Abadia de Paimpomt (França)

Nostra Senyora de Paimpont

Imatges antigues

Altar major

Accés principal

Es tracta d’una abadia de fundació força antiga, obra que hom atribueix a sant Judicael (c.590-652?), fill de Judael, rei de Dumnònia, que a més de la seva vida religiosa fou també monarca d’aquest regne de la Bretanya. Hom situa aquesta fundació a l’any 630 o poc més endavant. Es tractaria d’una casa seguidora de la Regla de Sant Columbà formada amb monjos procedents de l’abadia de Saint-Méen (o Saint-Jean-de-Gaël) fundada cap el 600 durant el regnat de Judael. Aquella primera abadia va desaparèixer totalment amb les invasions normandes.

No fou fins a començament del segle XI que es va recuperar la casa monàstica amb la fundació d’un priorat benedictí depenent de l’abadia de Saint-Méen. El 1192 el papa Celestí III, el va desvincular de Saint-Méen no sense l’oposició dels seus monjos, el que va conduir poc després (1199, o 1211) a l’adopció de la Regla de Sant Agustí esdevenint una canònica. Després de patir els efectes destructius durant diversos episodis bèl·lics, la casa agustiniana va mantenir-se fins la Revolució, després d’haver-se adherit a la congregació de Sainte-Geneviève. Les construccions monàstiques són de diverses èpoques, producte de les diferents construccions, reformes i restauracions sofertes en el decurs dels anys.