dissabte, 25 de març del 2017

Passejant per Barcelona


Sagrada Família

Si passeges per Barcelona aixecant el cap pots observar que molts edificis tenen diferents plaques, escultures o imatges de sants, de Jesús, del Sagrat Cor de Jesús, d'àngels... i també de lleons, gossos... com si l'arquitecte hagués volgut posar aquell edifici sota la seva protecció. Aquesta placa del carrer Diputació n'és una mostra.

dijous, 9 de març del 2017

Església de San Sebastián (Madrid)

Verge de la Novena

L'església és coneguda per albergar les restes mortals del dramaturg Lope de Vega, encara que avui es desconeix la seva situació exacta, i pels personatges cèlebres de tota mena que es van explicar entre la seva feligresia.
L'origen del seu nom es deu a una ermita que es trobava en el camí cap al Santuari de Nostra Senyora d'Atocha, sobre el qual es fonamenta en 1541. En aquells dies estava probablement annexa a la Parròquia de la Santa Creu. En constituir en parròquia independent als pocs anys, se li assignen part dels feligresos d'aquesta. Cap a 1550 el primitiu edifici és demolit per amenaçar ruïna. Es compra en 1553 l'actual solar del carrer Atocha, i de 1554-1575 és aixecat l'edifici sota la direcció d'Antonio Sillero, que realitza també l'actualment coneguda com a capella del Sagrat Cor. Aquesta església, juntament amb la de sant Lluís (desapareguda), conservaven el dret d'asil, és a dir, es podien refugiar en elles les que temien la persecució de la justícia.

(foto Lluís B)

Convent de Santa Catalina (Barcelona)

Altar

Almudena

Mare de Déu de Montserrat

El Convent de Santa Caterina, verge i màrtir, de Barcelona va ser fundat l'any 1219, sent Bisbe Berenguer de Palou i, segons una tradició, durant una estada de Santo Domingo a la ciutat. La ubicació de la primera Comunitat de Predicadors va ser al barri jueu (actual carrer de Sant Domènec del Call).
En 1223 es va fer necessari construir un nou convent més espaiós. El Rei Jaume I va afavorir la iniciativa i, amb ajuda de molts ciutadans, es va edificar un magnífic edifici gòtic, justament a l'actual plaça de Santa Catalina. Aquest Convent es va convertir en un gran centre d'evangelització, amb gran influència social i cultural a tot Catalunya fins 1835, quan va ser desamortitzat i ho van derrocar.
La Comunitat de Dominics es va restaurar el 1889, i des de principis del s. XX es va situar en els carrers Bailén i Ausiàs Marc.