dissabte, 25 de juny de 2022

Monestir d'Avellanes

 



El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí. És al terme municipal d'Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera.
El cenobi es va fundar a partir de la unió de dues comunitats. D'una banda, la dels premonstratencs del monestir de Santa Maria de Bellpuig Vell, introduïda per l'ermità Joan d'Organyà al voltant del 1159, que en fusionar els seus ermitans convertits en premonstratencs el 1166, gràcies a la generositat dels comtes d'Urgell Ermengol VII i la seva esposa Dolça de Foix, amb la comunitat establerta per Guillem d'Anglesola el mateix 1166 a Bellpuig de les Avellanes (Noguera), donà lloc a la creació de la gran abadia de Bellpuig de les Avellanes.

El 1180, en morir Joan d'Organyà, es van fusionar les dues comunitats. El lloc de Bellpuig Vell quedà abandonat cap al 1195. Bellpuig de les Avellanes es va convertir en la comunitat premonstratenca més important de Catalunya i la que donà origen a la resta de cases del país: el santuari marià de la Mare de Déu de Bonrepòs (1205-1224) (Pallars Jussà); Sant Nicolau de Fondarella, abadia i hospital (1229-1340) al Segrià, prop d'Anglesola; Santa Maria de Mur (1235) (Pallars Jussà), retornat a pabordia augustiniana després d'una llarga polèmica, i Santa Maria d'Artà o Bellpuig d'Artà (Mallorca oriental). Sempre va tenir la protecció dels comtes d'Urgell i va detenir possessions importants que s'estenien per tota la comarca fins a la serra del Montsec. L'any 1195, va estar sota la protecció del rei Alfons I de Provença, que la va honorar amb diversos privilegis i donacions.

A partir de mitjan segle xviii, es va iniciar al monestir un moviment per a la recuperació de la història i els documents eclesiàstics. Tres dels seus abats van escriure importants estudis sobre esglésies i cenobis catalans: Jaume Caresmar (mort el 1791), Jaume Pasqual (mort el 1804) i Josep Martí (mort el 1806). Entre les obres sortides de Bellpuig, cal destacar el Monumenta Cataloniae, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Bellpuig de les Avellanes fou, així, un dels importants focus de la Il·lustració catalana.

L'activitat en el monestir va acabar amb la desamortització del 1835. Des d'aquesta data, el cenobi ha passat per diversos usos. Entre el 1883 i el 1889, es va convertir en monestir trapenc. El 1894, Agustí Santesmasses, un banquer, va adquirir l'edifici. Santesmasses va vendre els sarcòfags en què es trobaven les restes dels comtes d'Urgell al Museu The Cloisters de Nova York. El preu de venda va ser de 15.000 pta. Les restes mortals dels comtes van ser retornades el 1967 dins d'uns senzills sepulcres de pedra.

El 1910, es va instal·lar a Bellpuig una comunitat de germans maristes que en la Setmana Tràgica havien perdut el seu noviciat, i que es varen encarregar de restaurar l'edifici. En la comunitat hi ha el sepulcre amb els restes recuperades dels 46 màrtirs maristes de Montcada, assassinats en 1936 al cementiri de Montcada i Reixac.

Des del 1994, va deixar de ser seminari i actualment funciona com a allotjament rural.

L'any 2006, a les voltes del temple de Vilanova de la Sal, es van trobar uns baguls amb la documentació del monestir del període comprès entre 1166 i 1834, que es creu que hi fou guardada arran de la desamortització de Mendizábal.

Passejant per Zamora

 


Catedral de Zamora

Verge amb el nen Jesús i sant Juanito


Verge de Betlem




Verge amb el nen i sant Joanet

Verge de la Majestat

La Catedral de Zamora està dedicada al Salvador, s'inscriu dins del denominat Romànic del Duero, distingint-se per ser la més petita i la més antiga de les onze de la Comunitat de Castella i León. Va ser declarada Monument Nacional per Reial Ordre de 5 de setembre de 1889. La seva planta és de creu llatina amb tres naus de quatre trams, les laterals amb volta d'aresta i la central de creueria simple. Els tres absis que tenia en origen van ser substituïts per una capçalera gòtica al segle XVI. En el creuer s'alça un cimbori amb un tambor de 16 finestres sobre el qual s'aixeca una cúpula de gallons revestits amb escates de pedra i suportada amb petxines de clara influència bizantina. És l'element més cridaner, bell i original del temple, i un veritable símbol de la ciutat.
La construcció de la catedral s'atribueix al bisbe Esteban, successor de Bernardo, aixecada segurament sobre el local de l'anterior, en el millor de la ciutat, al costat del castell, i patrocinada per Alfonso VII l'Emperador i la seva germana, la Infanta-reina Sancha Raimúndez.
La verge amb el nen i Sant joanet, de marbre blanc, atribuïda a Bartolomé Ordóñez (Burgos), on apareixen junts Jesús i Joan Baptista, impossible en el temps però com si l'escultor volgués  ja reflectir que tard o d'hora es trobaran.
A la capella major podem veure el retaule de la Mare de Déu de la Majestat, tallat per Juan Falcote a finals del segle XVI. La seva fornícula acull una imatge de la Verge amb el Nen, imatge llaurada en pedra arenisca, anomenada també com Mare de Déu de la Calba, per la seva aclarida front. La imatge va ser obra d'un taller que va treballar a la zona compresa entre Toro, La Hiniesta, Bamba i Zamora, entroncant amb la millor escultura dels regnes de Lleó i Castella. Encara que mai va ser titular d'una confraria, sempre va ser una imatge de devoció, l'altar tenia fundades diverses memòries, en les quals s'aplicaven Misses i es resava el rosari. El 18 juny 1811 va caure un llamp a la Catedral i va anar a donar al retaule, caient diverses brases sobre els devots que resaven el rosari. En no ser ferit ningú, es va considerar un miracle, sent així commemorat pel Capítol tots els anys, en el que es deia la funció del Raig, a la qual assistia corporativament l'Ajuntament.

Pàgina oficial de la catedral, clica'm




divendres, 24 de juny de 2022

Kostel svatého Prokopa (Praga)

 



Žižkov es va convertir en ciutat independent el 1881, però en aquell moment no tenia una església catòlica prou gran per a la seva població. El 1879 es va formar una associació per a l'establiment d'una església catòlica i el 1883 va adquirir un edifici amb una gran sala de ball, que va ser convertida a una capella senzillament decorada dedicat a la Mare de Déu. Aquesta capella va albergar milers del fidels durant més de 20 anys, fins i tot després de la dedicació de l'església de Sant Procopi, tancant només el 1919.

La primera pedra de l'església de Sant Procopi va ser dipositada cerimoniosament per l'arquebisbe de Praga, cardenal František Schönborn, el 30 d'octubre de 1898, el dia del 50è aniversari de regnat de Francesc Josep I d'Àustria. Per això durant els primers anys de la seva existència, l'església fou coneguda com l'església del Jubileu. La construcció va durar cinc anys.

L'església va ser consagrada el 27 de setembre de 1903 pel cardenal Lev Skrbenský z Hříště en presència del governador del regne de Bohèmia, l'arxiduc Karl Ferdinand, comte de Coudenhove, amb la seva esposa. El primer sacerdot parroquial va ser monsenyor Eduard Šittler.

(imatge Anna S.R.)


Passejant per Banyoles

 


diumenge, 5 de juny de 2022

Església de Notre-Dame-de-l'Assomption, Bagneres de Luchon (França)







Façana






L'Assumpció de Bossost



L'Assumpció de Bossost, la Purificació de Bossòst o la Puríssima de Bossòst (en aranès Mair de Diu dera Purificacion) és una església romànica de Bossòst (Vall d'Aran) protegida com a bé cultural d'interès nacional.
L'església parroquial de l'Assumpció és una notable construcció romànica del segle xii, de planta basilical, de tres naus separades per arcs formers que descansen sobre pilars circulars a través d'àbacs llisos, i cobertes amb volta de canó seguit sobre arcs torals, la central, i de quart de cercle les laterals. Les naus són capçades per un absis trilobulat, decorat exteriorment per arcuacions cegues, lesenes i cornises, si bé l'absis Nord és mig derruït exteriorment. Té dues portades: la més notable és la del mur de tramuntana, formada per tres arcuacions llises d'arc de mig punt, en degradació, que descansen sobre dues columnes per banda, amb el fust llis i els capitells decorats amb motius vegetals i llaceries. La llinda és ornada amb escacats i l'anagrama de Crist, i el timpà és format per una sola pedra de marbre, amb uns relleus que representen el Pantocràtor flanquejat per un àngel, el sol i la lluna, i el símbol dels evangelistes. La portada de migdia, més senzilla, sembla més tardana (segle xiii)

Capella de la verge de les Neus i verge de la Pietat (Bossost, Val d'Aran)





Coneguda en d´altres llocs com la Verge de les Neus, ací Era Pietat, emplaçada a l´entrada sud del poble o sortida del Camin Reiau o Camí Ral, i que done nom a una part del Carrer Major.
Llegenda de les ermites de Bossost
Expliquen que hi va haver una època, cap al segle XIX, en que la pesta amençava els pobles de la Val d’Aran.Un bon dia, un jove pastor de Bossòst pujava amb el seu ramat cap a les altes pastures i es va trobar a un monjo a qui li va transmetre la por que patien els veïns al contagi de la malaltia. L’eremita li digué que baixés al poble a comunicar a la gent que haurien de bastir sis ermites al voltant de Bossòst per a protegir-se. Així ho va fer el noi, més els veïns no li van fer cas i va tornar de nou a la muntanya a la recerca del monjo, aquest li manà treure´s la camisa, i marcant-li a l’esquena els cinc dits de la mà li digué: “Ara si que et creuran i, a més, els hi dius que les han de bastir totes encarades cap al poble per no deixar que entri la pesta”. Així ho van fer, van construir les sis ermites: Sant Fabian e Sebastian, Sant Ròc, Sant Cerat, Sant Joan Crisòstom, Sant Antòni i Era Pietat, i segons explica la llegenda, la pesta no va entrar a Bossòst.


Sant Joan Baptista de Les





És una església de construcció moderna d'entre els anys 1790 i 1819, segons l'autor José Sarrate Forga construïda sobre un altre edifici anterior, amb murs de maçoneria i paredat de llosa. Consta d'una sola nau amb volta de canó sobre quatre arcs torals de mig punt i capçalera plana, molt espaiosa i es conserva en bon estat. Conté un retaule neoclàssic. A principis del segle XXI fou restaurat tot el seu exterior i s'hi reformà el baptisteri antic —recte i més estret que la nau— per tal d'acollir l'orfebreria, diferents relíquies, talles escultòriques en fusta i altres peces valuoses de la parròquia; també es va consagrar l'altar i habilità com a sales de catequesi els baixos de la rectoria.
El campanar romànic i modificat al segle xvii, de 31,97 metres d'altitud, és una torre de planta quadrada formada per quatre cossos situada als peus de l'església al damunt del cor. La cel·la té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cadascuna de les parets, d'on pengen campanes; està rematat per un pati cobert, amb una balustrada i un rellotge d'esfera.

Capella de Santa Anna de Bausen



La capella de Santa Anna és una petita edificació eclesiàstica del segle xx, situada al poble Bausen, dins el municipi del mateix nom, al terçó de Quate Lòcs de la Vall d'Aran.
La capella és un petit edifici religiós destinat al culte que es troba al costat del camí vell, a la falda de la localitat.
Es tracta d'un habitacle modern amb una nau de planta quadrada i de volta de canó; els murs són fets amb maçoneria de pedra i la coberta, amb dos vessants, és de llosa de pissarra

Capella de la Pietat, Les

 


Coneguda també com a capella de la Verge de les Neus, està situada al pla conegut com era Lana de Les. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada de pissarra a quatre aigües i coronat amb una espadanya d'estil francès. La teulada s'allarga per la part frontal per protegir la porta, a tall de porxo.

Foyer Des Hospitaliers (Lourdes, França)

 


Passejant per Lourdes

 


Santa Anna i Maria al santuari de Lorda (França)

 


Basíliques de Lourdes (França)

Mare de Déu coronada

La cripta
va ser la primera de les esglésies que es va completar al santuari i avui és de les més petites. La construcció va ser iniciada per Abbé Peyramale i Mons. Laurence. El pare de Bernadette va treballar en la seva construcció i va estar present a la seva inauguració oficial, el diumenge de Pentecosta de 1866.
La nau és petita i destaca pels enormes pilars que suporten el pes de la basílica superior, construïda damunt.
La Cripta s'entra al llarg d'un passadís, l'entrada de la qual està dominada per una gran estàtua de bronze de Sant Pere, que sosté les claus del Regne del Cel. Al davant es troba una estàtua de Pius X. Les parets del passadís i la nau estan revestides de petites plaques de marbre, conegudes com a plaques ex vot , donades gràcies als favors espirituals rebut.



Basílica subterrània. La basílica de Sant Pius X, coneguda com a basílica subterrània , és la més gran i controvertida de les esglésies del santuari. Va ser dissenyada per l'arquitecte Pierre Vago i completat el 1958 en previsió de l'enorme multitud que s'esperava a Lorda per al centenari de les Aparicions. Un edifici modern de formigó, és gairebé totalment subterrani (una part de l'edifici es troba sota el Boulevard Père Rémi Sempé, a sobre). Quan està ple, pot acollir 25.000 fidels.

La basílica del Rosari és la tercera de les esglésies que es va acabar el 1899 i va ser dissenyada per l'arquitecte Leopold Hardy. Va ser consagrada el 1901 i té una capacitat de 1.500 fidels. El seu estil està influït per l'arquitectura bizantina. La nau és oberta i circular, coberta per una cúpula. L'exterior de la cúpula està coronat per una dramàtica corona i una creu daurades, que van ser un regal dels irlandesos el 1924.
La façana exterior de la basílica es va modificar el 2007 per incloure una representació dels misteris lluminosos , que no formen part dels quinze tradicionals, sinó d'una versió ampliada del papa Joan Pau II el 2002.





Coronació

Pentecosta


Jesús al temple

Presentació de Jesús

Naixement

Visitació

Anunciació


Bodes de Canà

La Basílica Superior. La basílica de la Immaculada Concepció, coneguda àmpliament com a basílica superior, va ser la segona de les esglésies que es va completar, consagrada el 1876. Es tracta d'un impressionant i elaborat edifici d'estil gòtic, dissenyat per l'arquitecte Hyppolyte Durand, i que en un costat sembla per sortir directament de la roca de Massabielle (el santuari es troba directament a sobre de la gruta). Les parets estan revestides de plaques ex voto i pancartes de les peregrinacions nacionals oficials del passat. Té una sèrie de vitralls que representen diversos esdeveniments de la història de Lorda; les finestres del claristori representen Maria com la Segona Eva. L'exterior està dominat per una agulla de 70 metres i dues agulles menors (no finalitzades fins al 1908). A sobre de l'entrada hi ha un mosaic que representa el Papa Pius IX, que va definir el dogma de la Immaculada Concepció el 1854.


La cova