Mare de Déu de l'ajuda (façana)
L’ajuda. Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda fou la primera residència dels framenors caputxins a la ciutat de Barcelona, després de l’exclaustració de 1835. El desembre de 1884 el bisbe de Barcelona Jaume Català i Albosa confià als framenors caputxins la custòdia d’aquest petit santuari ubicat al carrer de Sant Pere més baix. Amb els estralls de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) el santuari fou incendiat, però la imatge se salvà parcialment destrossa. El juny de 1912 el bisbe Joan J.Laguarda cedí el solar als caputxins on es reedificà l’església actual, sota la direcció de l’arquitecte Buenaventura Bassegoda. Durant la passada guerra civil i persecució religiosa, que esclatà el juliol de 1936, el convent fou novament saquejat i, acabada la guerra, rehabilitat de nou. Amb la celebració dels cinc-cents anys de la Mare de Déu de l’Ajuda i la seva coronació canònica, efectuada el dia 1 de febrer de 1998, es revalidà aquesta significativa i valuosa presència de signe franciscà al cor mateix de la Barcelona Vella.
La comunitat actual resta oberta al servei de la gent del barri, els malalts, els moribunds, els ancians, els infants, la gent que demana consol, la gent que vol solucions a problemes laborals i familiars, i els que necessiten roba o menjar. Aquesta obra benèfica ha treballat des dels inicis de manera intensa per estendre's pel barri, en la línia de creació d'un front comú entre diferents esforços individuals i col·lectius per tal d'assegurar l'eficàcia i la continuïtat de les accions. És el cas històric de les escoles dominicals per a noies obreres, l'atenció als malalts pobres de l'Hospital de la Santa Creu i, actualment, el servei als ancians per mitjà de la Fundació Assís, una obra en favor de la gent gran que es va fundar el 1979 i de la qual la fundació és promotora. La fundació també treballa en el repartiment d'aliments a persones necessitades del barri i de joguines per Nadal, i fa aportacions econòmiques a famílies amb pocs recursos (amb una atenció especial a la gent gran). L'agermanament amb una missió a Angola ha fet que es col·labori també en projectes amb el Tercer Món.
La seva obertura a les necessitats del barri fa que sigui un lloc de trobada per a diferents entitats que necessiten espais, i que diferents entitats de caràcter cultural català tinguin la seva seu al santuari. Per aquest motiu el 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada