Santa Cova de Manresa, Catalunya

Altar Major

Peu altar de la cova (Immaculada)

Sagrari de la cova (Sagrada Família i Ignasi)

Ascensió (Decoració de la cova)

Ignasi de Loiola va anar de Montserrat a Manresa, on va passar onze mesos, i on segons la tradició va tenir un rapte místic durant el qual va estar vuit dies com mort. Manresa compta amb un seguit d’indrets que recorden sant Ignasi de Loiola. En una balma, enclotat però amb una vista frontal de la muntanya de Montserrat, diu la tradició que sant Ignasi de Loiola va retirar-s’hi una temporada per meditar i escriure els cèlebres Exercicis Espirituals. Sobre aquesta antiga balma natural s’aixecà l’actual Casa d’Exercicis i l’església.

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic d'una església barroca més el modern i enorme edifici neoclàssic del seu costat, que constitueix juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, una de les imatges clàssiques de l'entrada a la ciutat de Manresa.

Edificats al puig de Sant Bartomeu en una de les balmes formades per l'erosió de les aigües del Cardener, on segons la tradició s'hi va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523,i on hi va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.

A finals del segle XVI es desperta l'interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova. Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.

El 1603 la marquesa d'Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella. La creença d'haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels. Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d'exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.

Després fou enriquit l'interior de la cova amb una fastuosa decoració en alabastre (1671) obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle XVII. El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé. L'arquitecte vigatà Josep Moretó en construí l'església (1759-63), una mostra típica de l'arquitectura jesuítica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64). La façana és molt notable, disposada a la manera d'un gran retaule, on es mostra Sant Ignasi vestit de penitent i escrivint els Exercicis. L'interior, d'una sola nau i amb passadissos laterals, conté interessants escultures de Joan Flotats i pintures de Sebastià Gallés, amb un cert to neorococó.

Entre 1915 i 1922 s'hi portà a terme una reforma al vestíbul que incloïa la decoració actual. Va ser realitzada per Martí Coronas amb un estil modernista. Els relleus en bronze dels laterals son de Carles Flotats. El mur del fons, que marca el pas de l'avantcova a la Cova, és decorat amb àngels en bronze per Josep Llimona.

Aleshores hom dedicà el lloc a tercera provació, segon noviciat dels jesuïtes, i l'any 1894 s'enderroca l'antiga residència i hi fou iniciada la construcció d'un gran edifici d'inspiració neoclàssica, segons un projecte de Ferran Martorell, residència dels pares jesuïtes. Compta amb una important biblioteca especialitzada.

El conjunt va ser rehabilitat a principis de la dècada de 1990 per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.