divendres, 25 d’agost del 2023

Antiga creu de terme entre Ainet de Besan i Alins


L'Antiga creu de terme entre Ainet de Besan i Alins és una creu de terme medieval de la vila d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. És al sector oriental de la vila, en el nucli de la Força d'Alins, al carrer de la Unió. És una de les creus de terme més notables de tot el país. És romànica, de llicorella. Fa 60 centímetres d'amplària, i té esculpides a les dues cares figures de relleu que representen la Sagrada Família i la Crucifixió. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ha estat ha estat traslladada del peu de l'antic camí al lloc actual.
Creu de pedra llicorella, inscrita dins d'un cercle. Amida uns 60cm de circumferència. Presenta les dues cares esculpides. A l'anvers, en alt relleu, apareix al centre la figura de Crist crucificat per tres claus, amb el cap decantat sobre l'espatlla dreta i vestit amb un faldellí. En una cartela col·locada en la part superior de la creu es llegeixen les lletres: INRI, i a costat i costat apareixen dues mans, les mans de Déu Pare amb actitud de beneir. Sota els braços de la creu hi ha els dos lladres, penjats per sota les aixelles a uns travessers i voltats per tota una sèrie d'objectes i instruments, al costat dret, feixes i una espècie de branca i una llança, i a l'esquerra, també una llança, unes tenalles, un martell i altres útils, simbolitzant potser les principals activitats de la vall, la ramaderia i la força, no obstant la lectura simbòlica dels mateixos podien al·ludir a la mateixa passió de Crist. En el revers apareix una Sagrada Família, la Verge en el centre amb un vestit acampanat fins als peus, qui sostén a l'Infant en braços a la seva esquerra i a la dreta Sant Josep, representant d'una mida menor que Maria, vestit amb una túnica fins mitja cama i amb una vara a la mà esquerra. La creu estava situada al peu de l'antic camí de ferradura, en límit dels dos termes. En construir-se la carretera fou traslladada al seu actual emplaçament.

Passejant per Hamburg

 


(Imatge Anna SR)

St. Petri Dom Bremen (Alemanya)



La catedral de Bremen (en alemany: Bremer Dom o St Petri Dom zu Bremen), dedicada a Sant Pere, és una església situada a la plaça del mercat en el centre de la ciutat de Bremen, al nord d'Alemanya. La catedral pertany a l'Església Evangèlica a Alemanya. Els saxons van cremar l'església original en el seu atac a Bremen i no va ser restablerta fins tretze anys més tard.

(imatge Anna SR)

St. Lamberti (Münster)






L'Església de Sant Lambert de Münster, en alemany Sankt Lamberti o simplement Lambertkirche, és un exemple clàssic d'església de saló columnària d'estil gòtic. Era l'església del mercat de la ciutat medieval. Ja a l'any 1000 hi havia una església petita al costat del mercat. La construcció de l'edifici present va ser iniciada el 1375.
Un cop acabada de la Rebel·lió de Münster de 1534/35, els líders dels anabaptistes van ser sentenciats a mort i els seus cadàvers van ser penjats en gàbies a la torre de l'església de Sant Lambert.
El 1887, la torre estava tan fràgil, que va ser demolida i substituïda per una torre més alta d'estil neogòtic.
En aquesta església el bisbe Clemens von Galen va pronunciar un sermó el 3 d'agost de 1941 en què va denunciar l'assassinat de persones discapacitades que estaven duent a terme els nazis (el programa tenia el nom clau d'Aktion T-4) que va tenir tant d'impacte segons l'opinió pública que Adolf Hitler es va veure obligat a suspendre les matances.

Ev. Kirchengemeinde Maria zur Höhe

 


(imatge Anna SR)

Cathedral of St Patroclus


St. Patrokli és una parròquia i església catòlica romana a Soest, Alemanya. L'església té una gran importància en la història de l'arquitectura, ja que és l'epítom de l'arquitectura romànica a Westfàlia. Com a resultat, es coneix com a St. Patrokli Dom (la "Catedral" de Sant Pàtrocle). Conserva les relíquies del seu patró Pàtrocle de Troyes de l'any 954. Va ser l'església de la fundació canònica de Sant Pàtrocle, que va existir des del segle X fins a la seva abolició l'any 1812. Des de 1823 l'església és l'església parroquial de St. .Parròquia de Patrokli a la diòcesi de Paderborn. L'any 1859 fou ascendida al rang d'església prebost.

(imatges Anna SR)

Santa Maria del Mar o de Palamós (Catalunya)







La població originàriament estava emplaçada en un promontori (el Pedró) de 12 m d'altitud; la Vila conserva el nucli medieval primitiu situat en la petita elevació del terreny abans esmentada, i dominat per l’edifici de l'església parroquial dedicada a Santa Maria del Mar o de Palamós. Els carrers són estrets i en pendent, per aquesta raó encertadament assenyalava Josep Pla, que la posició de Palamós encarada a ponent sobre la badia permet que des dels seus carrers i miradors es puguin contemplar uns crepuscles magnífics sobre la mar i les muntanyes que la limiten.
L'església parroquial d'estil gòtic tardà té el seu origen en una capella dedicada a Santa Maria; l’esglesiola fou bastida el 1334, i era sufragània de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà; fou ampliada el 1371, i finalment designada parròquia independent el 1428. 
L'any 1434 s'inicià la construcció del temple actual, que continuaria l’any 1.521 en que s’aixecaren les dues darreres capelles laterals, el cor, el vestíbul, les portes del sud i de l'est i el campanar.
L’actual temple de s proporcions considerables , està orientat al nord i té els murs arrebossats, la volta, única, és dividida en cinc crugies per arcs torals apuntats i a cada costat hi ha cinc capelles gòtiques, amb algunes claus de volta decorades; l'absis és poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior. Té cor d'arc rebaixat. Al frontis s'obre una porta adovellada i a la dreta sobresurt una torre adossada. El campanar és una torre de planta quadrada, amb coronament apiramidat modern (aquesta estructura particular es deu a que s'hi va integrar l'antiga “torre del Consell” del segle XIV). A la banda dreta de la nau s’obre una porta goticorenaixentista de complicada decoració (segle XVI), la decoració escultòrica però , és escassa.
(imatges del Quico i la Dala i del Quim)

divendres, 18 d’agost del 2023

St. Kolumba (Colònia)



(imatges Anna SR)

Santa Kolumba va ser una de les esglésies parroquials més grans de Colònia . Els seus orígens es remunten a l'any 980. L' església inicialment romànica va haver de donar pas a un nou edifici gòtic a la baixa edat mitjana . Durant la Segona Guerra Mundial l'església va ser gairebé completament destruïda. A partir de 1947 es va construir la Marienkapelle " Madonna in the Ruins " a les ruïnes. La capella està integrada al nou edifici del Museu Diocesà de l'Arquebisbat des de l'any 2007 .
Llegenda
Segons la llegenda , santa Kolumba de Sens , una verge màrtir l'any 274 dC, va ser salvat de ser violada per una óssa. Tenint en compte aquesta llegenda, que en les seves ramificacions també mostra una connexió amb la ciutat primitiva de Colònia, Gottfried Böhm va crear l' escultura d'una óssa. Avui vetlla per la capella, col·locada en una cornisa sobre l'entrada.

Passejant per Frankfurt

 

(Imatge Anna SR)

Catedral Frankfurt



(Imatge Anna SR)

La catedral imperial de Sant Bartomeu a Frankfurt del Meno , l'edifici sagrat més gran de la ciutat, és l'antiga església d'elecció i coronació dels emperadors romano-alemanys i com a tal un important monument de la història imperial. En concret al segle XIX, es considerava un símbol d'unitat nacional. La catedral va ser una col·legiata de 852 a 1803 , però mai una catedral en el sentit canònic d'església episcopal.
La catedral actual és la quarta església del mateix lloc.

Catedral de Mainz

 

(Imatge d'Anna SR)

La catedral alta de St. Martin zu Mainz , abreujada Mainzer Dom , és la catedral (església del bisbe) de la diòcesi catòlica romana de Mainz i està sota el patrocini de Sant Martí de Tours . El cor de llevant està dedicat a Sant Esteve . En la seva forma actual , l'edifici, que és una de les catedrals imperials , és una basílica de pilar romànic de tres naus que té elements romànics , gòtics i barrocs en les seves ampliacions.

Passejant per Mainz (Alemanya) - 5

 (Imatge Anna SR)

 

Passejant per Mainz (Alemanya) - 4

 (Imatge Anna SR)

Passejant per Mainz (Alemanya) - 3


 (Imatge Anna SR)


Passejant per Mainz (Alemanya) - 2

 





(Imatge Anna SR)


Passejant per Mainz (Alemanya)

 

(Imatge Anna SR)

Castell d'Eltz (Alemanya)

(Imatge Anna SR)

El castell d'Eltz és un castell medieval situat en els pujols sobre el riu Mosel·la entre Coblenza i Trèveris, Alemanya.
Encara és propietat d'una branca de la mateixa família que vivia allà al segle xii, fa 33 generacions. Les cases de les famílies Rübenach i Rodendorf al castell estan obertes al públic, mentre que la branca Kempenich fa ús de l'altra tercera part.
El palau de Bürresheim, el castell d'Eltz i el castell de Lissingen són els únics castells de la riba esquerra del Rin a l'estat federat de Renània-Palatinat que no han estat mai destruïts.

Passejant per Luxemburg - 2

(imatge Jan N.S.)

 

Passejant per Luxemburg

 

(imatge Jan N.S.)

Catedral de Santa Maria de Luxemburg



(imatges Jan N.S.)

La Catedral de Santa Maria o Catedral de La nostra Senyora (en alemany Kathedrale unserer lieben Frau, en francès Cathédrale Notre-Dame i en luxemburguès Kathedral Notre-Dame) és una catedral catòlica luxemburguesa, que, en ser la catedral de l'arxidiòcesi de Luxemburg, constitueix la principal església d'aquest país. La seva primera pedra va ser col·locada el 1613, i originalment era una església pertanyent als jesuïtes.
La catedral constitueix un exemple de l'estil gòtic, no obstant això, posseeix alguns elements renaixentistes. A la fi del segle XVIII, l'església va rebre la imatge miraculosa de Maria Consolatrix Afflictorum, la patrona de la ciutat i del ducat.
Aproximadament cinquanta anys després, l'església va ser consagrada; i elevada el 1870 al rang de catedral per Pius IX. Entre 1935 i 1938, va ser ampliada.

dijous, 17 d’agost del 2023

Passejant per Liège

 


Va ser a principis del segle XIX quan la rue "Derrière Saint-Paul" es va convertir en rue Bonne-Fortune. El nom prové d'una estàtua de la Verge, que antigament era honrada en aquest lloc amb el nom de Notre-Dame de Bonne-Fortune. Théodore Gobert, autor de l'obra: "Els carrers de Lieja" on comenta que en aquest petit carrer que durant segles va ser conegut amb el nom de "Derrière Saint-Paul". També esmenta un autor antic segons el qual el timpà d'una antiga casa canònica portava una escultura que representava una roda de la fortuna!

Josephskapelle (Düsseldorf)




La Josephskapelle barroca del nucli antic de Düsseldorf a l'actual Emilie-Schneider-Platz va ser dissenyada com a capella del monestir per a les monges carmelites de Düsseldorf i té la planta d'una creu grega .
La capella serveix com a lloc d'enterrament de la monja catòlica i mística Émilie Schneider .

Sant Lambert (Düsseldorf)













És una de les quatre esglésies catòliques romanes del nucli antic de Düsseldorf a la Stiftsplatz Probablement és l'edifici més antic i una fita del nucli històric de la ciutat. La història d'un edifici anterior -presumiblement sota el patrocini del monestir de les canonges de Gerresheim i del monestir de Santa Úrsula de Colònia- està documentada per un document del papa Adrià IV datat el 23 de maig de 1159, però els seus orígens es troben. molt abans d'aquest moment.
L'any 1974 Pau VI li otorga el títol de basílica menor papal .