Capelleta de Santa Anna (Ca les Corts de Reus)

 

És una casa amb planta baixa comercial, entresol i tres plantes d'habitatges. Fa cantonada amb el carrer de santa Anna. La distribució i composició de la façana i de la casa és racionalista. La solució de la cantonada està molt ben planificada, tant en el que fa referència a la tribuna, que ocupa tres plantes volades, com en els tancaments corresponents. Cal destacar la fornícula existent a l'entresol, amb una imatge de santa Anna amb la Mare de Déu petita, situada al xamfrà. Aquest edifici és un dels exemplars més significatius de la topografia urbana de Reus que pertanyen al racionalisme. A l'entresol hi ha dos finestres al raval i quatre al carrer de santa Anna.

Església Prioral de Sant Pere (Reus)

Sagrada Família

Fugida a Egipte

Dormició de Maria

 Maré de Déu de l'esperança

 Mare de Déu del roser

 Mare de Déu del Carme

Dormició de Maria

La Prioral de Sant Pere de Reus és una de les parròquies de la ciutat de Reus, la principal, regida pel prior i una petita comunitat de preveres. Fou començada el 1512 i inaugurada el 1569, obra de l'arquitecte mestre Benet Otger de Lió. Està dedicada a Sant Pere, que és el patró de la ciutat.

L'edifici és d'estil gòtic tardà format per una nau única de proporcions esveltes, de quaranta-cinc metres de llarg per quinze d'ample i vint-i-dos d'alçada, que es flanqueja per petites capelles laterals situades entre els contraforts exteriors. L'absis és poligonal de set cares i amb capelles radials, cobert amb volta de creueria gallonada en vuit nervis. La nau, també amb volta de creueria, està dividida en sis trams o creuers, separats per arcs torals.

Portal del Carme (Reus)

 

En aquesta casa, de la que n'era propietari, hi tenia l'acadèmia de pintura i dibuix el pintor Tomàs Bergadà. Cap al 1936 va refer la façana, hi va posar el mosaic de majòliques que representa l'aparició de la Verge de Misericòrdia, i ell mateix va dissenyar els esgrafiats.

D'aquesta casa avui només en queda la façana, i actualment no està habitada. La casa, que era d'un volum i una alçada menor en aquest tram de raval, es va sacrificar per convertir la planta baixa en un pas d'entrada cap al barri del Carme. Comunica el raval de Martí Folguera amb el carrer de sant Antoni i tot el barri del Carme.

La Casanova (Companyia de Maria)

 

A la capella de la casa

Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat

La construcció d'aquesta església parroquial ha estat força accidentada. L'arquitecte Enric Sagnier la va concebre com un temple neogòtic, amb un campanar coronat per una fina agulla (veieu-ho a la postal adjunta). La primera pedra es va posar l'any 1920, però de seguida es va haver d'interrompre perquè es va trobar, al subsol, una mina d'aigua. Anys després es van reprendre les obres, però l'esclat de la guerra, l'any 1936, les va aturar de nou. 

Va ser acabada la guerra quan l'arquitecte Pere Benavent de Barberà va continuar l'obra, aprofitant el que estava construït, però va reformular completament el projecte original, situant el campanar a l'altre costat, i proposant un disseny funcional de maó vist d'una gran simplicitat, sense cap relació formal amb la part edificada. El resultat final és un edifici de dos trams sense relació entre ells, encaixats de forma barroera. El salva l'estructura metàl·lica que corona el campanar, col·locada uns anys més tard.

Església Sant Pere de Figueres

L'església de Sant Pere de Figueres és una església parroquial, majoritàriament d'estil gòtic.

La façana és molt simple amb rosassa i timpà contemporani. L'interior presenta una sola nau, amb capelles que ocupen els contraforts laterals. Té un cimbori octogonal i un campanar reconstruït tipus fortificació, l'absis principal i dos laterals, un dels quals és sagrari i l'altre, sagristia. En el lateral exterior dret hi ha un pòrtic amb tres arcs apuntats, de factura posterior. La il·luminació natural s'aconsegueix per dues rosasses en els braços del creuer, i la de la nau; i pels vitralls de l'absis central.

Al seu interior podem veure aquesta reproducció de la madona de Portlligat.

(Imatge de Quim SR)

Catedral de Nidaros (Trondheim)

La catedral de Nidaros de Trondheim (el nom antic de la ciutat és Nidaros) és una de les esglésies més importants de Noruega. Fou la catedral de l'arxidiòcesi de Noruega, la qual fou fundada l'any 1152. Després de la Reforma protestant, passà a ser la seu dels bisbes de Trondheim.

Durant l'edat mitjana i des del 1818 fins al 1906 fou el lloc on es coronaven els reis de Noruega. S'hi van coronar fins a set reis i n'hi ha deu enterrats. Encara avui s'hi guarden algunes insígnies del regne com l'espasa del regne.

(Imatge Anna SR)