dilluns, 18 d’abril del 2022
Iglesia de San Clemente de Segovia
Conservaria de la seva primitiva construcció romànica el pòrtic, i dues portades: la que correspon a la nau principal, i la lateral, que dóna entrada a l'església. La torre és d'escassa elevació i va ser revocada al segle XVIII. Els altars serien barrocs i xurriguerescs.
Catedral de Segòvia
Vitrall fugida a Egipte
Ascensió
Immaculada
Presentació
Anunciació
La Antigua
Capilla santos frutos
Capilla del rosario
Pentacosta
Retaule de la Immaculada Concepció
1621 por Antonio de Herrera Barnuevo.
La Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció i de Sant Frutos de Segòvia, coneguda com la Dama de les Catedrals per les seves dimensions i la seva elegància. És una catedral construïda entre els segles XVI i XVIII, d'estil gòtic amb alguns trets renaixentistes.
És una de les catedrals gòtiques més tardanes d'Espanya i d'Europa, erigida en ple segle XVI (1525-1577), quan en la major part d'Europa es difonia l'arquitectura renaixentista.
Destruïda l'antiga Catedral de Santa Maria de Segòvia el 1520 durant la Guerra de les Comunitats, per la seva proximitat a l'Alcazar, el claustre -obra de Juan Guas- i altres elements van ser traslladats a aquest lloc. Va començar la seva construcció el 1525 segons les traces de Juan Gil de Hontañón, va ser finançada pel poble segovià mitjançant aportacions dels gremis i cises del ajuntament.
Posseeix una estructura en tres altes naus i girola, destacant les seves belles finestres de complicada i fina traceria calada així com l'extraordinària qualitat dels nombrosos vitralls. L'interior mostra una notable unitat d'estil (gòtic tardà), excepte en la cúpula de 1630 i presenta un aspecte imponent i sobri. Les seves voltes gòtiques s'eleven a 33 metres d'altitud i mesura d'ampla 50 metres i 105 de longitud. El creuer està cobert amb una cúpula finalitzada per Pedro de Brizuela al segle XVII. La poderosa torre aconsegueix gairebé els 90 metres. L'actual capitell de pedra que corona la torre, data de 1614, erigit després d'un gran incendi originat per una tempesta elèctrica. El capitell original enterament gòtic construït de fusta de caoba americana, d'estructura piramidal aconseguia la major altura d'Espanya.
Per saber més de Segovia, clica'm
Iglesia de San Juan el Real (Calatayud)
Mare de Déu del rosari
La companyia de Jesús es va establir a Calataiud a la fi del segle XVI, fundant un Col·legi. Al segle següent els jesuïtes van edificar en l'estil barroc de l'època una sumptuosa església dedicada a la Mare de Déu del Pilar. L'escriptor i sacerdot Baltasar Gracián (1601-1658), natural de la propera Belmonte, va estar vinculat al Col·legi des de molt jove i d'adult va tornar al mateix per donar classes d'Humanitats al Seminari del complex.
Després de l'expulsió dels jesuïtes d'Espanya el 1767 i molt poc després de produir-se les col·laboracions pictòriques de Goya, l'església es va convertir en parròquia per trasllat de la vella parròquia de Sant Joan de Vallupié, l'església medieval amenaçava ruïna. En 1771 va adoptar l'advocació definitiva de Sant Joan el Real.
El 1999 es va obrir un petit Museu Parroquial instal·lat a la Sagristia, la Sala Capitular i els accessos a les mateixes.
dissabte, 12 de març del 2022
Basílica del Pilar (Zaragoza)
A la plaça, al costat de la Basílica
Rere l'altar major
Anna ensenyant a Maria
Mare de Déu del Pilar
Façana de la Basílica
Capella del Sagrament (foto de D.S)
Està considerat com el primer temple marià de la cristiandat, ja que en ell es conserva i venera el pilar –en realitat, una columna de jaspi– que, segons la tradició, va ser posat per la Mare de Déu. Quan Maria encara vivia a Jerusalem, s'hauria aparegut en carn mortal a l'apòstol sant Jaume el dia 2 de gener de l'any 40. Documentalment no hi ha proves d'un culte marià fins que el 1297, en una butlla del papa Bonifaci VIII, i el 1299, en una declaració dels jurats de Saragossa, en què apareixen mencions que parlen per primera vegada de l'advocació del «Pilar»
Més informació al seu web.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)