Església de Sant Ignasi de Donostia

Assumpció

Coronació 

Amb Sant Ignaisi

 

Sagrada Família 

Amb Sant Francesc Xavier 

  

L'Església de Sant Ignasi va ser edificada al donostiarra barri de Gros sobre un terreny cedit gratuïtament a aquest efecte per donya Àgueda Gros, donant Tomás Gros la pedra necessària per a la seva construcció. El projecte va ser traçat per l'arquitecte José Goicoa, que va iniciar les obres el 1888 a l'estil neogòtic llavors de moda, si bé la seva planta de tres naus longitudinals, de cinc trams cadascuna, no segueix l'esquema clàssic en forma de creu llatina, ja que li falta la nau transversal; en el tram posterior de la nau principal, on hauria d'anar el creuer va disposar Goicoa la volta principal, de creueria amb tercelets; les voltes de la resta de trams són de crucería senzilla. La capçalera, que està orientada al nord, adaptant-se al traçat urbanístic del barri de Gross, disposa d'absis, heptagonal, però no d'girola. El cor alt als peus ocupa el primer tram de la nau principal. El temple va ser inaugurat al culte el 1897, encara que la torre no va ser rematada fins a 1928 gràcies a un llegat de don Fermín de Lasala i Collado, Duc de Manes.

A l'interior, ric en materials i mobiliari, són de destacar: la col·lecció de pintures, de bigarrada policromia, en els draps de la Capella Major, amb escenes de la vida de Sant Ignasi; una imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra de Mariano Benlliure, i el sepulcre neorenaixentista del propi duc de Mandas, a més d'altres sepulcres neogòtics en el presbiteri i la nau. Les vidrieres són obra de Maumejean.