Iglesia de San Miguel y San Julián (Valladolid)

Mare de Déu del Carme

Nuestra Señora de la Correa

Immaculada amb Sant Jesuïtes

Dolorosa

Pietat

Nostra Senyora de Loreto

Mare de Déu dels Àngels

Maria acollint Sant Ignasi

Immaculada

retaule, Naixement

retaule, Presentació al temple

retaule, Baixada de l'Esperit

retaule, Anunciació

(imatge de Víctor G.)

L'Església de Sant Miquel i Sant Julià és el temple de l'antiga Casa Professa de la Companyia de Jesús a Valladolid. En produir-se l'expulsió dels Jesuïtes en 1767, per ordre de Carlos III d'Espanya, l'edifici es va destinar a parroquial de Sant Miquel, Sant Julià i Santa Basilisa en 1775.

L'església, construïda en l'últim quart del segle XVI, és un dels més clars exponents de l'arquitectura jesuítica. Si no hi ha notícies sobre l'autoria de les traces, s'ha estudiat la possibilitat que fossin artífexs de la Companyia, alguna cosa no molt acreditat per les enormes similituds que hi ha a l'església amb l'escola classicista val·lisoletana, amb el que els seus autors serien artistes del focus val·lisoletà, com Juan de Nates, Juan del Ribero Rada o algú de la seva òrbita. Des dels inicis del segle XVII, va ser patronat dels Comtes de Fuensaldaña i des de 1775, és de patronat real.

L'església acull una bona col·lecció de retaules, escultures i pintures, diverses d'elles de Gregorio Fernández i Diego Valentín Díaz.