Església edificada en uns terrenys cedits el 1885 per la propietària de la desapareguda masia de Can Solà. La manca d'espai del petit santuari del mateix nom l'havia fet necessària. L'obra la va projectar Josep Domènech Estapà, llavors arquitecte municipal de Sant Andreu del Palomar, que la realitzà en dues fases: 1885/1906, planta i alçat, per iniciativa del rector Narcís Cot i 1910/11, tancament, per iniciativa del rector Joan Olià. Finalment, per raons econòmiques, no s'acabà la façana, dissenyada en un estil molt decorativista.
Consta de tres naus, més alta la central i coberta metàl·lica a la vista. L'any 1919 es va enguixar l'interior, amagant les jàsseres de ferro, que estaven a la vista, tot desvirtuant l'estil de l'arquitecte.
Patí, com el santuari de Vilapicina, destrosses diverses durant el segle XX i durant la guerra civil fou magatzem de carbó i aliments.
L'actual façana és de 1998. L'església ha estat restaurada íntegrament entre 2015 i 2017: vitralls moderns per a una major claredat i adequació de l'espai a les exigències actuals.
