dimecres, 1 d’abril de 2015

Torà (Catalunya)


Mare de Déu del Pilar

Sagrat Cor 



Mare de Déu dels Dolors

Església gòtica-tardana del segle XVI, d'una sola nau amb dos trams de volta de creueria, el cor i el presbiteri. A l'interior podem observar una única nau molt ampla i quatre capelles laterals a cada banda. Les del S més petites i les del N més grans i ricament decorades. L'altar Major està presidit per la imatge de Sant Gil, patró del municipi de Torà. Tota la nau es troba arrebossada i pintada amb cromatismes ocres. Gris o rosat a les motllures i nervadures. Podem accedir a l'interior de l'església a través de dues portades, una principal al mur de llevant i l'altra al mur de ponent. La façana que mira a la Pl. de l'Església és molt sòbria i només hi podem veure dues obertures d'arc escarser i un rellotge de sol al centre de la façana. El portal d'accés presenta una porta semicircular amb la clau decora, emmarcada per dues fornícules amb petxina i columnes estriades adossades al mur. Damunt aquesta portada trobem una fornícula central de petxina en molt mal estat. A l'extrem O de la façana s'aixeca la torre del campanar. Aquest té dos trams i presenta una planta quadrangular amb les arestes tallades i una obertura d'arc de mig punt a cada cara. Tot el parament és de pedra amb filades de carreus mitjans molt ben escairats.
Torà és una vila i municipi situat al nordest de la comarca administrativa de la Segarra. L'any 1968 va quedar annexionat a Torà el territori del terme de Llanera (Solsonès).
El terme municipal comprèn tota la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós. El relleu és força accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 m fins els 850 m.
El 1006, durant una una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la que Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell i van derrotar l'exèrcit de Abd al-Malik al-Muzaffar[2], fill del recentment mort hàjib Almansor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada