Catedral de Santa Maria de Girona (Catalunya)

La Verge Maria i el Nen Jesús (façana)

A la catedral de Girona és prohibit fer-hi fotografies, per tant només puc mostrar-vos aquesta imatge de la façana principal. Si voleu veure més imatges d'aquesta església, visiteu el seu web, o perdeu-vos un dia per Girona, val la pena.

L'església de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima. Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l'any 516. Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a les diòcesis de Toledo i Sevilla. Durant l'ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita. La seva major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-cinc metres. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de Gerunda, assentament d'època romana del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça de la catedral.

Història

L'any 834, la seu va rebre de Lluís el Pietós, un precepte d'immunitat amb la cessió de drets fiscals i adquisició de patrimoni. Unit a la consagració d'un nou temple pel bisbe Wigo l'any 908 fa suposar l'existència d'una catedral preromànica dedicada a Santa Maria, encara que només en queda documentació i no restes arquitectòniques

La primera catedral romànica es va construir entre el segle X i segle XI sobre el temple romà de Gerunda cristianitzat. Es va inaugurar el 21 de setembre de 1038. D'aquesta construcció romanen la Torre de Carlemany (usada de contrafort per la nau gòtica), el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui una capella). El 1312 es va decidir construir una nova catedral en estil gòtic i substituir al mateix temps el temple romànic. Es va començar per l'absis i es van anar construint lentament les voltes de la nau. Les obres de la nau no es van acabar fins al segle XVIII, en ple barroc, tot i que mantenien l'estil gòtic inicial. La façana feta per Pere Costa i Cases, acabada al 1733, sí que es va fer en estil barroc. Fins el 1960 no es va donar per acabada l'obra de la façana i els dos anys següents, els escultors locals Josep M. Bohigas, Antoni Casamor, Jaume Busquets i Domènec Fita varen realitzar les escultures monumentals que es varen instal·lar a les fornícules buides. El campanar és d'estil renaixentista.

La construcció del cos central va començar amb tres naus, i la proposta de continuar-la amb una nau única va provocar la suspensió de les obres i una discussió intermitent de responsables i tècnics que va durar cinquanta anys. El capítol catedralici va convocar l'any 1417 una reunió de mestres d'obres i d'experts, i després d'escoltar el seu dictamen favorable de manera majoritària a les tres naus, es va decidir per la fórmula d'una sola nau de trenta-quatre metres d'alçada, que va convertir la catedral en un monument únic en la història de l'arquitectura gòtica mundial.

Curiositats i llegendes

Bruixa de pedra

La Bruixa de pedra és una gàrgola per desallotjar aigua. Està situada al costat de la torre de Carlemany i és l'única gàrgola amb figura humana. Segons la llegenda existia una dona que es dedicava a les arts de la bruixeria. Per demostrar el seu odi a la religió tenia el costum de llençar pedres contra el temple. Així, un dia, per obra divina, es convertí en pedra i la van col·locar a la catedral perquè de la seva boca no sortíssin més malediccions ni renecs, sinó aigua neta de pluja. Existeix una cançoneta popular que diu "Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra et quedaràs..."

Sant Carlemany

Tot i que se sap amb certesa que Carlemany mai va ser a Girona, es conten nombroses històries sobre ell. Mai va ser canonitzat per l'església, però per ordre de l'emperador alemany Frederic Barbarroja, l'antipapa Pasqual III sí que ho va fer l'any 1165. A la catedral de Girona i impulsat pel bisbe Arnau Montredó, l'any 1345 es va venerar a la capella dels sants Màrtirs una imatge dita de Sant Carlemany, quan a la realitat representava al rei Pere el Cerimoniós, arribant a aconseguir una gran devoció popular.

Espasa de Carlemany

Conten que un dia, Carlemany va pujar al cim del campanar romànic (la Torre de Carlemany) per contemplar la ciutat i des d'allí li va caure l'espasa al centre del claustre que estava nevat, encara que els seus soldats van estar buscant-la, no la van trobar, ja que amb la força de la caiguda s'havia clavat a terra. Conten que encara segueix enfonsant-se fins que arribi al centre de la Terra i la parteixi en dues, que serà quan sigui la fi del món.

Falcó de pedra

Hi ha una imatge d'un falcó de pedra a les arquivoltes de la porta de sant Miquel de la catedral, que té una curiosa llegenda. En una cacera, Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, va ser ferit de mort en presència del seu falcó. Van dur el seu cos a la catedral de Girona i durant la cerimònia religiosa el falcó no va parar de revoltar per sobre del seu germà bessó Berenguer Ramon II. Per desig del vescomte Ramon Folc I de Cardona es va formar un judici per acusar-lo de la mort del seu germà, sense que ningú més tingués l'atreviment d'acusar al comte, fins que obrint les finestres de la sala va entrar el falcó i es va posar sobre el cap de l'acusat arrabassant-li la corona. Tots van creure que era un senyal diví per fer justícia. A partir de llavors va ser apel·lat com el Fratricida, el qual després d'aquest judici va passar el comtat al fill de Cap d'Estopes, Ramon Berenguer III.