Torà (Catalunya)

Mare de Déu del Pilar

Sagrat Cor 

Mare de Déu dels Dolors

Església gòtica-tardana del segle XVI, d'una sola nau amb dos trams de volta de creueria, el cor i el presbiteri. A l'interior podem observar una única nau molt ampla i quatre capelles laterals a cada banda. Les del S més petites i les del N més grans i ricament decorades. L'altar Major està presidit per la imatge de Sant Gil, patró del municipi de Torà. Tota la nau es troba arrebossada i pintada amb cromatismes ocres. Gris o rosat a les motllures i nervadures. Podem accedir a l'interior de l'església a través de dues portades, una principal al mur de llevant i l'altra al mur de ponent. La façana que mira a la Pl. de l'Església és molt sòbria i només hi podem veure dues obertures d'arc escarser i un rellotge de sol al centre de la façana. El portal d'accés presenta una porta semicircular amb la clau decora, emmarcada per dues fornícules amb petxina i columnes estriades adossades al mur. Damunt aquesta portada trobem una fornícula central de petxina en molt mal estat. A l'extrem O de la façana s'aixeca la torre del campanar. Aquest té dos trams i presenta una planta quadrangular amb les arestes tallades i una obertura d'arc de mig punt a cada cara. Tot el parament és de pedra amb filades de carreus mitjans molt ben escairats.

Torà és una vila i municipi situat al nordest de la comarca administrativa de la Segarra. L'any 1968 va quedar annexionat a Torà el territori del terme de Llanera (Solsonès).

El terme municipal comprèn tota la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós. El relleu és força accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 m fins els 850 m.

El 1006, durant una una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la que Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell i van derrotar l'exèrcit de Abd al-Malik al-Muzaffar[2], fill del recentment mort hàjib Almansor.

Col·legi Lestonnac Barcelona

Col·legi

Església 

Església

Capella de l'Església

Capella de l'Església, 

Mare de Déu de Tura

Tapís sagristia Església 

Vitrall església

Façana església

Mare de Déu del Carme, sagristia

Maria nena, al 5è pis

Capella del 3r pis

Entrada "escala verda"

Sala de plastificar

Passadís planta

Passadís 2n pis

Passadís 3 pis

El Col·legi fou obert inicialment com un convent de clausura i escola gratuïta per a nenes, tant internes com externes. Inicialment, per manca d’un espai adient es van allotjar en el Palau Jossà (actual Reial Cercle Artístic), amb la col·laboració de Guillem de Jossà. Era la primera institució educativa femenina del nostre país. Allà van iniciar la seva tasca docent. L’ensenyament constava únicament de tasques de la dona a la llar, i posteriorment es van afegir l’ensenyança de lectura, escriptura i números. Era la primera Casa de la Companyia a la Península.

L'any 1655 es traslladaren al Palau de l’Arquebisbe, edifici molt més pràctic per a les seves activitats (en l'actual carrer del Pas de l'ensenyança, on hi podem trobar una placa que ens ho recorda). Degut a la seva tasca docent van ser sempre respectades en aquelles èpoques més dures: Guerra de Successió, ocupació napoleònica, Trieni Liberal, Crema de Convents i Exclaustració de 1835 i Desamortització de 1837. Només entre 1840 i 1845 abandonaren temporalment el seu edifici. Retornades en 1845, amb l'obertura del carrer Ferran i el progressiu enrunament del seu edifici es veieren obligades a traslladar-se.

Així es va construir un nou edifici al carrer Pau Claris amb Aragó en 1874-75, mitjançant el conveni amb una empresa que construí el nou edifici a canvi de rebre l’antic com a pagament. Llavors les religioses encara impartien primer ensenyament i labors per a internes i externes, des dels 5 anys. El principi d'ensenyament gratuït es va mantenir inamovible fins 1950, a la vegada que es va transformar l’Orde en una comunitat femenina sense clausura.

Des de 1976 es va incorporar la Formació Professional a l'oferta formativa del Centre.

La Comunitat de Barcelona experimentà a partir de 1660 una vitalitat progressiva que la portà a finals de segle a la fundació de noves cases de Tudela i Tarragona i també a Amèrica.

Actualment imparteix ensenyaments a les etapes d'educació infantil, primària, secundària i batxillerat. Actualment és un centre concertat amb la Generalitat de Catalunya. El 1999 van rebre la Medalla d'Honor de Barcelona en motiu de la celebració del 350è aniversari de la fundació del col·legi a Barcelona. (extret de ca.wikipedia.org)

Per conèixer més el col·legi, clica'm
Per conèixer més l'altar de l'església, clica'm

Basílica Santa María de Uribarri, Durango (Euskadi)

Santa Maria Uribarriko

La basílica de Santa Maria va ser construïda adossada a la torre de Arandoño que es va utilitzar com a campanar. Data del segle XIV i és fonamentalment d'estil gòtic al que se li superposen elements renaixentistes. Els seus retaules i altres elements s'han anat restaurant en els últims anys. El seu immens pòrtic amb coberta de fusta i sense columnes, el més gran de la seva espècie a Europa, es recolza en enormes bigues corbes segons velles tècniques de construcció naval, data del segle XVIII. Serveix com a mercat per a diverses activitats realitzades a cobert. A l'interior destaca el cor elevat que se situa als peus de la nau.

Imatge de la família Navarro 

Pares Camils de Barcelona (Catalunya)

Al carrer Sant Pere Més Baix en direcció a la Plaça Sant Pere, al número 33, es troba una de les tres esglésies en un radi de 100 metres: la dels Pares Camils.De dimensions reduïdes, va ser cremada els primers dies de la Guerra Civil.

Parròquia de San Francisco de Sales (Madrid)

Maria Auxiliadora

Aquesta església forma part del Col·legi Salesià de Sant Joan Baptista, més conegut com els Salesians de Estret. Es tracta d'un edifici exempt. La seva disposició és diagonal en relació a la línia de carrer, situant-se en primer terme la torre-campanar que serveix d'accés. Té planta centrada formant un octògon de 45 metres de llarg per 40 metres d'ample que es cobreix amb una gran cúpula semiesfèrica amb una llanterna coronada per una creu de ferro forjat, gràcies a la qual el temple aconsegueix 40 metres d'altura. En els laterals s'obren tres capelles que formen els braços d'una creu llatina.

Està construït amb maó vist que crea formes decoratives d'estil neoromàntic. El temple es deu a l'arquitecte Joaquín Saldaña i López, qui va començar a construir en 1926, concloent-se en 1931. Segueix l'estil historicista d'inspiració bizantina. Compta amb un mosaic representant als Sants Salesians i Fundadors Espanyols, obra de Santiago Padrós (segle XX), a la cúpula central.1

En esclatar la Guerra Civil, els membres de la comunitat salesiana van ser expulsats, quedant en llibertat després de ser interrogats a la Direcció General de Seguretat (posteriorment quatre d'ells serien assassinats), 3 i el col·legi va ser confiscat pel Partit Comunista, establint-se en ell la caserna general del Cinquè Regiment.

Parròquia de Sant Ot de Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu de Montserrat

A l'exterior de la parròquia hi veiem aquesta imatge.

Passejant per Barcelona ...

Mare de Déu de Montserrat

Passejant per Barcelona, a les cases unifamilars de protecció que hi ha abans de la Meridina, en la façana d'una d'elles hi veiem aquesta imatge.