Església Sant Pere de Cuenca (Espanya)

Façana

Mare de Déu dels Dolors

Mare de Déu de Fàtima

L'església de Sant Pere està situada a la part més alta de Conca (Espanya). Va haver de ser construïda amb tres naus i torre als peus poc temps després que la ciutat fos conquerida per Alfonso VIII. A mitjan segle XV, quan es van produir les lluites entre don Diego Hurtado de Mendoza, Marquès de Cañete, i el Bisbe Lope de Barrientos, l'església de Sant Pere va exercir un paper important, ja que s'hi van fer forts els partidaris d'aquest últim .

Al segle XVI, la fàbrica medieval prou feines va patir alteracions. Només hi ha notícia documental que el paleta Alonso de Torres va contractar l'obra de guixeries d'una capella, d'acord amb la traça que li havien lliurat. Potser es pot identificar aquesta capella amb la de Sant Marc, la construcció va patrocinar don Miguel Enríquez, que era capellà de la catedral de Conca. La capella, que segons es pot llegir en el fris, va ser acabada en 1604, es cobreix amb un magnífic enteixinat vuitavat de tradició mudèjar. Més tard, aquesta capella va passar a ser propietat dels comtes de Toreno.

Al segle XVII, la torre de l'església estava en tan mal estat que amenaçava ruïna. A fins de 1660, es va decidir procedir el més aviat possible al seu reedificació, per tal d'aturar aquest procés de deteriorament i impedir el seu enfonsament.

Es va encarregar llavors als mestres de pedra picada Pedro Salines, Andrés Martínez i Simón Martínez que fessin unes traces de la torre; traces que van ser revisades per don Juan del Pontón. Aquest arquitecte, que era mestre major de les obrras del Bisbat, es va inclinar pel projecte presentat per Pedro Salinas, encara que no per això va deixar de ressaltar la qualitat dels dissenys realitzats pels altres mestres. Així mateix, Pontón va redactar unes condicions, en què s'ocupava dels materials, mesures, etc., De la torre, i va fer especial èmfasi que el capitell s'havia recobrir amb teula, que era millor que la pissarra, i en què de cap manera es fes amb fulla de llauna, ja que s'espatllava i tenia curta vida.

Quan es va conèixer aquest informe, l'obra es va treure a subhasta, i el 8 febrer 1661 es va adjudicar al mestre de cantería don Gregorio Pastor per la quantitat de 3.300 reals.

Al segle XVIII, durant l'episcopat del senyor José Flórez Osorio, l'església, com moltes altres de la diòcesi de Conca, va ser totalment renovada, i l'encarregat d'aquesta renovació, un cop més, va ser l'arquitecte don José Martín d'Aldehuela.

La remodelació de l'antiga església, de què queda el teginat de la capella dels comtes de Toreno, que és una tasca de finals del segle XVI, així com el campanar, és un clar exemple de les adequades solucions que, en els solars irregulars de ciutat, va saber donar don José Martín d'Aldehuela.

En aquest cas, la planta és un octògon en què s'inscriu una circumferència, al perímetre s'adossen pilastres, entre les que es voltegen arcs de mig punt, que configuren un espai menys mogut del que és habitual en l'obra de l'artista . El cobriment de la capella evidència el disseny octogonal de la planta. No obstant això, en aquest espai centralitzat, l'abside, que també és poligonal, marca un clar eix; l'extrem del qual es situa la façana, constituïda per la portada i la torre, aquella queda desplaçada del centre de l'hastial. Sobre la porta es disposa un petit cor.

Aquest espai circular, que és recorregut per una cornisa denticulada àmpliament ressaltada, es tanca amb cúpula sobre tambor, les finestres, de manera mixtilínia, estan molt d'acord amb l'estètica de don José Martín. També la rocalla, que adorna capitells i guarnicions de buits, és un motiu ornamental empleat amb freqüència per aquest arquitecte. Així mateix, la portada és molt il · lustrativa de l'art del senyor José Martín, amb l'arc de mig punt de tronc de con entre pilastres encaixades i nínxols avenerados a banda i banda; el mateix es pot dir de la superposició de la cornisa, que s'incurva lleugerament, i de la curiosa decoració incisa que uneix el cos inferior amb el nínxol del cos alt emmarcat per pilastres jòniques.

La torre, que es compon de tres cossos decreixents, va ser rematada a fins del segle XVIII amb un cos de campanes.

L'església, després de la Guerra Civil Espanyola, va ser restaurada de les grans destrosses que va patir durant el seu transcurs.