Església de Santa Maria de Camprodon (Catalunya)

Sagrada Família

Pessebre

L'església de Santa Maria de Camprodon és l'església parroquial de Camprodon, al Ripollès. Està situada al centre, prop del monestir de Sant Pere.

Tot fa pensar que l'església  es va edificar amb la finalitat de servir a la població que s'havia establert al voltant del monestir de Sant Pere de Camprodon. Aquest poblament feia difícil la vida monàstica a l'església de Sant Pere, que des de llavors es va utilitzar només pels monjos del monestir. Es desconeix la data de la seva edificació però es troba documentada a partir del 1017. El 1169 consta que està unida al monestir. Òbviament es tractava d'un edifici romànic, predecessor de l'actual, aixecat al segle XIV. Es tracta d'un edifici de nau única, d'amplada considerable. La volta d'arestes és el resultat d'una restauració. La capella dels Dolors és del 1710. Guarda l'Arqueta de Sant Patllari i altres peces d'orfebreria, procedents de Sant Pere.

(Fotos fetes per la Família Ortín-Garcia)

carrer Providència del barri de Gràcia (Catalunya)

Passejant pel barri de Gràcia, al carrer Providència, entre el carrer Escorial i la Plaça Rovira, si aixeques el cap, en un balcó hi pots veure aquesta moreneta.

Comunitat Eclesial de Sant Ildefons de Barcelona (Catalunya)

Nosta Senyora de la Pau

(imatge que tingué culte a l'escola Betània de l'any 1954 al 1980

i que les fundadores de l'escola deixen com a dipòsit a la parròquia)

Mare de Déu de Montserrat a la capella del Santíssim

Història del Temple i la Comunitat

1948 

Les primeres reunions de 1948 apleguen a l'entorn de mossèn Narcís Saguer i Vilar els primers parroquians de Sant Ildefons. En les notes autògrafes del senyor Joan Baptista Roca i Caball, secretari de la Junta que presidia Joan Anton Maragall i Noble, s'endevinen alguns noms com Aragay, Losantos, Pagès, Quera, Julià, Barenys, Torras, Boix, Serrallonga, Gomis, Tomàs ... La parròquia de Sant Ildefons era feta de bell nou, amb demarcació territorial nova i no molt precisa, i sense temple. Les notes parlen també d'ecumenisme, d'assemblees, de conferències, de colònies d'estiu, i de cooperació laica...

Parla Roca i Caball de recaptes per al terreny i el temple, de renovació litúrgica, de "consell de seglars" i de "requeriment als laics", d'enquesta idiomàtica i de la discutida fixació del terme parroquial. El secretari apunta,a més, la magnífica disposició de la família De Moragas per a la cessió del terreny més cèntric,de cabuda suficient i amb facilitats d'adquisició i generositat.

...

1961

Al gener de 1961 té lloc la benedicció de l'actual temple del carrer Madrazo a càrrec del bisbe Gregorio Modrego. La campanya final de construcció del temple inacabat concreta el cost de les obres en 1,5 milions de pessetes (9.000 euros), amb només 600.000 pessetes recaptades.

Per conèixer tota la història clica aquí

Parròquia de santa maria de Badalona (Catalunya)

Anunciació

Santa Maria de Badalona és un temple parroquial protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Badalona (Barcelonès). 

El temple actual data del segle XVIII, però la parròquia fou la primera del municipi i està documentada almenys des de 1112, any en què es consagrà el primer temple romànic, construït probablement sobre l'antic temple romà de Baetulo, del qual se n'han trobat vestigis en el seu subsòl.

Església d'una sola nau, de sis trams comptant el cor, amb capelles laterals intercomunicades i absis semicircular. La volta de canó amb arcs faixons es recolza en un ordre de pilastres corínties que separen les capelles laterals, cobertes amb volta d'aresta, com també el cor, situat als peus i amb un important orgue modern, de Blancafort de Collbató. La galeria del pis alt té, des de la reconstrucció dels anys 1940, uns balcons de planta corba. Adjacent als 3 trams superiors del cantó de l'epístola hi ha la capella dels Dolors, reconstruïda. La façana, de 1895, reconstruïda el 1958, recull elements clàssics.

Al presbiteri es troba la imatge de l'Assumpció de la Mare de Déu, realitzada per Frederic Marès.

La primera menció documental exacta de Santa Maria la trobem en l'acta de consagració del temple romànic el 1112. No obstant, Mn. Mas considera que l'origen pot ser més remot car apareix anomenada "Santa Maria" al terme de Betilone, en un document del 996. S'ha considerat, en general, que la primitiva església cristiana s'instal·là, primerament, en l'espai lliure davant del temple pagà dins el fòrum romà i posteriorment s'instal·laria sobre el temple.

Centre de l'antic territori de Baetulo, on s'incloïa Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet (fins les segregacions d'aquestes parròquies al segle XII en endavant). Santa Maria fou confirmada com a parròquia en la butlla de Pasqual II el 1104. Amb un territori extens difícil de controlar, la parròquia tenia una sèrie d'esglésies que li eren sufragànies per tot el territori.

Com moltes altres esglésies en la seva època, Santa Maria fou consagrada amb delimitació de sagrera, encara que també viurà els efectes de la violència a les sagreres, destacant-se l'intent d'apropiació de Pere de Sentmenat el 1144.

L'església romànica fou enderrocada per ruïna en temps del bisbe Assenci Sales (12 d'octubre de 1756). La nova construcció, projectada el 1760, es deu a l'arquitecte Francesc Renart i el mestre d'obres Josep Juli, i s'inaugurà el 25 de juliol de 1778. L'arquitecte Domènec Vidal hi afegí (1804-1813) la capella dels Dolors. L'església es va cremar fortuïtament el 23 de maig de 1825. El 1885 el rector demanava permís d'obres per a executar la façana i campanar segons projecte de F. Rogent. Després de la greu destrucció de 1936, que amenaçà la supervivència de l'edifici, fou reconstruït per Joan Pedrós, mentre que Joan Amigó reconstruïa la capella dels Dolors.

Si vas passejant pel carrer de la Via Augusta, i depèn de com dóna el sol, pot veure la parròquia i aquest bonic vitrall.

Catedral de Mallorca (Illes Balears)

Portal Major

Portal de l'almoina

La catedral de Mallorca o Seu de Mallorca (popularment la Seu) és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca. És d'estil gòtic català, fou construïda entre els segles XIII i XVI i és famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. El seu tret principal, però, és la seva situació, a l'acròpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l'Almudaina i el palau episcopal. L'any 1931 la seu fou declarada monument historicoartístic.

En la localització dalt d'un cingle, en els contraforts paral·lelepipèdics amb boterells i en la proporció entre l'alçada de la nau principal i les laterals s'hi assembla la seu de Manresa. La grandària de l'espai interior és semblant a la de Santa Maria del Mar i procedeix de la reforma introduïda després de la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Les semblances amb aquests dos edificis no poden venir d'un arquitecte comú, perquè no hi ha constància documental en els llibres de Fàbrica de la seu de Mallorca de l'arquitecte de Santa Maria del Mar, Berenguer de Montagut. El conjunt fa 120 m de llargària, 40 m d'amplària i 43,95 m d'alçària, i té una superfície de 6.600 m²

Portal Major

Aquest portal situat enfront del Palau de l'Almudaina va ser construït entre 1594 i 1601, en estil plateresc o manierista realitzat per Miguel Verger, encara que mai va estar acabat. Malgrat el terratrèmol sofert el 1851 que va destrossar la façana, el portal es va aconseguir de salvar. Finalment es va acceptar un projecte del arquitecte Jean Baptiste Peyronnet de 1854 en un estil neogòtic i que va ser acabada l'obra per Joaquín Pavía Birmingham el 1884. Sobre el gran mainell que parteix la porta es troba la imatge de la Mare de Déu amb atributs sobre el fons de la Lletania Lauretana: el sol, la lluna, les estrelles, arbres, pous, una casa. L'escultor Guillem Galmés va realitzar, entre 1879 i 1888, diverses escultures per a aquesta façana entre les que destaquen les imatges de santa Caterina Tomàs i Ramon Llull.

Portal de l'Almoina

El portal de l'Almoina situat a tramuntana al costat de la torre del campanar és d'estil gòtic. Té un timpà amb la imatge de la Immaculada Concepció i és l'accés normal de la catedral.

Llegenda de la construcció

Una llegenda popular relaciona l’edificació amb una forta tempesta que assolà les naus catalanes quan es dirigien cap a la conquesta de Mallorca i el rei En Jaume I prometé a la Mare de Déu un temple si aconseguien alliberar-se’n.

Llegenda del campanar

Els campanars de les esglésies van servir, sovint, de refugi a persones que fugien de la llei i buscaven el dret d'asil, denominat sagrat, que els permetia refugiar-se a determinades esglésies, llocs inviolables per a la justícia civil.

El 1601, el Capítol catedralici sol·licità al bisbe que posés remei a la situació, segons ells escandalosa, provocada per l'existència d'asilats d'ambdós sexes al campanar de la Seu. El bisbe li va concedir plenes facultats per resoldre el problema. Tres canonges, d'un total de tretze, votaren l'expulsió de tots els asilats, però la majoria acordà, entre d'altres punts, el següent: que les dones fossin expulsades, que els homes romanguessin tancats sense dret a baixar a l'església, i que els cavallers militars romanguessin a la teulada, a les seves habitacions, amb la porta tancats i vigilats per un clergue, permetent-se només l'accés d'un criat per cada militar, per dur-li el menjar.

Imatges fetes per Ma Dolors Ribas i Mònica Salvà

Germanetes dels Pobres (Residència d'Ancians) Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu de la Mercè (jardí)

Mare de Déu (capella)

Amb aquest nom popular, que realment és el de la congregació que el regenta, es conegut per tots nosaltres l’Asil del carrer de Sant Salvador. L’orde religiós fou fundat per Jeanne Jugar quan, en trobar a una pobra vella cega i paralítica la va recollir i dur a casa seva, iniciant d'aquesta manera, l’any 1839, la historia del orde benèfic, dedicat a l’acolliment de persones pobres i velles.

Jeanne Jugan va néixer l’any 1792 a Cancale, França i va morir el 1879, deixant cases a 10 països. Actualment son més de 3.700 Germanetes a més de 30 països d'arreu del món. A l’estat espanyol tenen un Centre d'Orientació Vocacional o noviciat a Los Molinos, a Madrid.

Segons expliciten els seus estatuts no poden acollir a ningú que pugui, mínimament, pagar-se una senzilla residència geriàtrica.

Els recursos estan basats en el 80 per cent de la jubilació dels avis –infinitament baixa en aquests casos- i en els donatius i aportacions benèfics.

Molts graciencs recorden quan de petits a casa, en endreçar roba vella o que ja no ens posaven, feien un farcellet i la portaven, com un ritual, als vells de les Germanetes.

Aquest asil s'instal·là  en principi, en una torre existent a l’indret l’any 1890. El 1897 s’hi va construir un nou edifici ja pensat per ser utilitzat com a residència d’avis pobres. L’arquitecte va ser August Font, el seu cost va anar a càrrec de la donació pòstuma d'en Pau Servat i en Miquel Pascual, arquitecte municipal, va donar el vist-i-plau al projecte concedint-ne l’exempció del pagament d'impostos municipals en raó a la seva finalitat benèfica.

Des d'aquelles èpoques, les donacions rebudes han permès de fer un espai confortable per tots aquells que s’hi veuen obligats a viure i, avui en dia, amb una capacitat per a més de cent persones és atès per 23 religioses, gairebé una trentena de treballadors i tots aquells voluntaris, en especial els de la Fraternitat de Jeanne Jugan, que hi volen esmerçar part del seu temps lliure en la missió social que duen a terme.

La problemàtica és que, com a totes les institucions d'aquest caire, tenen més peticions que lloc i recursos per atendre-les i, desgraciadament, es veuen obligats a refusar-les després de valorar els graus d'incapacitació, ingressos, etc.

La residència d'avis sense recursos de les Germanetes dels Pobres de Gràcia ja ha finalitzat les obres de reforma integral i d'ampliació, que han durat més de dos anys, però encara queden detalls, un d'ells és aquesta imatge de la Mare de Déu que anirà al jardí.

Creus de terme dels jardins del Monestir de Sant Cugat (Catalunya)

Creus de terme

La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.

Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant als pobles de generació en generació.

L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió.D'entre les més antigues que es poden admirar avui dia destaquen la Creu Verda de Montblanc (que data del segle XII) o les creus de Sant Guim de Freixenet (s. XII - XII), de Bellver d'Ossó (del s. XIII), de Begues (s. XIV),o aquestes del Monestir de Sant Cugat, de Sant Cugat del Vallès entre moltes altres.

En una d'elles hi ha un rètol on podem llegir:

"La creu de terme es trobava antigament en un important cruïlla de camins (el de Rubí, el de Terrassa o camí dels monjos, i el de la vall del Llobregat) on al voltant del segle XVII-XVIII fou construïda la petita capellà de Sant Domènec. Traslladada inicialment prop de la vila al passeig que porta el seu nom, la creu fou situada després de la Guerra Civil dins del recinte del monestir, a l'antic hort de l'abat"

Si les mirem amb deteniment en un costat hi trobem a Jesús crucificat, i en l'altre Maria amb el nen als braços.