En la documentació antiga s'anomenava Santa Maria del Turario (que vol dir "turó").
Realitzada en diverses etapes, la primera referència documental a Santa Maria dels Turers data de l'any 1017. Hi ha restes arqueològiques de l'edifici romànic i també de la seva ara d'altar. Inicialment era una església que depenia del Monestir de Sant Esteve.
L'any 1269 el Bisbe de Girona, Pere de Castellnou autoritzava l'ampliació de l'església i a tal efecte el 1293 s'encarregava a un mestre d'obres anomenat Pere, de Torroella de Fluvià, la direcció dels treballs. La iniciativa corresponia al govern municipal, que prengué forma definitiva el 1302. Trenta anys més tard (1333) les obres ja eren pràcticament acabades. A partir d'aquestes dades es té notícia de que l'església parroquial era administrada per un patronat de la vila compost per tres Jurats i un capellà major.
La portalada que es troba al costat sud data de començaments del segle xiv i forma part de les obres iniciades el segle xiii per a l'edificació de la nova església gòtica.
Al segle xvi es va construir el cor alt, als peus de la nau. La clau de volta del sotacor mostra l'escut de Banyoles.
Al segle xvii s'hi va afegir una nau lateral al costat nord, dotada de diverses capelles.
El 1650 es va encarregar a l'escultor Rafael Carreras la realització del retaule
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada