Església de Santa Maria del Sarral

Façana

Capella amb dues Immaculades

Una gran

Una xica

Mare de Déu del Carme

Mare de Déu de Montserrat d'alabastre

Santa Anna i Maria

Els Dolors

Mare de Déu del Roser

  

.

Altar Major, Assumpció

Temple barroc d'una sola nau de més de 40 metres i planta de creu llatina, amb quatre capelletes col·laterals situades entre els contraforts. Tocant al transsepte, per la cara est, el temple s'engrandeix  amb dues protuberants capelles de planta de creu grega. A l'interior, totalment rehabilitat a principis del segle XXI, destaquen els altars i l'antic combregador d'alabastre de Sarral, els vitralls laterals, la pica baptismal de jaspi i les pintures de factura neobizantina del presbiteri. El frontispici excel·leix pel seu barroquisme i l’harmonia de les línies corbes i rectes. Finalment, al pati de la casa rectoral, podem admirar el timpà romànic del segle XIII, l’element escultòric més valuós del patrimoni artístic sarralenc.

Documentada ja el 1194, l'església parroquial de Sarral, dedicada a Santa Maria en el misteri de l'Assumpció, fou enderrocada el 1464 per les forces de Joan II i Pere d’Urrea. Una segona església, emplaçada en el mateix lloc, es bastí probablement a finals del segle XV i a l’inici del XVI, seguint, segons sembla, els criteris arquitectònics gòtics, ja en  declivi, i també renaixentistes. Si en el segle XV Sarral ja s’havia posat al costat de la Diputació del General, durant els fets del segle XVII, especialment la Guerra dels Segadors, s’oposà també a les imposicions del Comte-duc d’Olivares, durant el regnat de Felip IV, i tant el poble com el temple foren novament malmesos. L’estructura de l’església actual fou bastida al llarg de més de cent anys (des de finals del XVII fins a començaments del XIX) i en tres etapes ben diferenciades. Tanmateix, gran part d'aquest edifici fou calcinat per un incendi fortuït la nit de Nadal de 1801. La restauració i notable modificació de l’església conformaria la tercera etapa (1802-1807), la que havia de donar-li l’aspecte que avui podem admirar. Durant la guerra civil espanyola el temple fou cremat el juliol de 1936 i dinamitat tres anys més tard. Passada la contesa fratricida, els sarralencs reconstruïren l’edifici –seguint l’estructura i mode de l’anterior– durant els anys quaranta i cinquanta, i el 4 d’abril de 1954 la Vila ja celebrava l’abelliment interior del temple ja restaurat. El campanar, per la seva banda, una mola de cinc-centes tones de pedra i més de 40 metres d'altitud, s’enllestí el setembre de 1957. Si bé en els anys setanta i vuitanta es van dur a

terme diverses actuacions, és en els primers anys del segle XXI en què els sarralencs van emprendre una rehabilitació i restauració històriques.

(imatge F.B)