Parròquia de santa maria de Badalona (Catalunya)

Anunciació

Santa Maria de Badalona és un temple parroquial protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Badalona (Barcelonès). 

El temple actual data del segle XVIII, però la parròquia fou la primera del municipi i està documentada almenys des de 1112, any en què es consagrà el primer temple romànic, construït probablement sobre l'antic temple romà de Baetulo, del qual se n'han trobat vestigis en el seu subsòl.

Església d'una sola nau, de sis trams comptant el cor, amb capelles laterals intercomunicades i absis semicircular. La volta de canó amb arcs faixons es recolza en un ordre de pilastres corínties que separen les capelles laterals, cobertes amb volta d'aresta, com també el cor, situat als peus i amb un important orgue modern, de Blancafort de Collbató. La galeria del pis alt té, des de la reconstrucció dels anys 1940, uns balcons de planta corba. Adjacent als 3 trams superiors del cantó de l'epístola hi ha la capella dels Dolors, reconstruïda. La façana, de 1895, reconstruïda el 1958, recull elements clàssics.

Al presbiteri es troba la imatge de l'Assumpció de la Mare de Déu, realitzada per Frederic Marès.

La primera menció documental exacta de Santa Maria la trobem en l'acta de consagració del temple romànic el 1112. No obstant, Mn. Mas considera que l'origen pot ser més remot car apareix anomenada "Santa Maria" al terme de Betilone, en un document del 996. S'ha considerat, en general, que la primitiva església cristiana s'instal·là, primerament, en l'espai lliure davant del temple pagà dins el fòrum romà i posteriorment s'instal·laria sobre el temple.

Centre de l'antic territori de Baetulo, on s'incloïa Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet (fins les segregacions d'aquestes parròquies al segle XII en endavant). Santa Maria fou confirmada com a parròquia en la butlla de Pasqual II el 1104. Amb un territori extens difícil de controlar, la parròquia tenia una sèrie d'esglésies que li eren sufragànies per tot el territori.

Com moltes altres esglésies en la seva època, Santa Maria fou consagrada amb delimitació de sagrera, encara que també viurà els efectes de la violència a les sagreres, destacant-se l'intent d'apropiació de Pere de Sentmenat el 1144.

L'església romànica fou enderrocada per ruïna en temps del bisbe Assenci Sales (12 d'octubre de 1756). La nova construcció, projectada el 1760, es deu a l'arquitecte Francesc Renart i el mestre d'obres Josep Juli, i s'inaugurà el 25 de juliol de 1778. L'arquitecte Domènec Vidal hi afegí (1804-1813) la capella dels Dolors. L'església es va cremar fortuïtament el 23 de maig de 1825. El 1885 el rector demanava permís d'obres per a executar la façana i campanar segons projecte de F. Rogent. Després de la greu destrucció de 1936, que amenaçà la supervivència de l'edifici, fou reconstruït per Joan Pedrós, mentre que Joan Amigó reconstruïa la capella dels Dolors.

Si vas passejant pel carrer de la Via Augusta, i depèn de com dóna el sol, pot veure la parròquia i aquest bonic vitrall.