carrer Pretixol, Barcelona

Mare de Déu de la Mercè

Mare de Déu de la Mercè

L'estret i curt carrer de Petritxol és sens dubte un dels més populars de Barcelona, amb les seves concorregudes granges i xocolateries. Va ser obert l'any 1465 tot i que d'aquella època no en resta cap vestigi. El nom prové del propietari dels terrenys que travessava el carrer. La major part de façanes són dels segles XVIII i, predominantment, de mitjan XIX. Hi podem veure aquestes dues imatges de la Mare de Déu de la Mercà, una primera amb el text: "aci la Mare de Déu ens diu que el temps passa lleu" i una segona imatge del 1950 (segons inscripció) amb un poema de Josep Maria Riu:

Mercè de Petritxol

De prop o de lluny

amb pressa o neguit

amb fred o al juny

a ple sol o de nit

una llum i una flor

ens parla de Maria.

La joia i el plor

fan de cada dia

una pregària al vol

Mercè de Petritxol

Església de Santa Maria de Montealegre, Barcelona

Entrada Església

Altar Major

A la cantonada dels carrers 

Valdonzella i Montealegre

La comunitat de monges establertes a l'ermita de Montalegre, a l'actual Conreria de Tiana, es van traslladar a aquest indret de Barcelona el 1362. L'orde es va extingir el 1593 i el monestir passà a ser el Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre. El 1802 s'hi establí la Casa de la Caritat. El 1901 s'encarregà a l'arquitecte August Font la construcció d'un nou temple, beneït l'any següent. És d'estil neoromànic i té planta de creu llatina. Va resultar malmès l'any 1936 i va ser restaurat acabada la guerra per Isidre Puig Boada. L’Altar Major, amb el baldaquí, és obra de Jaume Busquets i Mollera. El 1957, la Casa de la Caritat va abandonar el conjunt d'edificis i deu anys després l'Arquebisbat va lliurar la custòdia de l'església a l'Opus Dei.

Pàgina web: www.montalegre.org

Carrer Balmes amb Pelai

Mare de Déu de la Mercè

Al capdavall del carrer Balmes, quan es troba amb el carrer Pelai, l'edifici que fa cantonada, a la seva façana hi veiem aquesta imatge que podria ser ben bé la Mare de Déu de la Mercè.

Volcà Montsacopa, Olot (Catalunya)

L'Ermita de Sant Francesc es troba al cim del volcà Montsacopa, a la vora del cràter. Popularment es coneix el volcà pel nom de l'ermita. Es tracta d'una construcció relativament recent, de principis del segle XIX, i està parcialment fortificada, amb murs de protecció i troneres. A prop de l'ermita, al llarg del perímetre del sender que domina el cràter, hi ha dues torres fortificades. Probablement, tant l'existència d'aquestes dues últimes com el caràcter fortificat de l'ermita sigui degut als esdeveniments de les guerres carlines.

Pel camí d'ascens al volcà es troben senyalitzats els passos del Via Crucis, que té la seva finalització en la mateixa ermita. No cal dir que des de Sant Francesc es gaudeix d'una magnífica vista no només d'Olot, sinó també de gran part de la zona volcànica de la Garrotxa i, en la llunyania, de la serralada pirinenca i els seus cims nevats.

També es pot accedir per una altra via, però són aprop d'uns 400 graons.

Passejant per Sant Feliu de Pallerols, Catalunya

Mare de Déu del Rosari, Sant Feliu de Pallerols, Catalunya

Mare de Déu del Rosari

Passejant per Sant Feliu de Pallerols, a la Plaça Firal hi trobem una capella dedicada a la Mare de Déu del Rosari restaurada durant el regnat d'Isabel II i el Papa Pius IX. El seu interior està en reformes, però a l'exterior, a la façana hi veiem aquesta imatge.

Església de Sant Feliu de Pallerols, Catalunya

Mare de Déu amb l'infant

Mare de Déu del Rosari

Mare de Déu dels Dolors

Vitrall

En el nucli antic, al costat del carrer Cantons Estrets i presidint la plaça de l'Església trobem l'església parroquial.

Aquest impressionant edifici va ser construït a les acaballes del segle XVI i a principis del segle XVII. La primera notícia de la parròquia de Sant Feliu data de 1039. Segurament es referia a una església romànica i abans una altra de preromànica. Al seu voltant s'hi ubicava el cementiri que hi va romandre fins a finals del segle XIX quan la població havia crescut. Aquesta perdurà fins el 1427 i 1428, anys en què els terratrèmols l'afectaren greument, fent-la totalment irrecuperable. Va adequar-se de manera provisional fins que fou aixecada aquesta de nova planta, aprofitant les ruïnes inutilitzades de la vella estructura: va canviar, però, el sentit longitudinal de la nau i fou bastida amb l'ajuda de picapedrers francesos que varen incorporar un treball minuciós de la pedra a la façana i al campanar (on hi ha marcades a l'angle esquerre les diferents dates d'execució). En una de les pedres hi ha una de les primeres representacions de l'escut municipal, amb les barres i tres estrelles. Va ser enlairada dins un estil gòtic tardà, molt típic de les zones rurals, per tant, tenim una església fosca i massissa, absolutament condicionada pels edificis que l'envoltaven.

L'església formava el centre de la sagrera o sacrario (espai sagrat). Aquest espai gaudia d'immunitat diplomàtica i protegia de qualsevol violència a tota persona que s'hi trobés dins. Per això, les primeres cases que trobem es situen al voltant del temple. Els feudals d'Hostoles veieren ben aviat en el caràcter immune de la sagrera un objectiu de la seva cobdícia i interessos, fet que va provocar l'inici de la seva intervenció. En el segle XIII el senyor d'Hostoles, de la família de Cartellà, s'establí definitivament en una casa fortificada, la Sala o casa forta del Castell d'Hostoles que podem trobar seguint el carreró Cantons Estrets i que s'hi pot accedir a través d'una escala. A partir de 1310 s'inicià l'ampliació de la sagrera i la construcció del que serà la cellera o vila nova.