La fundació d’aquesta casa es va concretar l’any 1383 tot i que des de molt abans s’havia treballat amb aquesta finalitat; hi van haver intents no reeixits, com ara una deixa recollida en un testament del 1287. En aquesta obra s'hi van implicar els frares del convent de Sant Francesc. L’any 1343 arran del testament de Pere de Cuspineda, que hi va deixar els seus béns, i de Pere el Cerimoniós que va facilitar els terrenys, es va posar la primera pedra del futur monestir, el papa Climent VI va atorgar el permís per la nova fundació l’any 1349.
Per alguna causa aquella fundació no es va portar a terme i no va ser fins el 1383 que es va materialitzar, començant la construcció en el lloc anomenat Puig de Reig. Un document de l’any 1415 esmenta que el monestir estava situat extramurs, al nord del portal de Santa Eulàlia, lloc que encara es coneix amb el nom de Santa Clara Vella. Aquell mateix any de 1415 s’hi van traslladar les monges que fins aquell moment s’estaven en una casa prop de Santa Eulàlia de manera provisional. El 1433 Leonor Safont, monja agustina del monestir de Camprodon, es va afegir a aquesta comunitat a causa de la ruïna de la seva casa del Ripollès.
El 1563, amb la reforma franciscana, el monestir de les clarisses es va desvincular del de convent de Sant Francesc (de framenors conventuals) i va passar a dependre directament del bisbat. Amb el pas del temps, l’edifici conventual es trobava en perill de ruïna i hom va prendre la determinació de traslladar-lo al centre de la ciutat. El 1579 es va pensar en ocupar el convent de la Mercè, cosa que no es va arribar a produir. Finalment el 1582, el papa Gregori XIII va emetre una butlla ordenant la seva supressió a causa de l’estat de ruïna i la reduïda comunitat que tenia, amb només dues monges.
Tot i els intents de tornar a fundar la casa de les clarisses (el 1590 es va posar la primera pedra del nou monestir) aquests no van tenir èxit i finalment es van fer gestions amb el convent dels Àngels de Barcelona que va participar en la nova fundació amb una comunitat de monges dominiques que es va traslladar a Vic el 1596 ocupant el nou monestir situat al nord el nucli antic prop del portal i camí de Manlleu. El convent dominic va mantenir l’advocació de Santa Clara i també s’hi va traslladar el retaule major de Lluís Borrassà, el que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. L’església fou destruïda el 1936, la comunitat dominica va poder inaugurar el 1963 un nou monestir a la ciutat, a la plaça de Malla, fins que el 2008 es van traslladar a Sant Cugat.
Actualment és un hotel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada