dissabte, 31 d’agost del 2024

Església Sant Llorenç de Muga

(imatge Quim SR)

Edifici situat al centre del poble. És un temple amb estructures romàniques de diverses èpoques i nombrosos afegits posteriors, per aquesta raó presenta una planta ben poc usual: dues naus, creuer i tres absis. La coberta és de volta de canó, de perfil semicircular i rematada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars allargassats. El braç nord del transsepte fou substituït al segle xii, pel campanar. El campanar de planta quadrada i uns 15 metres d'alçada fou engrandit amb dos cossos en el segle XVIII. A la part baixa del campanar es va construir una nova absidiola i es va reconstruir el braç nord del transsepte. A part del campanar de torre, al mur de ponent, on hi ha la porta de l'església, se situa un petit campanar d'espadanya.

A la banda sud la façana resta amagada per una casa que s'hi adossa. A la part visible, hi ha porta d'arc rebaixat i finestra, datable en els segles XVII-XVIII. Sobre la façana hi havia un campanar de cadireta, els seus arcs foren tapiats formant part de la fortificació que recorre tota l'església. L'aparell és de carreus poc escairats.

Apareix en els documents el segle XII, tot i que el nom del poble apareix l'any 972, quan ja devia existir. En els Rationes Decimarum del 1279 i 1280 és citada amb el nom de: ecclesia sancti Laurencii i ecclesia sancti Laurentii de Samuga. El segle XIV apareix com l'Ecclesia parrochialis sancti Laurentii de Samuga.

A finals del segle XVIII, durant la guerra gran, el temple fou saquejat i cremat. També va sofrir desperfectes en la darrera guerra civil.

Passejant per Sant Llorenç de Muga

 


(imatge Quim SR)

dilluns, 26 d’agost del 2024

Passejant per la Catedral de Barcelona


Tot passejant pels contorns de la Catedral, si aixeques el cap abans d'entrar al Bosco, pots veure aquest bonic grabat d'una Anunciació.

 

Catedral de Sant Patrici de Nova York


(imatge Anna SR)

La catedral de Sant Patrici de Nova York, Construïda entre 1853 i 1878, és la catedral més gran dels Estats Units. Situada al barri de gratacels de Midtown, a ple cor de Manhattan, es troba a la cantonada de la Cinquena Avinguda i del carrer 50, a dues passes del Rockefeller Center i no lluny de Central Park. És l'església principal de l'arxidiòcesi de Nova York i va ser construïda al segle xix en estil neogòtic sobre els plànols de l'arquitecte James Renwick Jr.
 

dimecres, 14 d’agost del 2024

Santuario da Nosa Señora do Portal (Ribadavia, Galícia)

 


Al nucli històric de Ribadavia, molt a prop del castell dels Sarments i del convent de St. Domingo s'aixeca l'església de la Verge del Portal, patrona de Ribadavia i de Ribeiro. La seva antiguitat es remunta a l'Edat Mitjana, on hi havia una capella dedicada a Santa Maria del Valparaíso. Els monjos dominics del monestir veí van ser els qui es van encarregar de fomentar la devoció d'aquesta imatge sagrada.

Praia Da Ribeira (Fisterra, Galícia)

 


Igrexa de San Martiño de Noia (Galícia)

 


Nostra Senyora del pèrpetu socors







Es tracta d'una església consagrada el 1434 d'estil ogival. Té una sola nau i absis pentagonal. El pòrtic és una imitació del Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la. Va ser construïda per iniciativa de l'arquebisbe de Santiago Lope de Mendoza, l'escut de la qual s'exhibeix al timpà de l'entrada.




Passejant per Noia

 


Igrexa de San Francisco (Noia, Galícia)

 


Igrexa e cemiterio de Santa María a Nova de Noia (Galícia)

 









L'església de Santa Maria a Nova és un dels monuments històrics i religiosos més representatius de la vila de Noia. Es tracta d'una església construïda l'any 1327 sobre una altra més antiga (del segle XII), al centre del cementiri històric de la ciutat, i compta amb una singular mostra de laudes sepulcrals dels segles XIV al XIX. Va ser declarat monument històric artístic l'any 1973 i no té culte, actualment està dedicat a Museu.

Va ser construïda per l'arquebisbe de Santiago Berenguel de Landoira (1262-1330), d'origen francès, d'estil gòtic marítim amb influència romànica, sobre una altra església anterior del segle XII. Això pot explicar la denominació de Santa Maria a Nova com a testimoni d'una Santa Maria a Vella anterior. Té una sola nau amb coberta de fusta sobre arcs apuntats que la divideixen en quatre trams, i, a la capçalera, la capella major, quadrangular, amb volta de canó. Al costat de l'Evangeli, a l'esquerra, la capella de Carneiros, o Sant Pere, amb volta en forma de petxina.


Palau Fonseca (Santiago)

 


El pazo de Fonseca, palau de Fonseca, Col·legi de Fonseca o Col·legi de Santiago Alfeo (el seu nom original), és un edifici de la ciutat de Santiago de Compostel·la, pertanyent a la seva Universitat.

Al segle XVI va ser el nucli inicial on l'arquebisbe Alonso III de Fonseca va reunir els estudis abans dispersos, utilitzant l'espai del seu antic casalot familiar. Va ser construït amb traces de Juan d'Àlaba, que va supervisar Alonso de Covarrubias, continuant-se la construcció entre 1522 i 1544 per Alonso de Guntín i Jácome García. La façana és posterior, acabada el 1688 per Diego de Romay.


Església de la Companyia de Jesús de Santiago de Compostela

 




L'església de la Companyia de Jesús, més coneguda pels compostel·lans com a església de la Companyia o església de la Universitat, situada a la plaça de la Universitat, va ser construïda pels jesuïtes al segle XVII, rematant la seva construcció el 1767, i va pertànyer al col·legi de la Companyia de Jesús fins que, després de l'expulsió dels jesuïtes, va passar a ser la capella de la Universitat des de 1769. Actualment l'edifici s'usa com a sala d'exposicions i seu de l'Orquestra de la Universitat de Santiago de Compostela.

Convento Clausura Nuestra Señora de la Merced (Santiago de Compostela)


El convent de les mares mercedàries, fundat a la segona meitat del segle XVII, està situat extramurs, davant de la porta de Mazarelos, l'única que es conserva de l'antiga muralla. De fet, quan se surt del recinte emmurallat, hom s'adona que la visió de la façana queda perfectament emmarcada per aquesta porta, cosa que demostra que els seus constructors es van preocupar d'enriquir les perspectives urbanes.
 

Biblioteca da Facultade de Filosofía - USC

 


Colexio Compañía de María de Santiago de Compostela.

 






dimarts, 13 d’agost del 2024

Igrexa de San Fiz de Solovio (Santiago de Compostela)


L'església de Sant Feliu de Solovio (Sant Fiz de Solovio) és un temple religiós situat al centre de la ciutat de Santiago de Compostel·la. Té la fama de ser l'església més antiga de la ciutat, encara que va ser enderrocada, reconstruïda i sotmesa a diferents reformes i ampliacions posteriors al llarg de vuit segles. Està dedicat a sant Fèlix màrtir (sant Felicis martiris).

Al costat de l'altar major, a la primera capella de la nau de l'epístola, rep culte una Imatge de Sant Francesc de Paula, fundador de l'Ordre Mínima


 

Monestir de Sant Pelayo de Antealtares (Santiago de Compostela)

 

El Real Monestir de Sant Pelayo d'Antealtares, actualment, és un convent espanyol de monges benedictines de clausura situat a Santiago de Compostel·la, pertanyent des de la seva fundació a l'Orde benedictí.



Col·legi de San Xerome (Colegio de San Jerónimo) de Santiago

 


El col·legi de Sant Jeroni (en gallec: Colexio de San Xerome), és l'antic col·legi menor de Santiago de Compostel·la (Galícia, Espanya), situat al costat meridional de la plaça de l'Obradoiro, tancant-la per aquest costat. És també cridat Col·legi d'Artistes. Des dels anys 1980 alberga el Rectorat de la Universitat de Santiago.

Catedral de Santiago de Compostel·la










La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla Regis aeterni datada el 1179.

Segons la llegenda, l'apòstol sant Jaume el Major va portar el cristianisme als celtes de la península Ibèrica. L'any 44 va ser decapitat a Jerusalem. Les seves restes van ser portades posteriorment a Galícia en una barca de pedra. Arran de les persecucions romanes dels cristians d'Hispània, la seva tomba va ser abandonada en el segle tercer. Sempre segons la llegenda, aquesta tomba va ser descoberta l'any 814 per l'ermità Pelai (Pelagius), després de veure llums estranyes al cel nocturn. El bisbe Teodomir d'Iria va reconèixer aquest fet com un miracle i n'informà el rei Alfons II d'Astúries i Galícia (791-842). El rei va ordenar la construcció d'una capella en el lloc. Diu la llegenda que el rei va esdevenir el primer pelegrí d'aquest santuari. Això va ser seguit per una primera església l'any 829 i una altra el 899, església preromànica, per ordre del rei Alfons III d'Astúries, fent-ne gradualment un important lloc de peregrinació.

L'any 997 aquesta església primitiva va ser reduïda a cendres per Almansor (938-1002), comandant de l'exèrcit del califa de Còrdova. Les portes i les campanes, portades per captius cristians a Còrdova, es van afegir a la mesquita Aljama.[6] Quan Còrdova va ser presa pel rei Ferran III de Castella el 1236, aquestes mateixes portes i campanes van ser transportades per presoners musulmans a Toledo, i s'inclogueren a la catedral de Santa Maria de Toledo.

La construcció de la catedral actual es va iniciar el 1075 sota el regnat d'Alfons VI de Castella (1040-1109) i el patrocini del bisbe Diego Peláez.

Els orígens del culte a sant Jaume a Gallaecia romanen en l'obscuritat dels temps. A la fi del segle vii es difon al nord-oest de la península Ibèrica la llegenda que sant Jaume el Major havia estat enterrat en aquestes terres, després d'evangelitzar-les. Aquesta idea és recollida a la península pel tractat D'ortu et obitu Patrum, d'Isidor de Sevilla i a Anglaterra pel bisbe Adhelmo de Malmesbury.[11][12]

Així vuit segles després de la mort de l'apòstol sant Jaume, l'any 813, un ermità anomenat Pelai o Pelagius va veure unes llums en les proximitats de la població de la parròquia de San Félix de Lovio, així com ho van veure d'altres fidels. L'hi va comunicar el fet al bisbe Teodomir, bisbe d'Iria Flavia (a prop de Padrón). Després d'uns dies de dejuni, el bisbe i acompanyants van anar al lloc i van descobrir entre les bardisses, un monument fet de lloses de marbres, no van tenir cap dubte que es tractava del sepulcre de l'apòstol i dels seus dos deixebles Atanasi i Teodor. El bisbe va comunicar la troballa al rei d'Astúries Alfons II el Cast, el qual va viatjar amb la seva cort, al lloc i va donar terres prop del sepulcre al bisbe, manant edificar una petita església.

dilluns, 12 d’agost del 2024

Iglesia del Salvador (Valladolid)

 


L'església del Santíssim Salvador, o simplement el Salvador, és un temple parroquial catòlic situat a la ciutat espanyola de Valladolid, capital de la província del nom, comunitat de Castella i Lleó.

Segons la tradició, sant Pere Regalat, patró de Valladolid, va ser batejat el 1390 a la pila baptismal que guarda aquest temple. La capella que s'hi dedica dins l'església és un dels focus de veneració d'aquest sant, la festa del qual se celebra aquí cada 13 de maig des de mitjans del segle XVIII.