dimecres, 27 de juliol del 2022

Casa de Núria (Queralbs)

 



Entrant a Queralbs

 



Entrant a Queralbs, al peu de la carretera, i prop del camí vell a Núria una capella ens convida a fer pregària.

Capella del Roser (Queralbs)

 


Es tracta d'una petita capella cantonera, és a dir adossada per un costat a una casa del carrer, d'una sola nau. S'accedeix a l'interior mitjançant una porta d'arc de mig punt adovellada de pedra ben treballada. A banda i banda de la porta trobem sengles finestres quadrangulars amb reixa. La teulada és a una sola vessant i està coronada amb un campanar de cadireta. A la part superior de la façana hi ha una fornícula d'arc de mig punt amb un plafó de rajola que representa la Mare de Déu del Roser. Un rètol en el carrer indica que la capella és del segle XVII.

Mare de Déu de Núria (Catalunya)






Mare de Déu de Núria











La Mare de Déu de Núria és una talla que es troba a la Vall de Núria, municipi de Queralbs (Ripollès). És la patrona principal de la diòcesi d'Urgell juntament amb Sant Ermengol i també patrona del Pirineu català.
La imatge de la Mare de Déu de Núria que avui en dia es venera és una talla datada del segle XII o XIII. Es tracta d'una talla en fusta d'estil romànic.
Segons el folklorista Joan Amades, la «pedra blanca» de què parlava l'àngel a Amadeu podria ser un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences populars precristianes afirmaven que les dones que hi fregaven el seu cos tenien assegurada la fertilitat. La tradició diu que la Creu d'en Riba va substituir la pedra, coneguda com «de Sant Gil», i que va passar a fer les funcions d'altar a la capella dedicada al sant. La gran afluència de parelles sense descendència va obligar a protegir la pedra amb un tancat. Aleshores, va néixer el costum de ficar el cap a l'olla i tocar la campana de Sant Gil, costum que es manté fins als nostres dies. És tradició que quan algú demana a la Mare de Déu de Núria el desig de tenir un fill, si aquest es concedeix i és nen, se l'ha de batejar amb el nom de Gil i si és nena amb el nom de Núria. La coronació canònica de la Mare de Déu de Núria va tenir lloc l'any 1965. La seva festivitat se celebra el 8 de setembre.

El Santuari
Durant l'edat mitjana, es va construir un hospital o alberg per allotjar als pelegrins. D'això en dóna constància la butlla de l'any 1162, del papa Alexandre III, que parla d'una Domus Hospitalis S Mariae de Annúria, documentació on apareix per primer cop el nom Annuria, situada al costat de la capella i també el mateix papa institueix el dia 8 de setembre com a dia de la Mare de Déu. La seva presència també podria ser justificada per la ruta transpirinenca que creuava l'indret de les Set Valls en aquest mateix any .
L'origen del topònim és incert. Alguns opinen que deriva de l'arrel vasca ur, és dir, aigua. Altres creuen que pot venir de l'àrab an-nuriyah, és dir la llumeneta, el qual podria tenir alguna relació amb la tradició de la troballa de la imatge de la Verge, assenyalada per una petita llum, justament.
El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir Domus hospitalis i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l'any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648. Un inventari fet a Núria sobre l'any 1460 fa pensar que la normalitat fou restablerta i els pelegrins retornaren a Núria. El s.XVII es coneix un impuls decisiu per les noves construccions a la Vall, com per exemple la construcció de l'ermita de Sant Gil el 1615. El 1639 s'inica la construcció d' una nova capella d'estil Barroc amb magnífic Retaule, Exvots, llànties d'argent que s'inagurà el 1642. L'any 1889 fou posada la primera pedra del actual santuari de Vall de Núria obra de l'arquitecte Calixte Freixa. L'any 1728 foren ampliats. Durant segles el santuari de Núria ha estat un important centre de pelegrinatge, i es conserva molt bé el famós i atractiu camí dels pelegrins, que hi mena des de Ribes de Fresser.
Durant l'any 1911 s'enderrocà l'església vella del segle XVII i s'inaugurà l'església actual. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis entre els anys 1915–1918 que culmina al puig de la coma del Clot, on s'erigeix un sant crist de gran vàlua artística i religiosa, obra que no s'acabaria fins a 1963 amb la inauguració de la XIV estació.
L'any 1931, a la habitació número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932.
El 22 de juliol de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de la parròquia va fugir cap a França emportant-se la imatge de la verge. La volia salvar dels milicians i de la crema indiscriminada d'objectes religiosos que alguns d'ells estaven fent.
La imatge va acabar a Suïssa on va estar amagada fins el 1941, any en què va retornar a la vall.

L'octubre 2014 el papa Francesc va atorgar al santuari la distinció de basílica menor.

Ermita de Sant Gil



Sant Gil és una ermita dedicada a sant Gil l'Eremita, que es troba al santuari de Núria, en la vall de Núria.  A l'interior es troba una icona de Sant Gil, obra de F. Roca Bon. També es troben, folrant les parets, les anomenades "rajoles de les Núries", ofrenes votives de les persones que es diuen Núria. Els vitralls dels tres òculs de la façana representen l'olla, la campana i la creu, els objectes relacionats amb Sant Gil que han esdevingut símbols de Núria. Al seu costat es troba, també, una font dedicada al Dr. Pere Tarrés. Segons la tradició, es va construir l'any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, en record de l'estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l'any 700. El 1951 es va refer i el 1999 se’n feu l'última restauració. Arran d'aquestes restauracions, es van incorporar la porta adovellada i la reixa de l'antiga església del santuari de Núria, l'anterior a l'actual. Cada 1 de setembre, l'ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d'aquest sant, presidida pel Bisbe d'Urgell.

Parroquia de Santa María de Ribes de Freser (Catalunya)





L'església Parroquial Santa Maria de Ribes original va ser construïda l'any 1035. Edifici que podem observar en l'actualitat és una reconstrucció de la mateixa obra de J. Danés i Torras (1945-1946), de línies parabòliques i amb una decoració pictòrica apropiada, que va substituir l'antic temple, destruït el 1936, durant la Guerra Civil Espanyola. Està documentada des de l'any 1035, de l'església primitiva romànica queden només tres absis, molt restaurats, adornats exteriorment amb arcuacions llombarda i un fris de dents de serra, que actualment són capelles laterals de la nova església. Al museu Episcopal de Vic es conserva un fragment del baldaquí romànic, procedent de l'antiga església amb un Pantocràtor al centre, magnífica mostra de pintura del segle XII.



divendres, 22 de juliol del 2022

Passejant per Solsona

 


La catedral de Santa Maria de Solsona (Catalunya)

Mare de Déu del Roser

Mare de Déu de la Mercè

Ascensió de la Mare de Déu (Altar Major)

Vitrall rere altar Major

Mare de Déu del Claustre




Mare de Déu a la porta principal

La catedral 
La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del segle XII fins al XVIII, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.
La majoria de l'obra és del segle XIV, però del temple romànic consagrat el 1163 es conserven l'absis (amb finestra amb arquivoltes, dues columnes i capitells), dues absidioles (la del nord sobrealçada), i el campanar de planta quadrada (la part superior és del segle XVI) amb finestrals ben ornats amb arquivoltes, capitells i columnes. Són també romàniques algunes finestres tapiades a la façana nord i la magnífica porta d'escola lleidatana que dóna al claustre, del segle XIII, amb arcades decreixents, capitells i columnes. La primitiva església romànica de Santa Maria tenia el monestir a la vora, adossat als seus murs, i estava situat on avui hi ha el palau episcopal.
La catedral actual, d'estil gòtic, es començà el 1299 i s'acabà cap al 1630 amb la construcció del presbiteri. A l'esquerra del transsepte se situa la parròquia amb un retaule barroc dedicat a la mare de Déu de la Mercè.
Al segle XVIII, per iniciativa del bisbe Lasala, es va construir el cancell i la porta de Sant Agustí, enderrocant per aquest motiu la gran portalada romànica.
A la dreta del temple hi ha la capella del Claustre, on es venera la imatge de la Marededéu del Claustre, patrona de la ciutat. 
Mare de Déu del Claustre
L'escultura de la Mare de Déu del Claustre és una imatge de pedra del segle XII conservada en una capella de la Catedral de Solsona, obra de l'escultor Gilabert de Tolosa. És una de les talles de pedra catalogades com una de les escultures més significatives del romànic universal.
La imatge mesura 105 cm d'alçada; està asseguda en un tron, amb l'Infant a la falda, i sota els peus estan representats dos monstres. La imatge és de pedra, i el pas dels anys l´ha ennegrit.
Història
La talla fou creada al segle XII per un dels escultors més importants de l'època, Gilabert de Tolosa.
Marededéu trobada
Al segle XIII, amb l'arribada dels albigesos, tement per la integritat de la imatge, la van amagar dins el pou del claustre que estaven acabant de construir. La llegenda comenta que un nen jugava al claustre i que, en caure al pou, va ser salvat per la Mare de Déu.
Segons el que contempla i marca la tradició, fou descoberta per un nen al segle XIII al pou del claustre de la Catedral de Solsona, on anteriorment havia estat amagada pel perill iconoclasta dels albigesos.
Patrona de la ciutat
L'any 1653, l'ajuntament de la ciutat va nomenar la Mare de Déu del Claustre com a patrona del municipi, d'acord amb la creença d'haver deslliurat la ciutat de la pesta.
La festa principial se celebra cada any els dies 8 i 9 de setembre, durant la Festa Major.
Guerra Civil
Durant la Guerra Civil del 1936, les imatges religioses tornaren a perillar, i en aquesta ocasió va ser amagada a la caixa del campanar, i més tard evacuada a França. Acabada la guerra la imatge va haver de ser restaurada, car la figura de l'Infant havia sofert algunes destrosses.
Coronació
L'any 1956 va ser coronada.
Cinquanta anys després, el 7 d'octubre de 2006 tingué lloc la Festa de la Coronació, per a celebrar l'efemèride.
Actualment
Avui dia, dins la Festa Major de Solsona (7, 8 i 9 de setembre), la festa en honor a la Patrona, "la festa del Claustre" presenta un dels esquemes tradicionals més antics i, alhora, valuosos del Principat, destacant, per damunt de tot, el seu extraordinari patrimoni folklòric; aquest està regit per un estricte protocol firmat per les tres entitats gestores de la festa (la Confraria del Claustre, l'Agrupació de geganters de la ciutat de Solsona i l'Ajuntament de la ciutat) que pretén protegir i marcar les pautes de la festa.
Llegenda
"Temps era temps, en els claustres de l'església de Santa Maria de Solsona, hi havia un grupet d’infants que es divertien enjogassats...Tot jugant un dels nens va caure al pou, el pou que es trobava enmig del pati. Hi havia tanta trifulga que cap dels companys se’n va adonar i després dels jocs, quan ja era vespre i tocava l’hora de marxar a casa, tots se’n van anar, deixant el seu company a dins del pou.
La mare del nen esperava ansiosa l'arribada del seu fill. Ja era fosc. 
- Ja es extrany que el noi no hagi arribat. Sempre sol ser d'hora a casa-. Tot seguit la mare tota preocupada va sortir de casa per buscar-lo.
La mare va preguntar a tothom: veïns, amics... 
- Què heu vist el meu fill?
- No, ho sento
- Què ha passat per aquí el meu fill?
- Em sap molt greu però no l'he vist.
La mare va preguntar-ho a tothom que trobava pel carrer. Després se'n va anar a veure les mares dels amics del seu fill. 
- Què teniu el vostre fill?
- Sí, ara estàvem sopant. Què passa alguna cosa?
- És que el meu fill encara no ha tornat i és molt estrany!
- L'únic que us puc dir és que han estat jugant junts tota la tarda als claustres de l'església. Em sap greu, eh!
- Bé, gràcies.
Al cap de tres dies i sense tenir-ne cap notícia, la mare ja desesperada, va tornar al pati dels claustres i es va posar a cridar-lo mentre plorava i sanglotava:
- Fill meu, on ets? digues alguna cosa!
Quan ja portava una estona cridant va sentir la veueta del seu fill, una veu que sortia de les profunditats del pou: 
- Mare, sóc aquí, al pou!
La mare tota trasbalsada es va abocar al pou i va senti:
- Mare, no us afligiu, ja trobo qui ajuda a la vostra ciutat de Solsona i als vostres fills protegiu.
La mare es va posar tant i tant contenta que va córrer a explicar-ho al canonge de l'església.  Era un fet tant insòlit que tot el poble va acudir als claustres per veure que aquell fet era veritat, era real, que el que explicava aquella dona era del tot cert.
- M'han dit que un nen ha caigut al pou i la mare de Déu l'ha salvat, m'ho ha explicat la mare del nen-. Explicava la gent.
Així, que van baixar al pou amb unes cordes i quina sorpresa més gran s'endugueren quan per sobre del nivell de l'aigua van trobar una petita capelleta i a dins hi havia una imatge de la mare de Déu que protegia el nen a la falda. Finalment el nen va poder sortir i abraçar-se a la mare. Un cop el noi era fora també van treure la imatge. Era preciosa. Van fer una processó per col·locar-la a l'altar major. Però al dia següent la mare de déu ja no hi era. Tornava a estar dins del pou. Aleshores van decidir treure-la de nou i construir-li una capella al costat del claustre."

La tradició gegantera de Les Festes del Claustre (Festa Major de la ciutat 7, 8 i 9 de setembre) ja es troba documentada al 1653, quan els solsonins i solsonines decideixen erigir com a patrona a la Mare de Déu del Claustre, després que aquesta, segons conta la llegenda, alliberés la ciutat de la pesta.

Passejant per Altafulla

 


(imatge Quim S.R.)

dilluns, 4 de juliol del 2022

Passejant pel Born


A l'entrada del carrer de la Volta dels Tamborets trobem aquest imatge.
(fotografia del Quim S.R.)