Mare de Déu del Roser
Mare de Déu de la Mercè
Ascensió de la Mare de Déu (Altar Major)
Vitrall rere altar Major
Mare de Déu del Claustre
Mare de Déu a la porta principal
La catedral
La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del segle XII fins al XVIII, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.
La majoria de l'obra és del segle XIV, però del temple romànic consagrat el 1163 es conserven l'absis (amb finestra amb arquivoltes, dues columnes i capitells), dues absidioles (la del nord sobrealçada), i el campanar de planta quadrada (la part superior és del segle XVI) amb finestrals ben ornats amb arquivoltes, capitells i columnes. Són també romàniques algunes finestres tapiades a la façana nord i la magnífica porta d'escola lleidatana que dóna al claustre, del segle XIII, amb arcades decreixents, capitells i columnes. La primitiva església romànica de Santa Maria tenia el monestir a la vora, adossat als seus murs, i estava situat on avui hi ha el palau episcopal.
La catedral actual, d'estil gòtic, es començà el 1299 i s'acabà cap al 1630 amb la construcció del presbiteri. A l'esquerra del transsepte se situa la parròquia amb un retaule barroc dedicat a la mare de Déu de la Mercè.
Al segle XVIII, per iniciativa del bisbe Lasala, es va construir el cancell i la porta de Sant Agustí, enderrocant per aquest motiu la gran portalada romànica.
A la dreta del temple hi ha la capella del Claustre, on es venera la imatge de la Marededéu del Claustre, patrona de la ciutat.
Mare de Déu del Claustre
L'escultura de la Mare de Déu del Claustre és una imatge de pedra del segle XII conservada en una capella de la Catedral de Solsona, obra de l'escultor Gilabert de Tolosa. És una de les talles de pedra catalogades com una de les escultures més significatives del romànic universal.
La imatge mesura 105 cm d'alçada; està asseguda en un tron, amb l'Infant a la falda, i sota els peus estan representats dos monstres. La imatge és de pedra, i el pas dels anys l´ha ennegrit.
Història
La talla fou creada al segle XII per un dels escultors més importants de l'època, Gilabert de Tolosa.
Marededéu trobada
Al segle XIII, amb l'arribada dels albigesos, tement per la integritat de la imatge, la van amagar dins el pou del claustre que estaven acabant de construir. La llegenda comenta que un nen jugava al claustre i que, en caure al pou, va ser salvat per la Mare de Déu.
Segons el que contempla i marca la tradició, fou descoberta per un nen al segle XIII al pou del claustre de la Catedral de Solsona, on anteriorment havia estat amagada pel perill iconoclasta dels albigesos.
Patrona de la ciutat
L'any 1653, l'ajuntament de la ciutat va nomenar la Mare de Déu del Claustre com a patrona del municipi, d'acord amb la creença d'haver deslliurat la ciutat de la pesta.
La festa principial se celebra cada any els dies 8 i 9 de setembre, durant la Festa Major.
Guerra Civil
Durant la Guerra Civil del 1936, les imatges religioses tornaren a perillar, i en aquesta ocasió va ser amagada a la caixa del campanar, i més tard evacuada a França. Acabada la guerra la imatge va haver de ser restaurada, car la figura de l'Infant havia sofert algunes destrosses.
Coronació
L'any 1956 va ser coronada.
Cinquanta anys després, el 7 d'octubre de 2006 tingué lloc la Festa de la Coronació, per a celebrar l'efemèride.
Actualment
Avui dia, dins la Festa Major de Solsona (7, 8 i 9 de setembre), la festa en honor a la Patrona, "la festa del Claustre" presenta un dels esquemes tradicionals més antics i, alhora, valuosos del Principat, destacant, per damunt de tot, el seu extraordinari patrimoni folklòric; aquest està regit per un estricte protocol firmat per les tres entitats gestores de la festa (la Confraria del Claustre, l'Agrupació de geganters de la ciutat de Solsona i l'Ajuntament de la ciutat) que pretén protegir i marcar les pautes de la festa.
Llegenda
"Temps era temps, en els claustres de l'església de Santa Maria de Solsona, hi havia un grupet d’infants que es divertien enjogassats...Tot jugant un dels nens va caure al pou, el pou que es trobava enmig del pati. Hi havia tanta trifulga que cap dels companys se’n va adonar i després dels jocs, quan ja era vespre i tocava l’hora de marxar a casa, tots se’n van anar, deixant el seu company a dins del pou.
La mare del nen esperava ansiosa l'arribada del seu fill. Ja era fosc.
- Ja es extrany que el noi no hagi arribat. Sempre sol ser d'hora a casa-. Tot seguit la mare tota preocupada va sortir de casa per buscar-lo.
La mare va preguntar a tothom: veïns, amics...
- Què heu vist el meu fill?
- No, ho sento
- Què ha passat per aquí el meu fill?
- Em sap molt greu però no l'he vist.
La mare va preguntar-ho a tothom que trobava pel carrer. Després se'n va anar a veure les mares dels amics del seu fill.
- Què teniu el vostre fill?
- Sí, ara estàvem sopant. Què passa alguna cosa?
- És que el meu fill encara no ha tornat i és molt estrany!
- L'únic que us puc dir és que han estat jugant junts tota la tarda als claustres de l'església. Em sap greu, eh!
- Bé, gràcies.
Al cap de tres dies i sense tenir-ne cap notícia, la mare ja desesperada, va tornar al pati dels claustres i es va posar a cridar-lo mentre plorava i sanglotava:
- Fill meu, on ets? digues alguna cosa!
Quan ja portava una estona cridant va sentir la veueta del seu fill, una veu que sortia de les profunditats del pou:
- Mare, sóc aquí, al pou!
La mare tota trasbalsada es va abocar al pou i va senti:
- Mare, no us afligiu, ja trobo qui ajuda a la vostra ciutat de Solsona i als vostres fills protegiu.
La mare es va posar tant i tant contenta que va córrer a explicar-ho al canonge de l'església. Era un fet tant insòlit que tot el poble va acudir als claustres per veure que aquell fet era veritat, era real, que el que explicava aquella dona era del tot cert.
- M'han dit que un nen ha caigut al pou i la mare de Déu l'ha salvat, m'ho ha explicat la mare del nen-. Explicava la gent.
Així, que van baixar al pou amb unes cordes i quina sorpresa més gran s'endugueren quan per sobre del nivell de l'aigua van trobar una petita capelleta i a dins hi havia una imatge de la mare de Déu que protegia el nen a la falda. Finalment el nen va poder sortir i abraçar-se a la mare. Un cop el noi era fora també van treure la imatge. Era preciosa. Van fer una processó per col·locar-la a l'altar major. Però al dia següent la mare de déu ja no hi era. Tornava a estar dins del pou. Aleshores van decidir treure-la de nou i construir-li una capella al costat del claustre."
La tradició gegantera de Les Festes del Claustre (Festa Major de la ciutat 7, 8 i 9 de setembre) ja es troba documentada al 1653, quan els solsonins i solsonines decideixen erigir com a patrona a la Mare de Déu del Claustre, després que aquesta, segons conta la llegenda, alliberés la ciutat de la pesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada