Església de Sant Feliu de Girona (Catalunya)

Altar Major

(fotografia treta de http://www.bisbatgirona.cat)

L'església de Sant Feliu de Girona, igual que la catedral, és prohibit fer-hi fotos. De la web del bisbat he trobat aquesta imatge del retaule de l'altar major. Val la pena perdre-s'hi per veure'l de prop.

Sant Feliu –o Sant Fèlix– és una basílica col·legiata de Girona, originària dels primers temps del cristianisme. Acull els oficis de la Parròquia Major de Sant Feliu del Bisbat de Girona, dita així perquè aquest era el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral. La seva construcció, en honor del màrtir sant Feliu, es va allargar des del segle XII fins al XVII i conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca. L'atractiu principal està constituït per vuit extraordinaris sarcòfags romans i paleocristians dels segles III i IV, trobats en construir-se l'església, juntament amb el sepulcre gòtic de Sant Narcís.

Història

L'edifici s'origina al costat d'una via romana on es creu que hi havia el martyrium, o església paleocristiana, bastit en honor del màrtir sant Feliu. Es dedueix que tenia un gran predicament, ja que el rei Recared va donar a l'església una corona votiva.

Durant l'ocupació musulmana de Girona (717) sembla que l'antiga església va tenir funcions catedralícies, ja que la catedral havia estat convertida en mesquita.[7] Després de la conquesta franca, cap al final del segle VIII, va allotjar una comunitat de preveres dependent de la catedral, a la qual restaria fortament lligada des d'aleshores.

Com que es trobava fora muralla, va ser objecte de diverses fortificacions i s'hi observen estils arquitectònics diferents. De l'antiga església romànica se'n conserva la planta i l'alçat de la capçalera (segles XII-XIII), ja que la resta de l'estructura és obra gòtica aixecada a partir del segle XIV i aconsegueix la màxima esplendor al segle XVI. L'any 1835, però, va esdevenir una simple parròquia.

El 2011 el papa Benet XVI va atorgar el títol de basílica menor a l'església a instàncies del bisbe de Girona, Francesc Pardo, esdevenint la segona de les comarques gironines després de Santa Maria de Castelló d'Empúries.[2] Va ser consagrada el 9 d'octubre de 2011 com a basílica menor en una missa d'Acció de Gràcies presidida pel cardenal Antonio Cañizares i el bisbe de Girona, Francesc Pardo