Font La Pez

 

Replica de Santa María de Coromoto

Nostra Senyora de Coromoto és la Patrona de Veneçuela. És venerada tant a la ciutat de Guanare, on va aparèixer el dia 8 de setembre de 1652, com a tot el país. Quan la ciutat de Guanare va ser fundada el 1591, els indígenes que habitaven a la regió, els Cospes, van fugir cap a la selva al nord de la nova ciutat. Això dificultava l'evangelització que l'església Catòlica havia emprès a tota la regió. Un dia de 1651, el Cacique Coromoto i la seva dona travessaven un corrent d'aigua i van veure una Senyora d'extraordinària bellesa que els va dir en el seu idioma: "Aneu a casa dels blancs i demaneu-los que els tiri l'aigua al cap i així poder anar al cel". Casualment un espanyol anomenat Juan Sánchez va passar per aquí i el Cacique Coromoto li va relatar els fets.

Sánchez llavors li va demanar que s'allistara amb la tribu, que ell passaria d'aquí vuit dies per ensenyar-los tot el necessari per batejar-los. En efecte, quan va tornar els indígenes van marxar amb ell a un angle format entre els rius Guanaguanare i Tucupido, on els van repartir terres i van iniciar la catequizació, a fi de preparar-los per al bateig. Diversos indígenes van rebre el baptisme, no així Coromoto, que trobava a faltar la selva on ell era lliure i no havia d'obeir els blancs. Això ho va fer preparar la seva fugida del campament. Tot i això, el dissabte 8 de setembre de 1652, la Senyora va tornar a aparèixer en la seva cabana, en presència de Coromoto, la seva dona, la seva cunyada Isabel i un nebot d'aquesta. El cacic va agafar una fletxa i va apuntar per matar-la. Com que la Senyora se li va acostar, Coromoto va llançar la fletxa i va intentar empènyer-la, però ella va desaparèixer, deixant-li a la mà un petit pergamí amb la seva imatge gravada.

A la tarda del dissabte 11 de setembre de 1652, va disposar Juan Sánchez reunir els indígenes que treballaven a Soropo, en vista de la qual cosa el castellà va instar el Cacique que s'ajuntés amb els seus companys i assistís als actes religiosos que anaven a celebrar-se al cobert, que per a aquestes reunions tenia disposat al costat de la seva habitació. Coromoto es va negar rotundament a aquesta invitació, i mentre els seus companys pregaven, ell amb gran enuig i ràbia va intentar anar-se acceleradament cap al seu poble. Però, havent transcorregut uns instants des de la seva arribada a la barraca al costat de la seva dona, la seva cunyada i el nebot, la Senyora torna a aparèixer de manera visible i corpòria al llindar de la cabana de l'indígena. En sortien copiosos raigs de llum que banyaven l'estret recinte de la barraca, tan potent "com el sol del migdia", segons va descriure Isabel, cunyada de Coromoto.

El nebot d'Isabel va córrer a avisar Juan Sánchez, que amb dos dels seus companys van anar al lloc d'on va aparèixer la dona i van recollir el pergamí que va deixar. La imatge va ser enllumenada per Sánchez amb tot just un caporal de cera negra. Aquesta lluminària va cremar dia i nit sense consumir-se, des de les 12 de diumenge fins dimarts a la tarda. Fet considerat pels testimonis com a miraculós. Van donar part a les autoritats civils i eclesiàstiques, que malgrat no creure-ho, van resoldre portar el pergamí a l'Església de Guanare el 1654, on va romandre en un reliquiari fins al 1987, quan va ser incrustada al pedestal de la imatge de fusta en què jeu avui dia al Santuari Nacional de La nostra Senyora de Coromoto, construït al lloc d'aquesta segona aparició.

El Cacic Coromoto en veure que la Senyora no havia aconseguit res amb ell, va fugir a la selva, on el va mossegar una serp verinosa. Aleshores va començar a demanar el baptisme, el qual li va ser administrat per algú que hi passava. En batejar-se es va convertir en apòstol entre els indígenes, demanant a aquests que no se separessin del missioner i que es bategessin, i després va morir. Com a conseqüència d'això, els indis cospes van formar una comunitat de fidels molt fervorosa.

Avui dia, prop de Guanare, al lloc de la segona aparició va ser construït un bell temple, el Santuari Nacional "Nostra Senyora de Coromoto", el qual va ser consagrat a aquesta verge el 7 de gener de 1996, i inaugurat amb la solemne Eucaristia presidida pel Papa Joan Pau II el 10 de febrer de 1996. Darrere de l'altar hi ha la imatge de la dona. Sota aquesta imatge hi ha un reliquiari d'or, brillants i perles.

(Imatge de QuimSR.)