divendres, 21 d’agost del 2015

Camí del Rosari (també conegut com el camí de la Santa Cova o Rosari Monumental de Montserrat) de Montserrat

Primer Misteri de Goig
L'Anunciació

Segon Misteri de Goig
La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel



Tercer Misteri de Goig
El Naixement de Jesús

Quart Misteri de Goig
La Presentació de Jesús en el Temple

Segon Misteri de Glòria
L'Ascensió de Jesús

Tercer Misteri de Glòria
La Pentecosta

Quart Misteri de Glòria
L'Assumpció de la Verge Maria

Cinquè Misteri de Glòria
La Coronació de la Verge Maria



El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.
L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzman feta per l'escultor Subirachs. El conjunt forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El camí està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat, construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.
En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada