dijous, 27 de juliol del 2017

Via Crucis de Montserrat



El conjunt es va construir entre 1904 i 1916 a la part posterior del monestir, compost per 14 estacions representant la Passió de Jesús. Sufragat per la Confraria del Via Crucis Perpetu i Vivent de Barcelona, fou obra d'Enric Sagnier i Villavecchia —aleshores arquitecte titular de la Basílica de Montserrat— i Eduard Mercader, mentre que l'escultura va ser a càrrec d'Eusebi Arnau —autor dels models, que executava el tallista Joan Pujol—. El conjunt desenvolupat per Sagnier tenia un estil lleugerament gaudinià, perceptible per les superfícies rugoses de la pedra repicada i els pinacles naturalistes. A més de l'obra escultòrica es va erigir al final del recorregut la Capella de la Soledat (1915-1916), un templet d'influència oriental inspirat en el sepulcre de Jesús, amb pintures de Darius Vilàs i una escultura de Josep Llimona.
El Via Crucis va ser destruït el 1936 en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, quedant en l'actualitat un únic vestigi, la base de la Crucifixió, així com la Capella de la Soledat, que va sobreviure a la destrucció.
Als anys 1950 es va projectar un nou Via Crucis, a càrrec de l'arquitecte Francesc Folguera, amb escultures de Margarida Sans Jordi, Francesc Juventeny i Domènec Fita. Danyat els darrers anys per algunes esllavissades, algunes de les obres han degut ser retirades i substituïdes per una estela dissenyada per Josep Garganté.

Camí de l'ermita de Sant Miquel (Montserrat)




Pujant pel camí de l'ermita de Sant Miquel (des d'on podrem gaudir d'unes bones vistes) només accedir-hi podem veure aquesta imatge i tot pujant trobem aquesta imatge de Santa Joana de Lestonnac amb alumnes en processó per adorar a Maria

Mare de Déu de Montserrat

Imatges abans d'entrar al temple





Imatge del tron

Dormició (entrada)

Naixement de Maria (entrada)

Mosaic Sagrada Família

Capella Immaculada

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.
La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el xiquet assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.
A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.
L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.
Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

Per conèixer més coses de Montserrat, clica'm


dissabte, 1 de juliol del 2017

Església de Sant Pere Nolasc, Barcelona


Façana

Altar


L'antic convent dels pares paüls, enderrocat el 1943, ocupava tot l'espai de l'actual plaça Castella. Durant un temps havia estat fàbrica de tabac i després hospital militar. Només s'ha mantingut l'església, un temple construït entre 1720-1750, i una part del claustre. Té una única nau, amb capelles laterals, i creuer cobert amb cúpula semiesfèrica. Aquesta està decorada amb pintures murals de Josep Flaugier, de final del segle XVIII. La façana compta amb dues torres-campanar bessones. Davant la porta principal es conserva una de les ales de l'antic claustre, amb arcs de mig punt sobre columnes toscanes, ara en funcions de porxo.