Santa Cova de Montserrat

Imatge de la Santa Cova

Immaculada al claustre

La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat.

A la Santa Cova (municipi de Collbató) s'accedeix a través del Camí de la Santa Cova, que està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat; fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

La llegenda conta que l'any 880, un dissabte al vespre, uns nois pastors van veure descendir del cel una gran llum, acompanyada per una bella melodia, que es posava a mitjana altura de la muntanya. A la setmana següent hi van tornar amb els seus pares i la visió es va repetir. Igualment succedí les setmanes següents amb la companyia del rector d'Olesa de Montserrat. Assabentat de l'esdeveniment, es presentà el bisbe de Manresa; llavors van trobar una cova en la que restava la imatge de Santa Maria. Intentaren traslladar-la en processó a Manresa, però l'intent fou infructuós, pel que van entendre la voluntat divina: aquella imatge devia ser venerada a la muntanya de Montserrat.

L'anterior capella barroca fou destruïda durant la Guerra del Fràncès (1631) i reconstruïda en estil neoromànic (beneïda l'11 de setembre de 1864) per la "junta de reconstrucción de Montserrat", quan era abat P. Miquel Muntades. L'any 1964 es va reformar l'interior.La construcció de la capella es produí entre 1696-1705, gràcies al patrocini novament de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Cal destacar l'emplaçament vertical de la capella a la pendent de la muntanya, que li dóna una sensació d'estar suspesa a l'aire; és un bell exemple d'integració entre arquitectura i naturalesa.

La capella té planta de creu llatina, i està inserida sota una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una reproducció de la imatge original, ja que l'autèntica es troba a la Basílica del monestir. Sobre el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica amb una claraboia per on entra la llum. Aquesta capella principal té adossada una construcció de tres naus al voltant d'un petit claustre, on es troben una sala d'ex-vots, la sagristia, la sala de pelegrins i l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants, així com un petit hort.

La capella ha patit diverses vicissituds al llarg de la seva història: durant la Guerra del Francès (1811-1812) l'edifici va patir greus danys, igual que el monestir i el santuari; a partir dels murs principals que varen quedar en peu, l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Lozano realitzà el 1857-1859 la restauració de la capella. Tanmateix, el 4 de juliol de 1994 un incendi forestal destruí les cobertes dels espais annexos a la capella i al claustre, provocant un enfonsament que va espatllar els paviments, així com els mobles i les obertures. Aquesta circumstància es va agreujar encara més per les intenses pluges que es produïren la tardor següent, que van provocar una caiguda de pedres i grava damunt del recinte de la Santa Cova i del seu camí d'accés; per raons de seguretat es va haver de tancar la capella i el camí. El 1995 s'encarregà la restauració a l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel, iniciant-se les obres la tardor del mateix any. Però de nou, un fort xàfec esdevingut el 5 de setembre de 1995 va desplaçar la claraboia de la cúpula de la capella i va caure damunt de la cúpula, que s'enfonsà totalment, danyant la resta de les cobertes. Pla s'encarregà de nou d'un segon projecte, que enllestí el maig de 1996. La inauguració es va celebrar el 19 de març de 1997, quedant oberta per a tots els pelegrins que arriben a resar a la Verge