Església de l'Assumpció de Vinaròs

L'església de l'Assumpció de Vinaròs, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, d'estil renaixentista amb la portada principal barroca, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia i d'un arxiprestat del bisbat de Tortosa.

Situada entre dues antigues entrades de la vila, el portal d'Amunt i el portal d'en Borràs, al cantó nord, substitueix part de la muralla com a església-fortalesa. L'anterior església, també fortificada, estava situada enfront, al lloc ocupat actualment per l'Ajuntament.

El creixement de la població exigí la construcció d'un edifici més ampli, que es va realitzar entre 1582 i 1594, pels mestres d'obres francesos Joan Triafont i Martí Valganbol. Entre 1698 i 1702 es realitza la portada principal, obra de Joan Baptista Viñes i Bartomeu Mir, segons traça del pintor vinarossenc Eugeni Guilló, i la portada anterior, tallada en 1560, provinent de l'antiga església, es torna a traslladar a un lateral, on es conserva actualment. I en el segle XVIII es barroquitzà l'interior amb estucs i pintures, la construcció d'un orgue i el recobriment dels sòcols amb taulells fets en les fàbriques de València.

Entre 1603 i 1608 es va construir la torre campanar.

La capella de la Comunió fou construïda en dues fases, la primera, entre 1657 i 1667, per Joan Ivañes, i la façana per Andreu Xambó. A finals del segle XVIII, després de l'enderrocament d'antigues fortificacions, es realitza la segona fase, ampliació feta per Fr. Pere Gonel.

Durant les guerres Carlines del segle XIX es reforça el caràcter defensiu de l'edifici. I en els començaments del segle XX es cobreixen les pilastres de pedra amb estucs imitant el marbre i es modifiquen les finestres amb arcs apuntats.

Durant la guerra civil tot l'interior fou destruït.

L'església fou declarada Monument historicoartístic Nacional el 14 d'octubre de 1978, mitjançant el Reial Decret 2757/78, publicat en el BOE de 24 de novembre de 1978.

(Imatges Quim S.)