A la façana, a tocar del Santuari de Begonya
dilluns, 17 d’abril del 2017
Basílica de Nostra Senyora de Begoña, Bilbo (Euskadi)
Façana principal
"Begonya"
"Begonya"
Presentació de Maria
Vitrall Santa Anna i Maria
Porta lateral
La Basílica de Nostra Senyora de Begoña és el santuari de la Mare de Déu de Begoña, patrona del senyoriu de Biscaia, situada a la seva capital, Bilbao.
El barri bilbaí de "La Salve" rep el seu nom del fet que el revolt de la Ria de Bilbao que passa al costat d'aquest barri era el primer lloc des del qual els mariners que tornaven a la ciutat veien les torres de la basílica de Begoña, i allí començaven tradicionalment a resar una "Salve" a la Verge, en agraïment per haver-los protegit en els seus viatges mariners.
La basílica de Begoña formava part del perímetre defensiu de Bilbao durant els setges carlins del segle XIX, resultant-ne danyada. El general carlí Zumalacarregui va ser mortalment ferit en les rodalies de la basílica, tot la qual cosa va fer de la basílica un santuari carlista.
L'esplanada enfront de la basílica va ser testimoni dels Successos de Begoña. El 16 d'agost de 1942 una bomba va ser llançada a la sortida de la basílica, suposadament per falangistes, sobre un grup de carlins, amb el resultat de diversos ferits. Un falangista, Juan José Domínguez, va ser afusellat com a càstig, encara que la seva participació en els fets és discutida per alguns.
La Basílica de Begoña està adscrita a la Santa Basílica de Sant Joan de Laterà, per la qual raó es pot adquirir indulgència plenària segons les condicions acostumades. Les festivitats més importants tenen lloc els dies 15 d'agost, dia de l'Assumpció de Maria, i l'11 d'octubre, festivitat de Begoña (també anomenat "Dia de l'Amatxu", mare en basc). És ja tradició antiga que la Confraria de Begoña organitzi sengles actes.
Església Santa Maria de l'Assumpció d'Amorebieta
De fundació desconeguda, existia ja l'any 1441, ja apareix citada en documents d'aquest any. Temple herrerià que consta d'una nau de capçalera rectangular i cinc trams iguals coberts per volta de creueries. Aquesta sostinguda per vuit estreps exteriors, contraforts que arriben a la cornisa de la teulada.
El Cor, als peus, s'estén sobretot l'últim tram recolzat en tres arcs escarsers. El pòrtic data del 1849, es troba dividit en quinze trams per arcs de mig punt sobre pilastres que recorren bona part del perímetre de l'església. La torre, construïda entre 1771 i 1773, és d'estil barroc. El cos inferior porta adossat un gruix contrafort lateral, en el segon cos apareix el campanar, amb entrants i sortints molt originals; la cúpula corona el tercer cos.
Del mobiliari cal citar el Retaule Major (1749-1775), en fusta d'estil rococó, amb una magnífica talla del titular (s. XVIII), retaules barrocs de cap a 1715 de Sant Josep i la Mare de Déu del Roser.
dilluns, 3 d’abril del 2017
Parròquia de Sant Antoni Abat (Vilanonva i la Geltrú)
L'Església de Sant Antoni Abat és una església parroquial barroca i neoclassicista de Vilanova i la Geltrú (Garraf). El campanar barroc està separat de l'església. els dos elements estan protegits com a béns culturals d'interès local.
L'any 1663 s'acordà la construcció d'un nou temple parroquial en substitució del del segle XIV. L'obra va començar per l'aixecament del campanar (1670-1706). Es començà a bastir l'any 1670, mateix any de realització del projecte per Fra Josep de la Concepció. La primera pedra va ser col·locada aquell mateix any. La primera etapa constructiva durà fins al 1674, un cop acabat el portal. La segona etapa es desenvolupà entre els anys 1686 i 1688. L'any 1693 es va iniciar el darrer període constructiu que, després de diverses interrupcions, va concloure definitivament el 1706.
Quan s'havia d'iniciar la construcció de l'església, la guerra de Successió ajornà l'obra, que no començà fins al 1734. El 1771 es va beneir, quan encara no era acabada. El 1790 es reprengué la construcció i s'enderrocà l'antic temple. Les obres es van interrompre de nou el 1800. entre el 1826 i el 1830 es tornà a treballar i el 1831 es tornà a beneir, un cop acabades les naus. La façana s'acabà el 1879. Durant la guerra del 1936 l'edifici va sofrir greus destrosses. La reconstrucció s'inicià en acabar la guerra i es prolongà fins al 1977, amb la intervenció a la façana de la plaça de les Neus.
(imatge de Sergi N)
dissabte, 25 de març del 2017
Passejant per Barcelona
Sagrada Família
Si passeges per Barcelona aixecant el cap pots observar que molts edificis tenen diferents plaques, escultures o imatges de sants, de Jesús, del Sagrat Cor de Jesús, d'àngels... i també de lleons, gossos... com si l'arquitecte hagués volgut posar aquell edifici sota la seva protecció. Aquesta placa del carrer Diputació n'és una mostra.
dijous, 9 de març del 2017
Convent de Santa Catalina (Barcelona)
 |
| Altar |
Almudena
Mare de Déu de Montserrat
El Convent de Santa Caterina, verge i màrtir, de Barcelona va ser fundat l'any 1219, sent Bisbe Berenguer de Palou i, segons una tradició, durant una estada de Santo Domingo a la ciutat. La ubicació de la primera Comunitat de Predicadors va ser al barri jueu (actual carrer de Sant Domènec del Call).
En 1223 es va fer necessari construir un nou convent més espaiós. El Rei Jaume I va afavorir la iniciativa i, amb ajuda de molts ciutadans, es va edificar un magnífic edifici gòtic, justament a l'actual plaça de Santa Catalina. Aquest Convent es va convertir en un gran centre d'evangelització, amb gran influència social i cultural a tot Catalunya fins 1835, quan va ser desamortitzat i ho van derrocar.
La Comunitat de Dominics es va restaurar el 1889, i des de principis del s. XX es va situar en els carrers Bailén i Ausiàs Marc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)