dijous, 13 de març del 2025
Museu de Montserrat
imatges de Maria i sala dedicada a la Mare de Déu de Montserrat
El Museu de Montserrat és una institució museística catalana, existent al monestir de Montserrat, a Monistrol, declarada museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. En tant que part integrant de l'abadia, el museu té l'estatut propi d'una institució eclesiàstica, realitat que no entra en conflicte amb la voluntat del museu de presentar públicament mostres del millor art produït en territori català.
La col·lecció del museu inclou el patrimoni artístic i arqueològic de l'abadia, i el seu origen cal situar-lo al que s'anomenà Museu Bíblic, fundat l'any 1911 a partir dels materials de l'Orient bíblic portats pel P.Bonaventura Ubach dels seus viatges al Sinaí, Jerusalem, Bagdad, Beirut i El Caire, que es reorganitzaren seguint criteris estrictament arqueològics l'any 1962. Aquesta col·lecció inicial l'enriquí l'abat Antoni Maria Marcet (1878-1946) amb un conjunt de pintura antiga adquirit a Roma i Nàpols entre 1911 i 1920, on destaca un Caravaggio de primer ordre (Sant Jeroni penitent), però on també hi ha mostres d'art profà (com el retrat de Jean de La Fontaine, pintat per Jacint Rigau, que és l'únic fet en vida al poeta francès). La col·lecció de pintura antiga també fou ampliada amb les adquisicions fetes per l'abat Escarré (1908-1968), a més d'altres donacions.
El gran pas endavant, però, va tenir lloc l'any 1982 amb la incorporació del llegat del centenari col·leccionista i empresari tèxtil Josep Sala Ardiz (1875-1980), que enriquí el museu amb una extraordinària col·lecció especialment d'art català dels segles XIX i XX (Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Nonell, Mir, el Picasso jove, etc.). Altres grans col·leccions posteriors que s'hi afegiren foren la Sensat, la de l'arquitecte Xavier Busquets (l'any 1990), que incorporà pintures dels impressionistes francesos (Monet, Sisley, Degas, Pissarro, etc.), a més de materials arqueològics, i diverses peces procedents de la família Cusí (especialment un extraordinari Dalí de primera època i diversos dibuixos del mateix artista).
Diversos monjos han estat responsables del museu, però la gran empenta li donà el P.Josep de C. Laplana, historiador de l'art, que ha donat un relleu extraordinari a l'entitat i l'ha situat entre els grans museus de Catalunya.
El 2015 va inaugurar un Espai d'Art Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Insula dell'Ara Coeli (Roma)
L' Insula dell'Ara Coeli és un edifici romà situat als vessants del Campidoglio , a Roma , en un racó entre les escales que condueixen a la basílica de Santa Maria in Aracoeli (d'aquí el nom) i el Vittoriano .
L'estructura data del segle II i va ser construïda en maó , recolzada sobre un mur reticulat que probablement es va construir al segle I per consolidar el turó Capitolí. A l' Edat Mitjana la part superior de l'edifici va ser ocupada per l' església de San Biagio de Mercato mentre que el 1653, en el seu lloc, es va construir l' església de Santa Rita da Cascia , que després va ser desmantellada als anys trenta per permetre la construcció del Vittoriano i reconstruïda a pocs centenars de metres prop del teatre Marcellus .
Va ser durant el desmantellament de l'església quan es van descobrir les restes de l'edifici i, a diferència de moltes altres troballes arqueològiques de la zona, es va conservar. De l'església de San Biagio només quedaven algunes parts del campanar romànic i un arcosoli decorat amb un fresc del segle XIV.
Basilica di Santa Maria in Aracoeli (Roma)
Porta lateral
Situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma. El nom es podria traduir per «Santa Maria que té un altar als cels». Per pujar des del carrer hi ha una llarguíssima escala de pedra que té el mateix nom.
El nom original era Santa Maria in Capitolio i l'església formava part d'un monestir construït al segle vi, el qual es va incendiar.
El nom actual apareix per primera vegada en un document del 1323 i devia ser un recull de la parla popular. Sobre la creació del temple hi ha una llegenda, narrada al llibre Mirabilia Urbis Romae, segons la qual es va triar aquest lloc perquè es deia que allà l'emperador August va tenir una visió d'una dona amb un nen als braços mentre sentia una veu que deia: «Aquesta és l'ara (la pedra de l'altar) del fill de Déu.» Aquesta història està també narrada a la Llegenda àuria.
La construcció va començar molt més tard, ja que August no va tenir creences cristianes, però el nom de la llegenda va quedar en el nom de la basílica.
A l'església hi havia una figura de Jesús de Natzaret nen, que es deia estava feta amb la fusta d'un oliver de Getsemaní (Jerusalem) i que obrava miracles sanatoris. Aquesta figura va ser robada el 1994, però ha sigut substituïda per una còpia idèntica.
Chiesa del Gesù (Roma)
L'Església del Santíssim Nom de Jesús, conegut principalment com una església de Jesús o simplement com "La Vida de Crist, és l'església mare de la Companyia de Jesús a Roma i és, de fet, la seu del Pare General dels jesuïtes.
La construcció de l'església, que domina la plaça de Jesús, és considerat com un important punt d'inflexió en la història de l'art, ja que va ser construït en l'esperit dels decrets del Concili de Trento: va ser concebut per a un sol passadís, perquè l'atenció de fidels se centrés en l'altar i en qui hi celebra.
La construcció de l'església era ja, el 1551, un desig d'Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús i actiu durant la Reforma protestant i successives reformes catòliques més tard. El Papa Pau III el 1540 havia autoritzat la creació de la Societat de Jesús. Pau III vivia al Palazzo Venezia i es va oferir la capella als primers jesuïtes, prop de la seva residència, que es trobava en el lloc de l'església.
Tanmateix, a causa de la manca de fons la tasca de l'església no es va iniciar durant la vida d'Ignasi. El treball va començar el 1568, essent el General de la Societat Francesc de Borja, que va ser General de 1565 a 1572. En què el cardenal Alessandro Farnese, nebot de Papa Pau III, reuní els fons per a la construcció.
Els primers projectes de l'església, tal com ho exigeix Ignasi, havia estat dissenyat per Nanni di Baccio Bigi, un arquitecte florentí. El 1554, el projecte va ser redissenyat per Michelangelo i després per Vignola (1568), amb dos requisits:
Un gran passadís amb un púlpit lateral, per facilitar la predicació; un altar central per a la celebració de l'Eucaristia.
L'obra va ser dirigida per Vignola 1568 a 1575. Després de la mort de Vignola, l'obra passa sota la direcció de Giacomo della Porta fins a 1580. El della Porta va reelaborar el disseny de la façana i projectà la cúpula. Es va consagrar el 1584.
L'església de Jesús va ser el model per a diversos edificis de culte erigits per la Companyia de Jesús a tot el món, com l'Església de Jesús del Ateneo a Manila, o com l'església de Sant Miquel a Múnic.
diumenge, 9 de març del 2025
Basilica di Santa Maria Sopra Minerva (Roma)
La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma. L'església, situada a la zona del Camp de Mart, és considerada l'única església gòtica de Roma, i és la principal església a la ciutat dels dominics.
La basílica rep el seu nom de la tradició segons la qual, com moltes altres basíliques dels primers temps del cristianisme, està construïda sobre (sopra) un temple pagà dedicat a la deessa Minerva. Darrere la seva modesta façana, la seva volta està pintada de brillants nervis vermells, i blava amb estrelles daurades, una restauració del segle xix en gust gòtic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)