Basílica Virgen de la Peña (Graus)

A dalt de tot de la Penya del Morral s'assenta un dels llocs emblemàtics de Graus. La basílica de la Mare de Déu de la Penya ha observat des de la seva talaia la vida i la història de la vila.

Una primera capella romànica es va assentar al segle XIII, segons la tradició, a la concavitat de la roca on s'havia albirat uns resplendors després de la Reconquesta per part de Sancho Ramírez. 

Fins al segle XVI no adquireix l'aspecte actual, d'estil gòtic tardà, amb elements decoratius renaixentistes. El conjunt monumental consta a més de dos edificis més: la capella de Sant Joan de Laterà i el claustre .

El claustre és un magnífic mirador cap a la Vila i la vall on conflueixen l'Ésera i l'Isábena. Sobre la seva distintiva successió de columnes poligonals i helicoïdals se situa l'antiga hostatgeria,  que actualment acull el Museu d'Icones .

L'interior de la basílica, de planta rectangular, està compost per tres trams de voltes de creueria estrellada. 

(Imatge d'Anna SR)

Església de Sant Sever de Barcelona

L'església de Sant Sever es troba al carrer del mateix nom de Barcelona, molt a prop de la Catedral, i està catalogada com a bé cultural d'interès local. A diferència de la major part d'esglésies barcelonines, no va ser destruïda durant la Guerra Civil, i és per això que l'interior, un exemple del barroc català, s'ha conservat tan bé. Després d'anys tancada, va tornar a obrir, totalment restaurada, el febrer del 2025.

La comunitat de preveres de sant Sever es va crear el 1492 amb la butlla de fundació. Amb el pas dels segles, la comunitat va anar creixent, però no va disposar d'església pròpia fins que el 1691, els administradors Onofre Garau, Jaume Rialp, Llucià Marsal i Macià Armengol van aconseguir que el bisbe de Barcelona els atorgués una llicència per a edificar-la. L'emplaçament que es va triar va ser a la baixada de Santa Eulàlia, on hi havia tres cases que eren propietat de la mateixa comunitat.

Malgrat que hi va haver alguns problemes amb el capítol catedralici, que considerava que «la llicència [que] donà lo Rector de Sant Jaume als beneficiats de Sant Sever per fer la capella nova fou ab violència», finalment es va poder erigir el primer temple. L'arquitecte va ser Pau Termes, i entre els artistes que hi van intervenir hi havia Ramon Pinós, que era daurador i pintor, i Pasqual Bailon Savall, de qui Antoni Viladomat en va ser deixeble. Amb tot, la comunitat no va satisfer les seves necessitats amb aquesta església, i el 1698 van aprovar que se'n construís una de nova. Aquesta vegada, l'arquitecte va ser Jaume Arnaudies, que més tard va ser substituït per Joan Fiter.

Les obres van iniciar-se el 1699, i el 1700 la façana ja s'havia enllestit. De fet, la construcció anava tan ràpida que l'1 de gener del 1702 ja es va beneir l'església.

(imatges Quim SR)

Passejant per Mollet

 

Passejant per Barcelona

(imatge Quim)

 

Monasterio Rupestre de San Miguel (Arnedo)

Les Coves dels Cent Pilars comprenen un complex de cavitats excavats sota la roca i localitzades a la ciutat d' Arnedo ,( La Rioja ) del que presumiblement va poder ser el Monestir Rupestre de San Miguel, a Arnedo.
Sota el Turó de Sant Miquel es troba el que sens dubte és el complex més intricat i sorprenent de tota la Vall del Cidacos: la Cova dels Cent Pilars. El seu origen es remunta a l'Edat Mitjana quan la inseguretat a les valls va obligar els seus habitants a buscar refugi a llocs més segurs, a la muntanya o literalment “sota ella”. Es tracta d'un conjunt de galeries i estades comunicades entre si, amb sostres sostinguts per pilars i les buidatges, portes i finestres obertes a la façana constitueixen una impressionant i reconeixible estampa.

En època altmedieval van albergar, molt probablement, a les seves estades el Monestir de Sant Miquel. Sabem que al S. XI existia un monestir a Arnedo, ja que el 1063 el llavors Senyor d'Arnedo, Sancho Fortunionis, el llega al seu testament al Monestir de Sant Prudenci a Monte Laturce. En no existir restes d'arquitectura medieval al Turó de Sant Miquel (llevat de les de l'ermita del mateix nom al cim) és factible pensar que les estades i galeries d'aquest impressionant complex rupestre van poder albergar aquest monestir de què ens parla el Senyor d'Arnedo.

Per visites clica aquí.

Iglesia de Santo Tomás Apóstol (Arnedo)

 

L'església es construeix aprofitant el solar d'un temple que existia anteriorment des de finals del segle  XVII. L'aforament permès per aquest antic temple no era suficient per admetre tots els feligresos en un dia de festa. És per això que el Cabildo va sol·licitar l'ampliació. L'aparellador major Fabian Cabezas, després d'examinar l'obra decideix demolir la torre de l'antiga construcció, que comença el 1738. L'octubre de 1738 Alberto de Churriguera abandona Salamanca i deixa a càrrec de les obres de la Catedral Nova i dels dos llenços restants de la plaça Major de Salamanca. Alberto decideix, atès l'estat ruïnós reconstruir per complet l'església. Es desconeixen actualment els plans de Churriguera. La convocatòria de la seva construcció es va realitzar per l'infant Luis i mitjançant aprovació del Consell de Castella .

Aquest enderroc complet del vell temple no va arribar a realitzar-se completament, de fet la capella major correspon a l'antiga església es manté a l'actual. La construcció del nou temple es va veure interrompuda a causa de problemes econòmics del Cabildo i de les irregulars aportacions de la ciutat. L'església s'inaugura finalment al culte religiós el 23 de gener del 1763.

Església de Nuestra Señora de Santa María de la Mesa (Zahara de la Sierra)