Iglesia de Santiago el Real (Logroño)

Mare de Déu de l'esperança (patrona)

Construïda a finals del Segle XVII, destaca per la seva bella façana.

Situada a la part antiga de la ciutat i en ple camí de Sant Jaume (contínuament es veuen pelegrins al seu voltant)

Hi trobarem la patrona de la ciutat i una bella cripta.

(imatge Quim)

Catedral de Ávila

 

Virgen de la Caridad

La Catedral de Crist Salvador d'Àvila no se sap amb precisió quan es va iniciar la construcció de la catedral, havent-hi dues teories, una que defensa que Alvar García va començar a construir-la l'any 1091 sobre les restes de l'església de San Salvador, arruïnada pels successius atacs musulmans, i que Alfons VI va recaptar els diners necessaris per edificar-la.

No obstant això, la majoria dels historiadors atorguen al mestre Fruchel l'autoria de la catedral i la daten al segle xii, coincidint en la línia temporal de la repoblació castellana duta a terme per Ramon de Borgonya. Es creu que Fruchel va construir la part més antiga de la catedral, la corresponent a la capçalera, mentre que el cos de naus, les capelles adjacents i la rematada de les torres, serien fruit de les successives obres entre els segles xiii i xvi.

Ermita de Nuestra Señora de las Nieves (Ávila)

 

Ubicada a la ciutat d'Àvila, intramurs, aquesta capella hauria estat fundada per María Dávila. Se situa en un punt cèntric i concorregut de la ciutat: el carrer de Reis Catòlics (prèviament «d'Andrín» o «del Comerç»). De sòlida fàbrica, està construïda en pedra berroqueña, assentada en carreus. Es tractaria d'un immoble desproporcionat segons Juan Martín Carramolino, ja que la seva altura no es correspon amb les altres diminutes dimensions.

Al costat de la capella es van ubicar les cases que van servir de morada a les monges francisques des que aquestes abandonessin el seu primitiu convent de Villa Dei a la muntanya de les Gordillas fins que es van instal·lar en un convent construït a la ciutat. El 1600 va obtenir el dret de patronat d'aquesta capella Antonio Gutiérrez de Vayas, amb la seva dona Maria de la Concepció.

Passejant per Àvila

 

Convento de la Encarnación (Ávila)

 

Aquest convent es va tornar conegut perquè hi va ingressar Santa Teresa de Jesús el 1535, on va ser primer monja i després mare priora, abans de començar les fundacions de convents de la seva nova ordre religiosa: l'Ordre dels Carmelites Descalços.

Iglesia de San Martín, Àvila

 

Ubicada a la ciutat d'Àvila, extramurs, existia ja al segle XIII, època en què servia com a parròquia. La seva fàbrica va patir moltes modificacions, per exemple el 1542, 1666 i 1700, any aquest darrer en què es va procedir a la renovació de la capella major. El 1998 es van descobrir al seu interior murs i pintures romàniques després d'unes obres de reforma.​

Destaca la seva torre esvelta, que seria d'obres diferents; el primer cos és de pedra berroqueña, asseguda a carreus, mentre que el superior és de maó.

Ermita de Nuestra Señora de la Cabeza (Ávila)

 

Erigida extramurs de la ciutat d'Àvila, durant un temps va estar situada al costat de l'antic cementiri general de la ciutat. Hauria estat fundada pel bisbe Pedro Instància, el 1210, essent dedicada a l'apòstol sant Bartomeu. Va ser destinada a parròquia, condició que tenia el 1254. Amb el temps el seu nom va canviar pel de "Nuestra Señora de la Cabeza", després de col·locar-se al seu altar major una imatge de la dita advocació.

Adornarien l'ermita tres absis que Juan Martín Carramolino defineix com «d'estil bizantí» i al costat meridional una petita albereda. Es troba al nord del nucli urbà. El 1813 es va disposar la construcció del cementiri general al costat de l'ermita, si bé es va paralitzar l'obra el 1814 amb el retorn de Ferran VII. El projecte es reactivaria més endavant.