Monasterio Rupestre de San Miguel (Arnedo)

Les Coves dels Cent Pilars comprenen un complex de cavitats excavats sota la roca i localitzades a la ciutat d' Arnedo ,( La Rioja ) del que presumiblement va poder ser el Monestir Rupestre de San Miguel, a Arnedo.
Sota el Turó de Sant Miquel es troba el que sens dubte és el complex més intricat i sorprenent de tota la Vall del Cidacos: la Cova dels Cent Pilars. El seu origen es remunta a l'Edat Mitjana quan la inseguretat a les valls va obligar els seus habitants a buscar refugi a llocs més segurs, a la muntanya o literalment “sota ella”. Es tracta d'un conjunt de galeries i estades comunicades entre si, amb sostres sostinguts per pilars i les buidatges, portes i finestres obertes a la façana constitueixen una impressionant i reconeixible estampa.

En època altmedieval van albergar, molt probablement, a les seves estades el Monestir de Sant Miquel. Sabem que al S. XI existia un monestir a Arnedo, ja que el 1063 el llavors Senyor d'Arnedo, Sancho Fortunionis, el llega al seu testament al Monestir de Sant Prudenci a Monte Laturce. En no existir restes d'arquitectura medieval al Turó de Sant Miquel (llevat de les de l'ermita del mateix nom al cim) és factible pensar que les estades i galeries d'aquest impressionant complex rupestre van poder albergar aquest monestir de què ens parla el Senyor d'Arnedo.

Per visites clica aquí.

Iglesia de Santo Tomás Apóstol (Arnedo)

 

L'església es construeix aprofitant el solar d'un temple que existia anteriorment des de finals del segle  XVII. L'aforament permès per aquest antic temple no era suficient per admetre tots els feligresos en un dia de festa. És per això que el Cabildo va sol·licitar l'ampliació. L'aparellador major Fabian Cabezas, després d'examinar l'obra decideix demolir la torre de l'antiga construcció, que comença el 1738. L'octubre de 1738 Alberto de Churriguera abandona Salamanca i deixa a càrrec de les obres de la Catedral Nova i dels dos llenços restants de la plaça Major de Salamanca. Alberto decideix, atès l'estat ruïnós reconstruir per complet l'església. Es desconeixen actualment els plans de Churriguera. La convocatòria de la seva construcció es va realitzar per l'infant Luis i mitjançant aprovació del Consell de Castella .

Aquest enderroc complet del vell temple no va arribar a realitzar-se completament, de fet la capella major correspon a l'antiga església es manté a l'actual. La construcció del nou temple es va veure interrompuda a causa de problemes econòmics del Cabildo i de les irregulars aportacions de la ciutat. L'església s'inaugura finalment al culte religiós el 23 de gener del 1763.

Església de Nuestra Señora de Santa María de la Mesa (Zahara de la Sierra)

 

Calle de la virgen de los buenos libros (Sevilla)

 

Passejant per Calahorra

 

En una de les portes de sortida de la ciutat.

Parroquia rumana greco-católica de Calahorra

L'Església Catòlica de Ritu Bizantí present a Calahorra

es troba localitzada a la capella de l'antic seminari.

Catedral de Santa María de Calahorra

 

Sagristia

La catedral és dedicada a Santa Maria, però els autèntics protagonistes són els sants màrtirs Celdoni i Ermenter. De fet, l'edifici s'alça al lloc on segons la tradicio es va produir el seu martiri, a la vora del riu Cidacos. Això determina la inusual ubicació de la catedral a l'exterior del nucli urbà.

Abans de l'actual van existir un edifici del s. IV i un altre del s. XI dels quals no se'n conserven vestigis significatius. Les obres de l'edifici actual van començar a la fi del s. XV (1484) i es van anar desenvolupant en successives etapes fins a començaments del segle xviii.

L'any 1900 va resultar afectada per un incendi

L'any 1931 va ser declarada monument nacional

Es tracta d'un edifici de tres naus dotat de capelles laterals i d'un deambulatori al voltant de l'altar major. Té també un claustre adossat al flanc sud, incomplet. La construcció es va iniciar al segle XV i l'obra de les naus, cobertes amb voltes estrellades, es majoritàriament del segle xvi, com també el claustre, inacabat. Les capelles del deambulatori i la façana principal daten del s. XVII mentre que del s. XVIII son alguns additaments com la sagristia i bona part de la decoració interior.