Coneguda en d´altres llocs com la Verge de les Neus, ací Era Pietat, emplaçada a l´entrada sud del poble o sortida del Camin Reiau o Camí Ral, i que done nom a una part del Carrer Major.
Llegenda de les ermites de Bossost
Expliquen que hi va haver una època, cap al segle XIX, en que la pesta amençava els pobles de la Val d’Aran.Un bon dia, un jove pastor de Bossòst pujava amb el seu ramat cap a les altes pastures i es va trobar a un monjo a qui li va transmetre la por que patien els veïns al contagi de la malaltia. L’eremita li digué que baixés al poble a comunicar a la gent que haurien de bastir sis ermites al voltant de Bossòst per a protegir-se. Així ho va fer el noi, més els veïns no li van fer cas i va tornar de nou a la muntanya a la recerca del monjo, aquest li manà treure´s la camisa, i marcant-li a l’esquena els cinc dits de la mà li digué: “Ara si que et creuran i, a més, els hi dius que les han de bastir totes encarades cap al poble per no deixar que entri la pesta”. Així ho van fer, van construir les sis ermites: Sant Fabian e Sebastian, Sant Ròc, Sant Cerat, Sant Joan Crisòstom, Sant Antòni i Era Pietat, i segons explica la llegenda, la pesta no va entrar a Bossòst.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada