Sant Feliu de Codines (església)

Sant Feliu de Codines és una construcció religiosa del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Edifici religiós amb planta de creu llatina i cúpula central. La façana està coronada per un frontó. El portal data de primers del segle XIII. A sobre hi ha un ull de bou. El campanar és de planta octogonal de tres cossos i l'últim amb buits per contenir les campanes. Aquest resta coronat per una balustrada de pedra. Constitueix una important fita visual, es troba a l'extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d'un turonet o morral.

(Imatges Quim S.)

Passejant per Bilbo

 

Passejant per Getxo - 2

Passsejant per Getxo, a la paret marítima de l'ermita de Sant Nicolàs.

 

Passejant per Getxo

 

Catedral de Santa Maria de Vitòria

 

La Catedral de Santa Maria de Vitòria, coneguda també com a Catedral Vella, és un temple catòlic d'estil gòtic situat a la ciutat de Vitòria, capital de la província basca d'Àlaba a Espanya.

Està situada a la part més alta del pujol sobre la qual es va assentar la primitiva ciutat, fundada el 1181 sobre l'antic llogaret de "Gasteiz", amb el nom de Nueva Victoria, pel rei Sancho VI de Navarra (Sancho el Savi). Posteriorment, va donar origen a la ciutat actual. Amb el naixement de la diòcesi de Vitòria l'any 1862, va adquirir la categoria de catedral. És coneguda com la Catedral Vella, per distingir-la de la Catedral Nova de Vitòria, dedicada a la Immaculada Concepció de Maria i construïda al segle XX d'estil neogòtic.

Aquest temple, atenent a criteris estilístics i formals, és discret i la seva rellevància la dona la seva complexa construcció i la seva biografia plena de diversos avatars lligats amb la història de la ciutat. L'any 1994 va ser tancada al públic. Actualment, és objecte d'un complex i integral pla de restauració que ha obtingut diversos reconeixements internacionals i ha donat rellevància al monument.

L'església de Santa Maria (Vitòria)

 

L'Església de Santa Maria és un temple parroquial catòlic de Vitòria construït en estil gòtic al segle xiv i annex a la Catedral de Santa Maria, o Catedral Vella, de la qual en origen va ser la Capella de San Jaume.

La Capella de Sant Jaume es va aixecar a principis del segle xiv annexa a l'hastial del braç meridional del transsepte, al costat de l'Epístola, amb ell es comunica a través d'una simple porta. Concebut des de l'origen com un espai de culte independent, va ser costejat a la primera dècada de 1400 pel mercader D. Martín Fernández d'Abaunza, l'embalum funerari del qual va estar al centre de l'estada. Els artistes Diego Ochoa d'Araca i Alfonso López de Landa es van encarregar d'acabar l'obra cap al 1419 amb l'addició de les cobertes. Consta que al segle xvi la Capella va quedar sense culte i va passar a utilitzar-se com a graner, motivant la intervenció del Bisbe de Calahorra per impedir-ho el 1532. Actualment funciona com a parròquia independent de la Catedral -la qual no celebra culte i passa per una perllongada fase de rehabilitació-, no obstant portar la seva mateixa advocació, Santa Maria.

Passejant per Vitòria

 

Museu Diocesà d'Art Sacre d'Àlava - Catedral Maria Immaculada de Vitòria

 

Retaule de santa Eulàlia

Immaculada

Naixament

Visitació

sg. XVITota Pulchra sg. XVI

retaule de Sant Nicolàs de Bari sg. XVI

Virgen Blanca sg. XIV

Nostra senyora del socorrs sg XIV

Santa Anna, la verge i el nen XIV

El Museu d'Art Sacre de Vitòria-Gasteiz, des de la seva inauguració el 1999, reuneix a la girola de la Catedral Maria Immaculada (coneguda com a Catedral Nova), un important conjunt d'obres d'art amb el tema religiós com a nexe comú. Les peces procedeixen fonamentalment de les col·leccions de la Diputació Foral d'Àlaba i la Diòcesi de Vitòria, institucions que en van promoure el naixement. Actualment el museu pertany a la Diòcesi de Vitòria.

La Parròquia de Maria Immaculada, Mare de l'Església, és un temple catòlic situat al cèntric barri de Lovaina de la capital alabesa. Construïda en estil neogòtic a la primera meitat del segle xx, popularment és coneguda com la Catedral Nova, fórmula emprada per distingir-la de la més antiga Catedral de Santa Maria, un temple gòtic dels segles xiii i xiv edificat a la part alta de la ciutat, al seu torn conegut com la Catedral Vella. El culte regular se celebra tant al temple com a la cripta, sota la girola, funcionant aquest espai com a parròquia homònima. El temple, entre els més voluminosos d'Espanya, també és una de les últimes grans catedrals erigides al país, si bé es tracta d'una construcció incompleta, ja que la manca de finançament va deixar sense fer una sèrie d'elements arquitectònics que haurien donat lloc a una església d'alçat molt vertical, en comptes de l'horitzontal resultant de l'incompliment del projecte original, i amb una decoració molt més recarregada. El seu valor principal rau en la riquesa escultòrica, en molts casos corresponent a l'estil modernista, que ornamenta els draps de les naus i l'absis a l'exterior, així com les capelles de la girola, el transcor i la cripta a l'interior. 

Homenatge als ballaners bascos

 

Plaça de sant Joan de Déu (Plaza de San Juan de Dios)

Acabades les obres de l'eixample del Puntal, havien quedat dos carrers, les avingudes A i B -avui Lapurdi i Sabin Arana, que s'unien gairebé en angle recte. La seva posició privilegiada, just a l'entrada del nucli urbà d'Hondarribia, mereixia una intervenció urbanística que donés llustre a tota la població. A principis del 1945 l'Ajuntament va pensar en construir una glorieta que unís els dos carrers, rematada amb algun conjunt monumental que prestigiés la ciutat davant dels visitants.

El 12 d'abril del 1947 s'inauguraven la glorieta i l'escultura, realitzades per l'arquitecte Pedro Muguruza Otaño i l'escultor José Díaz Bueno, que recordaven que aquí, a Hondarribia, s'havia produït un succés capital per a la vida de qui després seria conegut com a Sant Joan de Déu. Aprofitant que a Sant  Sebastià se celebrava el Congrés Hispà-Portuguès per al Progrés de les Ciències, i que el sant era d'origen portuguès, l'alcalde Francisco Sagarzazu va desplegar tota la seva capacitat de màrqueting per convertir aquella petita inauguració local en un acte amb repercussió internacional.

A dos quarts de cinc de la tarda, acompanyat per més de 250 personalitats espanyoles i portugueses, va prendre la paraula l'alcalde hondarribiarra per expressar que a principis del segle XVI “la plaça forta ondarribiarra estava ocupada pels francesos” i assetjada per l'exèrcit de Carles V amb intenció d'alliberar-la. Entre aquells soldats del Emperador hi havia un jove portuguès, Joao Cidade, que “muntant una euga capturada a l'enemic, va caure ferit. Ja en trànsit de mort va invocar la Verge Maria, que se li va aparèixer vestida de pastora, ajudant i salvant Joan de la mort. Il·luminat pel prodigi, Joan es va llançar pel món a exercir la caritat, va crear hospitals i va fundar la gran comunitat dels Germans Hospitalaris, avui de fama mundial”. La premsa es va fer ampli ressò de la celebració, recollint aquestes paraules i afirmant que “l'aparició de la Mare de Déu a Sant Joan de Déu esdevingué sobre el lloc elegit per a l'erecció del monument”.

Jasokundeko eta Sagarrondoko Andre Maria eliza (Església de Santa Maria d'Hondarribia)

 

L´Església de santa Maria d'Hondarribia, construïda sobre les muralles medievals i una antiga església (segurament d´estil romànic), està dedicada a Santa Maria de l´Assumpció. Obra del segle xv-xvi d'estil gòtic tardà és molt espaiosa i de bella arquitectura.

Vuit pilars de nucli cilíndric divideixen l'església en tres naus de amplada similar, formant un edifici de 44 metres de llargada per 28 d'amplada al seu interior. La secció de l'edifici és de transició cap a l'església-saló típica del renaixement al País Basc, mostrant naus laterals de similar altura que gairebé arriben a la de la nau central, més alta que aquestes.