Façana c. Lluria
Presidint l'Església
Presidint la sala d'actes
Antecedents
Vint-i-nou anys després que santa Teresa fundés el seu primer convent de la reforma, eren els seus germans els frares els primers en arribar a Catalunya, guiats per un fill d'aquesta terra: el pare Joan de Jesús Roca. Catalunya va saber assimilar la doctrina de Teresa, que arribava amb aires nous en una església que vivia amb rigor dies de post concili.
El pare Roca ve a Catalunya per fundar, a Barcelona, el primer convent teresià el 25 de gener de 1586, que s’inaugura sota l’advocació de sant Josep, a les Rambles. Avui ocupa el seu lloc el mercat de la Boqueria, també anomenat de sant Josep.
Més endavant caldrà bastir un nou convent per al noviciat dels aspirants al Carmel. El lloc escollit fou la finca anomenada “Torre del Guinardó”, adquirida pel gran benefactor de la reforma carmelitana a Catalunya Josep Dalmau, assessor de la Batllia General i de l’Audiència, a més de conseller de Barcelona. El convent es construí l’any 1626 i va rebre el nom de Nostra Senyora de Gràcia i de Sant Josep. Conegut popularment com el convent dels “Josepets”, serà el nucli vertebredor de la futura vila de Gràcia. Aquest convent fou suprimit per real ordre l’any 1821, d'acord amb el projecte d'arranjaments i supressió de convents.
La restauració
Tot i que, després de les supressions, la restauració de la província carmelitana no es produeix fins el 1906, ja l’any 1896 s’havia reprès la presència del Carmel masculí a Barcelona en una casa situada en el número 14 del carrer Canuda, a la vora del convent de les monges carmelites descalces, a qui pertanyia la propietat de l’immoble.
Els esforços dels carmelites aniran adreçats des d'un principi a bastir una casa conventual per allotjar-hi la comunitat que s’anava formant, com a pas previ a la construcció d'un Santuari del Carmel Descalç a Barcelona.
L’encàrrec del projecte del nou convent fou encomanat a l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, i la primera pedra va ser col·locada el 25 de març de l’any 1909. Aquest edifici, avui desaparegut, es trobava al carrer Roger de Llúria número 151, al costat de l’església actual.
Acabada la guerra civil, en la qual el convent va ser incendiat, fou seu del Seminari Major Carmelità de Filosofia i Teologia. A més, allotjà un col·legi per a l’escolania al servei del Santuari. Aquestes activitats perduraren fins l’any 1971. També fou durant un temps residència d'estudiants universitaris, però no va tenir èxit.
Finalment, per resolució del Consell Provincial, s’enderrocaren la torre i el convent, amb no poques protestes i plets, interns i externs, i es va vendre el solar. La comunitat ja residia llavors en el nou convent edificat a l’altre costat de l’església, a la part de la Diagonal, que s’havia inaugurat el 9 d'abril de 1957. Aquest, és un edifici de set plantes i que per uns quants anys allotjà també el Col·legi de Teologia, pel que han passat alguns dels religiosos que ara ocupen diferents convents de la Província.
L'església
Un cop enllestit l’edifici del convent (1910) calia començar la construcció de l’església. S’enceta així una temporada de controvèrsies, possibilitats, discussions, canvis de projectes, d'arquitectes d'empresaris .. Edifici a la cantonada Llúria-Còrsega? A Llúria-Diagonal? Finalment, guanya aquesta darrera proposta i el 13 de juliol de 1913 es col·loca la primera pedra. Vuit anys després, gener de 1921, s’inaugura amb un acte de culte. Hi assisteixen l’alcalde la ciutat, el comandant de Marina, el Dr. Guillamet, bisbe de Barcelona, els bisbes d'Urgell i de Burgos, l’abat coadjutor de Montserrat, els provincials d'Andalusia Aragó i València, i de Catalunya i Balears, el prior de la comunitat de València, el de Tarragona i el de la incipient comunitat de Badalona.
Els constructors cercaren inspiració per a la seva obra en fonts molt diferents (arts romànic, bizantí, islàmic o bé modernista), cosa que es traduí en una construcció ben eclèctica. L’església és de tipus basilical, amb tres naus. El creuer està rematat per una gran cúpula. Els mosaics, que cobreixen moltes parts de l’interior, especialment l’altar major, són de molta qualitat i evoquen l’inspiració bizantina i modernista dels artistes que les dissenyaren. Una recent reforma ha ennoblit la dignitat del temple. Mereix la pena una visita detallada.
(A partir d'un text de Josep Ignasi Ullés en la pàgina web: clica'm)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada