Maria amb Jesús
Mare de Déu dels Dolors
Mare de Déu del Rosari
A causa de l'augment de la població que anava experimentant la ciutat, en 1587, per ordre del Consell d'Alcàsser, es va començar a construir aquesta església que es va acabar en 1604.
Sembla que es va construir sobre plans de Juan d'Herrera, portats per l'arquitecte alcazareño Miguel Barroso, que va treballar a El Escorial. Va començar l'obra Joan de Oza i la van continuar Rodrigo d'Argüello i Andreu de Astián.
És una església de l'Ordre de Sant Joan depenent de l'Arquebisbat de Toledo.
El 7 de maig de 1921 es va ensorrar la seva torre campanar i part de l'església, i el seu arxiu parroquial així com els seus retaules van ser destruïts durant la Guerra Civil, el 1936.
L'Església de Santa Quitèria és un edifici auster de línies pures, que correspon a la primera etapa de l'estil Barroc, Barroc Classicista. És una església de grans dimensions construïda a base de carreus de color vermellós.
A l'exterior té contraforts a la nau central emprats en les esglésies molt primerenques de Barroc, molt similar a les esglésies classicistes val · lisoletanes.
La façana classicista, té el seu model a El Escorial. Construïda en pedra, està formada per un arc de triomf de mig punt, es recolza en columnes toscanes sobre alt pòdium. Sobre la façana, un frontó corb i partit serveix per a albergar una fornícula amb petxina interior.
El seu interior consta de tres naus, la nau central està coberta per volta de canó, amb arcs fajones que recolzen en grans pilars. Les naus laterals es recolzen en pilastres toscanes. El creuer està cobert per una gran cúpula sobre petxines.
El presbiteri està presidit per la figura de Santa Quitèria i una talla de Crist en la Creu. Els retaules, pintures i relíquies originals, així com l'arxiu parroquial, van desaparèixer en 1936 durant la Guerra Civil Espanyola.
De la seva espai interior podem destacar la decoració de les dovelles de les arcades formades per colors amb clara inspiració àrab, un arc ogival, amb decoració en rocalla, i una capella lateral de decoració plateresca, amb medallons, grotescos, combinacions fantàstiques d'animals, éssers humans i tiges, desenvolupada a partir d'un eix de simetria i encaixada entre listeles i frisos. Per a alguns historiadors es tracta de la capella de la Mare de Déu del Roser construïda per Francisco de Mazas, mestre picapedrer que va treballar al Monestir d'Uclés.
Després de la restauració del monument, assenyalar també la Creu de Sant Joan, a la zona del Cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada