dijous, 14 de novembre del 2019

Bizkaiko begiratokia - Oiz



Oiz té 1.026,40 m. d'altitud i és conegut, popularment, com a El Mirador de Biscaia. És un dels més mítics cims del territori històric de Biscaia, al País Basc. Els cims d'Oiz i Zengotitagane formen part d'una cresta allargada les aigües de la qual van a parar a diverses conques fluvials: Ibaizabal, Artibai, Lea, Oka i Deba, totes elles del vessant Cantàbric.
La seva privilegiada ubicació i la seva altura fan possible que des de la seva cresta i cim pugui controlar-se visualment un espai sorneguerament qualificat per alguns com a "infinit".
La muntanya Oiz posseeix una silueta fàcilment identificable fins i tot des de la llunyania, silueta accentuada per les altes torres de comunicacions que s'alcen sobre el seu cim i per la llarga filera de torres eòliques que recorren la cresta.
Oiz encara conserva taques de frondoses i bosc mixt, sobretot en els vessants N, I, i ES. Les zones altes, totalment desboscades, són veritables pasturatges on plàcidament pasturen ramats d'ovelles, cavalls i vaques. La fauna salvatge també és destacable, amb nombroses espècies de mamífers, com a senglars i cabirols. Quant a les aus, comparteix l'hàbitat amb el proper Parc Natural d'Urkiola.
Exemplars aïllats de petits grèvols, i arbustos com brucs i argelaga, jalonen el camí, que de vegades descarnat, mostra les entranyes d'un subsòl de pedra arenisca, en franc contrast amb les moles calcàries de les muntanyes del Duranguesat. A Iturzuri, paratge on existeix una font d'aigua fresca i cristal·lina, l'aigua descompon les roques del terreny.
En el cim se situa un vèrtex geodèsic de primer ordre.

Història i llegenda
La cresta d'Oiz representa un dels llocs més emblemàtics de la història de Biscaia i d'Euskal Herria. Durant part de la prehistòria, aquests paratges van ser habitats per gents dedicades al pasturatge, que han deixat la seva petjada en els monuments prehistòrics existents. Més tard es van ser apropant a la vall fins que van acabar conquistant-ho ja en el principi de la nostra era; mostra d'això és la necròpoli de Momoitioko San Joan.
Oiz és un dels Montes Bocineros de Biscaia, des dels quals, en temps llunyans, es realitzaven les convocatòries a les "Batzarrak" o Juntes de Gernka. Aquesta convocatòria es realitzava mitjançant fogueres i tocant botzines de banya.
Oiz també és mite i llegenda; perquè també aquí, Mari, "la Dama d'Anboto", té el seu estatge. Explica la tradició que cada set anys, Mari es trasllada d'Anboto a Oiz, i que el temps, bo o dolent, i les collites, abundants o escasses, dependran del lloc on es trobi.
En el plànol de les desgràcies també Oiz té el seu lloc: el 19 de febrer de 1985 un vol de la companyia Iberia L.A.E. que feia el recorregut Madrid-Bilbao va xocar contra l'antena de Euskal Irrati Telebista (la primera que es veu en la fotografia), caient pel vessant nord i perint tota la tripulació i passatge, en total 148 persones.
(Imatges Quim S.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada