Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Rosari
Mare de Déu de Montserrat
Immaculada
Casament de Josep i Maria (mosaic)
La Basílica de Sant Josep Oriol, està situada a l'esquerra de l'Eixample
Història
El projecte de l'església va ser anunciat l'any 1907 pel Cardenal Casañas, per erigir un temple dedicat a Josep Oriol, prevere que fou canonitzat l'any 1909. La construcció es va iniciar l'any 1915, amb projecte de l'arquitecte Enric Sagnier (1858-1931), i l'església es va inaugurar oficialment l'any 1926 malgrat que les obres del campanar del rellotge i de la façana no es van completar fins el 1930. El 23 de març de 1931, festa de Sant Josep Oriol, va ser consagrada pel bisbe Manuel Irurita.
El 15 de maig de 1936 va rebre el títol de Basílica menor, concedit pel Papa Pius XI. Fou la cinquena de Barcelona que assolí aquest títol.
L'església va ser incendiada el mes de juliol de 1936, i va ser reconstruïda un cop acabada la guerra civil espanyola. La reconstrucció del temple va ser lenta, tardant uns 12 anys. L'any 1965 s'hi van celebrar per primera vegada misses en català. L'any 1982 se'n van restaurar els campanars.
L'edifici
El temple consta de tres naus i creuer. La façana, amb dues torres bessones, és d'aspecte renaixentista. S'obre amb un triple portal d'arcs de mig punt i una galeria amb cinc obertures. En aquest espai troben elements arquitectònics inspirats en Sant Pau Extramurs. Al dessota d'aquests finestrals i per sobre dels tres arcs dels portals hi ha un esplèndid fris de mosaic venecià, molt ric de color, de l'al·legoria de la canonització de Sant Josep Oriol i de l’ofrena del temple, realitzat, sembla, per Enric Querol. Les figures que s'hi representen són retrats de persones que tingueren un paper destacat en la canonització del sant o bé en la construcció del temple.
Aquest temple representa una innovació estilística de la seva època, ja que en lloc d'utilitzar els estils medievalistes habituals llavors, com el neogòtic o el neoromànic, es basà en la tipologia basilical romana de naus separades per columnes amb arcs, posteriorment molt usat en la postguerra. En la decoració interior destaquen els mosaics, obra de Lluís Bru. A més de l'església, el conjunt incloïa un teatre i unes escoles.
A l'interior hi trobem elements que recorden la basílica de Sant Llorenç, de Florència.
Pàgina oficial: Pàgina oficial de Sant Josep Oriol
Pàgina de l'escola:Escola Sant Josep Oriol
Sant Josep Oriol
És el més barceloní dels sants. Nasqué al carrer d’en Cuc (avui, Mare de Déu del Pilar) el 23 de novembre de 1650, batejat a Sant Pere de les Puel·les, viu, de petit, al barri de Ribera. Escolà de Santa Maria del Mar, fa els estudis a la Rambla del mateix nom. Ordenat prevere, exerceix el seu ministeri a l’Oratori de Sant Felip Neri i, sobretot, a la Parròquia del Pi de la qual és beneficiat. Resideix al carrer de la Flor (tocant a Canuda) i mor el 23 de març de 1702 al carrer de la Dagueria. Era un barceloní de soca-rel que, tot i que era una persona molt espiritual, vivia plenament la realitat del seu temps. Josep Oriol no va fundar res, no va obrir nous camins enlloc, però en una època en què la sanitat pública era inexistent i només els rics podien accedir als professionals de la salut, ell es donava als malalts i els atenia amb els mitjans que eren al seu abast. Els rentava les ferides, els posava ungüents, els donava remeis casolans, els atenia i pregava amb ells. El juny de 1687 comença a exercir com a beneficiat de l’església del Pi i, des del primer moment, cada final de mes quan cobrava el que li corresponia del benefici, els pobres ja l’esperaven a la porta i ell els ho repartia gairebé tot. Aquesta benèfica tasca i la seva austeritat, el portaria a ésser conegut com el doctor Pa i Aigua.
El dia del funeral la gent no deixava que fos enterrat, Josep Oriol ja era el sant dels desfavorits de Barcelona. Un sant del poble.
Es diu que tenia poders profètics i miraculosos. Se li atribuïren curacions de cecs, sords, coixos i paralítics i la resurrecció de morts.
