Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Valencià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Valencià. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de juliol del 2019

Església de l'Assumpció de Vinaròs





L'església de l'Assumpció de Vinaròs, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, d'estil renaixentista amb la portada principal barroca, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia i d'un arxiprestat del bisbat de Tortosa.
Situada entre dues antigues entrades de la vila, el portal d'Amunt i el portal d'en Borràs, al cantó nord, substitueix part de la muralla com a església-fortalesa. L'anterior església, també fortificada, estava situada enfront, al lloc ocupat actualment per l'Ajuntament.
El creixement de la població exigí la construcció d'un edifici més ampli, que es va realitzar entre 1582 i 1594, pels mestres d'obres francesos Joan Triafont i Martí Valganbol. Entre 1698 i 1702 es realitza la portada principal, obra de Joan Baptista Viñes i Bartomeu Mir, segons traça del pintor vinarossenc Eugeni Guilló, i la portada anterior, tallada en 1560, provinent de l'antiga església, es torna a traslladar a un lateral, on es conserva actualment. I en el segle XVIII es barroquitzà l'interior amb estucs i pintures, la construcció d'un orgue i el recobriment dels sòcols amb taulells fets en les fàbriques de València.
Entre 1603 i 1608 es va construir la torre campanar.
La capella de la Comunió fou construïda en dues fases, la primera, entre 1657 i 1667, per Joan Ivañes, i la façana per Andreu Xambó. A finals del segle XVIII, després de l'enderrocament d'antigues fortificacions, es realitza la segona fase, ampliació feta per Fr. Pere Gonel.
Durant les guerres Carlines del segle XIX es reforça el caràcter defensiu de l'edifici. I en els començaments del segle XX es cobreixen les pilastres de pedra amb estucs imitant el marbre i es modifiquen les finestres amb arcs apuntats.
Durant la guerra civil tot l'interior fou destruït.
L'església fou declarada Monument historicoartístic Nacional el 14 d'octubre de 1978, mitjançant el Reial Decret 2757/78, publicat en el BOE de 24 de novembre de 1978.
(Imatges Quim S.)


dissabte, 19 de novembre del 2016

Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva


L'Església Col·legiata Basílica de Santa Maria és l'església principal de la ciutat de Xàtiva, la Costera, País Valencià, també es coneix com la Seu. Començà a construir-se el 1596. És l'edifici religiós més important de la ciutat. Després de la conquesta de Xàtiva de Jaume I l'antiga mesquita major va esdevenir església cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres ardiaconats i arxidiaconat de la diòcesi. El 1413, el papa Benet XIII l'elevà a la categoria de col·legiata, creant en ella quinze canonges, un degà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de 1931 i basílica menor des de 1973

dijous, 17 de novembre del 2016

Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València

Mare de Déu dels Desemparats

Porta lateral

La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.
El 1652 va començar la construcció de la capella adequada al creixent culte tributat a la imatge de la confraria de "Nostra Dóna Sancta Maria dels Ignocents", projecte que fou encarregat a l'arquitecte de Requena Diego Martínez Ponce de Urrana. S'acabà el 1667. Fou declarada monument historicoartístic el juny del 1981.
La Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats té un gran significat entre els valencians, perquè en ella es troba la imatge d'aquesta marededéu, que és la patrona de la ciutat, coneguda afectuosament com la "geperudeta", pel fet que està lleugerament inclinada cap avant, la qual cosa ha sigut interpretat per alguns com a signe que la imatge pertany a una estàtua jacent

Catedral de València

Plaça de la Verge

Accés per la plaça de la verge

Mare de Déu de "la cadira"

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII. Fou consagrada l'any 1238 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francès, del renaixement, del barroc i neoclàssic. Al seu interior s'hi venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.
Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest darrer Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, féu la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li fou atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.

Passejant per València

Mare de Déu dels desemparats

dimecres, 16 de novembre del 2016

"Convento de la Consolación" de Xàtiva



"En el ya desaparecido “Portal fosc”. Allá por el año 1518 había una ermita y en ella un hermoso cuadro de la Virgen de la Consolación. Bella pintura de autor desconocido, creación del arte valenciano( de fines del S. XV o principios del XVI, según opinan algunos críticos.
La guerra y la peste hicieron sus estragos en la ciudad. Los setabenses acuden a pedir gracias y consuelo ante esta imagen de Ntra. Sra. De la consolación.
Y los frailes dominicos que ya estaban establecidos en la ciudad desde el año 1347, siendo entonces prior el venerable P. Fr. Luis Castelloli, trae monjas dominicas del Monasterio de Ntra., Sra. De los Ángeles de la ciudad de Barcelona y funda, el 31 de marzo de 1520 el convento de la consolación sobre y alrededor de dicha ermita. Pocos detalles conocemos de la historia de dicho monasterio ya que primero el incendio de 1707 y después el terremoto de 1748 nos han dejado sin documentos. Se conoce por un manuscrito de la real biblioteca del Escorial que el duque de Calabria, D. Fernando de Aragón tuvo una hija que ingresó como religiosa en esta monasterio de la que dice: “Ilustrísima e muy virtuosísima religiosa sor Jerónima d´Aragón.”
También se conserva una carta fechada desde Manila el 24 de junio de 1764 y firmada por el hoy San Jacinto de Castañeda dirigida a la M. Priora Sor Josefa M. Aliaga y Comunidad.
La devoción que los setabenses tenían a la Virgen de la Consolación tiene una continuidad. Se lee en las crónicas: Todos los años el día de la Asunción, ambos cabildos, el eclesiástico y el civil iban procesionalmente a visitar a la Virgen del portal Fosc.
El tiempo, las guerras, las catástrofes, pueden haber destruido y erosionado los valores artísticos e históricos, pero los valores del espíritu han permanecido gracias a la tradición viva que la comunidad de monjas Dominicas guarda actualiza y cultiva."

Per: Sor Elvira Catalá
(http://www.monjasdominicasxativa.org/historia.html)

Passejant per Xàtiva


Retaule al carrer (Xàtiva)


Tot anant cap a la plaça de la Seu, ens trobem amb el carrer Noguera on podem veure a més a més de l'antiga Botica central (antiga farmàcia del poble) aquest bonic retaule d'estil rococó. Diuen que estava dedicat a la Mare de Déu de la Seu, aquesta apareix envoltada de personatges xativins, que van aconseguir la santedat o un rang eclesiàstic elevat en l'època. A la part inferior del retaule veiem una representació de la ciutat emmurallada, i a sobre, una galeria de teòlegs, cavallers i dignitats d'ordres religioses, els situats a tots dos costats veiem diferents símbols al·legòrics a pintors, guerrers, navegants i homes de lletres. Aquest retaule va ser restaurat al segle XVIII per A. Bolinches Molina i posteriorment per R. Gimeno Ramírez al juny-octubre de l'any 1986.

Hospital reial de Xàtiva


L'hospital es pot datar al segle XIII, quan Jaume I després de la reconquesta de la ciutat va fundar un hospital (1250). Ja al segle XV es té notícies de la necessitat de construir un altre hospital davant la insuficient capacitat de l'existent, ampliant mitjançant l'adquisició d'habitatges confrontants, ocupant tota l'illa, i a l'elevació d'un hospital de nova planta, la construcció es va allargar durant el segle XVI. Al segle XVIII, a 1707, amb l'incendi de la ciutat, va ser necessària la seua reforma interior, es van aprofitar aquestes reformes per decorar les seues sales a finals del mateix segle amb suports de taulellets de la Reial Fàbrica de València, adquirida feia poc pel xativí d'origen francès, Marc Antoni Disdier.
El conjunt està estructurat al voltant d'un pati interior però l'element que l'identifica, és la façana principal, organitzada en dos estils completament diferents, que evidencien les fases constructives, fusió de l'última arquitectura gòtica i els primers assajos renaixentistes. Presenta planta trapezoïdal. A la part inferior dreta hi ha l'accés a la capella gòtica, composta per una portada adovellada i un timpà de mig punt sobre el qual es desenvolupa un arc conopial que en la seva última imposta està decorada per figures d'àngels músics que acompanyen la mare de Déu i al nen situats en una fornícula superior.
A la part superior de la façana es desenvolupa una lògia correguda d'arcs de mig punt amb un ràfec en sortint. La resta de la façana és d'estil renaixentista. La porta central a manera d'arc triomfal romà, emmarcat per fornícules. Al centre la portada i sobre ella seguint l'eix de simetria s'obren tres finestrals. Un quart finestral se situa a la part esquerra lleugerament més separat dels altres la qual cosa dóna un gran equilibri visual al conjunt de la façana. L'interior és d'una sola nau de planta quadrada amb coberta de volta estavellada de tercelets amb les claus policromades que se sustenta en mènsules també policromades.

Passejant per Xàtiva

Mare de Déu de la Seu, patrona de Xàtiva

Mate de Déu dels desemparats