Convent de Santa Catalina

 

L’Ordre de Predicadors, fundada el 1216, es va fer present ben aviat a Catalunya. La fundació del convent de Barcelona s’atribuïa, segons una antiga tradició, al propi sant Domènec de Guzmán, el qual l’hauria promogut durant el viatge que va dur a terme per terres hispàniques entre els anys 1218 i 1219. Memòria d’això seria el carrer dedicat al sant sota el nom de Sant Domènec del Call, primer emplaçament del cenobi. No obstant, els investigadors moderns creuen que la fundació del convent de Santa Caterina verge i màrtir es va dur a terme per frares procedents de la comunitat de Saint Jacques de París entre finals de 1219 i 1221. L’expansió dels dominics per Catalunya des de l’enclavament comtal va ser significativament ràpida: Lleida el 1230, Tarragona en 1250, Girona en 1253, la Seu d’Urgell a 1273, Castelló d’Empúries el 1317, Manresa i Cervera en 1318 o Balaguer en 1327. A la fi del segle XVI es podien comptabilitzar a Catalunya 19 convents, dues cases i un col·legi amb un total de 356 frares, 104 del total assignats a Santa Catalina.

El cenobi barceloní va jugar un paper primordial dins de l’Ordre de Predicadors a Espanya així com dins de la ciutat de Barcelona i les seves institucions. Diversos dels seus conventuals van arribar a ser Mestres de l’Ordre: sant Ramon de Penyafort (1238-1240), fra Tomàs Ripoll (1725-1747) i fra Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (1756-1777). Va ser el primer Estudi General, centres d’ensenyament teològic de primer nivell, dels dominics a Catalunya i un dels primers d’Espanya. La seva arquitectura destacava entre totes les construccions de la ciutat per ser la primera església planejada i construïda plenament dins el nou estil gòtic, coronant amb un campanar de 40 metres d’alçada. La seva biblioteca era una de les més importants i més ben dotades, obrint les portes a la consulta pública ja des de mitjans del segle XVIII. Finalment, com a dada curiosa, podem apuntar que entre els anys 1269 i 1369 va acollir les reunions del Consell de Cent guardant entre els seus murs les arques amb els privilegis de la ciutat.

El 25 de juliol de 1835 el convent va ser assaltat i incendiat passant a propietat pública. Dos anys més tard es va decidir el seu enderroc i posteriorment els arquitectes Josep Mas i Vila i Josep Buixarán van planificar el mercat neoclàssic que avui s’aixeca en el seu solar. L’Ordre de Predicadors tornar a obrir el seu convent a la ciutat comtal a la fi del mateix segle (1889) ja en la seva ubicació actual.