Sant Joan d'Isil (Catalunya)

Sant Joan d'Isil és l'església parroquial romànica del poble d'Isil, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

S'esmenta per primer cop l'any1095. Amb planta basilical de tres naus, la central més ampla i alta, amb volta de canó, coronades per un absis i dues absidioles decorats, a l'exterior, amb un fris de dobles arcuacions cegues amb lesenes. L'absis central presenta tres finestres de doble esqueixada, mentre que les absidioles només en tenen un al centre. Sobre el mur de llevant, on descansen els absis, es va obrir un ull de bou, centrat damunt de l'absis principal.

Tots els murs exteriors són senzills, menys el de migdia, on hi ha la portalada, que s'ha datat de finals del segle XII, de notable factura. Corona la paret un fris d'arcuacions cegues, entre les quals, interrompent-les, hi ha encastats dos relleus molt primitius, potser amb funció funerària, amb mènsules a cada costat. Les quatre cantonades sota la teulada estan rematades amb uns torrellons sostinguts per mènsules. La portalada consta de tres arquivoltes de mig punt en gradació que descansen sobre columnes llises amb capitells esculpits amb rostres humans i animals.

Entre el portal i l'absis s'obren dues finestres, d'estil gòtic, geminades i d'arc apuntat, i amb manell i traceria de trifolis, del segle XIV. A la façana de ponent hi ha un petit campanar de cadireta.

En el cementiri annex veiem aquesta imatge de Maria.

Esterri d'Aneu (Catalunya)

Creu de terme

Al cap del poble d'Esterri hi ha aquesta creu amb aquest curiosa imatge de Maria.

Mare de Déu d'Arboló (Pallars Sobirà)

Imatge insòlita, la mare de déu en reconstrucció

L'ermita de la Mare de Déu d'Arboló és una capella del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori del poble d'Arcalís, dins de l'antic terme d'Estac.

Es troba molt a la vora de l'antiga partió de termes entre Arcalís i Gerri de la Sal (oficialment Soriguera i Baix Pallars), a la part superior d'un espadat de roca que s'alça sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, al lloc conegut com Estret d'Arboló.

S'hi accedeix pel Camí d'Arcalís a Arboló, que des del poble d'Arcalís baixa a buscar la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, o bé des del punt quilomètric de la carretera N-260, travessant el riu pel Pont d'Arboló i anant a buscar el camí anterior en el seu tram final. En tots dos casos és recomanable fer la ruta a peu; en el cas del segon, el pont no admet el pas de vehicles, però el camí és de només 325 metres.

L'església és un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, cobert amb volta de canó i capçat per la banda de llevant amb un absis semicircular que s'obre a la nau amb un doble arc presbiteral. A l'interior actualment hi ha tres portes, una a cada mur. En el de tramuntana la porta, que és de doble arc en degradació, s'obre al costat del presbiteri i dóna pas a les dependències internes del santuari. Les altres dues s'obren en els murs de ponent i de migdia, amb un sol arc de mig punt adovellat. El portal de ponent, que és una mica més tardà, és format per tres arcs de mig punt en degradació. A 1,5 m per sobre de l'arc del portal hom pot apreciar una imposta llisa a manera de guardapols que travessa tota la façana, tombant uns 2 m per cadascun dels murs laterals; aquesta solució ornamental continua en el mur de migdia, però aquí el guardapols segueix uns 80 cm més avall que a la façana de ponent. Aquest element ornamental no és freqüent en les construccions religioses de la regió, i això dóna una datació molt avançada per a aquest edifici.

Coronant la façana s'alça un campanaret quadrat. Possiblement una de les singularitats d'Arboló és la tipologia dels seus paraments, en què l'aparell és fet amb carreus de mides mitjanes, molt ben escairats i polits, que es disposen molt ben encaixats en perfectes filades horitzontals. És precisament la tipologia d'aquest aparell tan regular, i també alguna de les solucions ornamentals de l'edifici, com ara el guardapols, els ulls de bou o la mateixa selecció del cromatisme dels carreus, el que fa pensar en un moment avançat dels models constructius dins la tradició del romànic llombard, amb una datació ja del final del segle XII o fins i tot de principis del XIII.

El primer diumenge de maig s'hi celebra un concorregut aplec.

Torà (Catalunya)

Mare de Déu del Pilar

Sagrat Cor 

Mare de Déu dels Dolors

Església gòtica-tardana del segle XVI, d'una sola nau amb dos trams de volta de creueria, el cor i el presbiteri. A l'interior podem observar una única nau molt ampla i quatre capelles laterals a cada banda. Les del S més petites i les del N més grans i ricament decorades. L'altar Major està presidit per la imatge de Sant Gil, patró del municipi de Torà. Tota la nau es troba arrebossada i pintada amb cromatismes ocres. Gris o rosat a les motllures i nervadures. Podem accedir a l'interior de l'església a través de dues portades, una principal al mur de llevant i l'altra al mur de ponent. La façana que mira a la Pl. de l'Església és molt sòbria i només hi podem veure dues obertures d'arc escarser i un rellotge de sol al centre de la façana. El portal d'accés presenta una porta semicircular amb la clau decora, emmarcada per dues fornícules amb petxina i columnes estriades adossades al mur. Damunt aquesta portada trobem una fornícula central de petxina en molt mal estat. A l'extrem O de la façana s'aixeca la torre del campanar. Aquest té dos trams i presenta una planta quadrangular amb les arestes tallades i una obertura d'arc de mig punt a cada cara. Tot el parament és de pedra amb filades de carreus mitjans molt ben escairats.

Torà és una vila i municipi situat al nordest de la comarca administrativa de la Segarra. L'any 1968 va quedar annexionat a Torà el territori del terme de Llanera (Solsonès).

El terme municipal comprèn tota la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós. El relleu és força accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 m fins els 850 m.

El 1006, durant una una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la que Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell i van derrotar l'exèrcit de Abd al-Malik al-Muzaffar[2], fill del recentment mort hàjib Almansor.

Col·legi Lestonnac Barcelona

Col·legi

Església 

Església

Capella de l'Església

Capella de l'Església, 

Mare de Déu de Tura

Tapís sagristia Església 

Vitrall església

Façana església

Mare de Déu del Carme, sagristia

Maria nena, al 5è pis

Capella del 3r pis

Entrada "escala verda"

Sala de plastificar

Passadís planta

Passadís 2n pis

Passadís 3 pis

El Col·legi fou obert inicialment com un convent de clausura i escola gratuïta per a nenes, tant internes com externes. Inicialment, per manca d’un espai adient es van allotjar en el Palau Jossà (actual Reial Cercle Artístic), amb la col·laboració de Guillem de Jossà. Era la primera institució educativa femenina del nostre país. Allà van iniciar la seva tasca docent. L’ensenyament constava únicament de tasques de la dona a la llar, i posteriorment es van afegir l’ensenyança de lectura, escriptura i números. Era la primera Casa de la Companyia a la Península.

L'any 1655 es traslladaren al Palau de l’Arquebisbe, edifici molt més pràctic per a les seves activitats (en l'actual carrer del Pas de l'ensenyança, on hi podem trobar una placa que ens ho recorda). Degut a la seva tasca docent van ser sempre respectades en aquelles èpoques més dures: Guerra de Successió, ocupació napoleònica, Trieni Liberal, Crema de Convents i Exclaustració de 1835 i Desamortització de 1837. Només entre 1840 i 1845 abandonaren temporalment el seu edifici. Retornades en 1845, amb l'obertura del carrer Ferran i el progressiu enrunament del seu edifici es veieren obligades a traslladar-se.

Així es va construir un nou edifici al carrer Pau Claris amb Aragó en 1874-75, mitjançant el conveni amb una empresa que construí el nou edifici a canvi de rebre l’antic com a pagament. Llavors les religioses encara impartien primer ensenyament i labors per a internes i externes, des dels 5 anys. El principi d'ensenyament gratuït es va mantenir inamovible fins 1950, a la vegada que es va transformar l’Orde en una comunitat femenina sense clausura.

Des de 1976 es va incorporar la Formació Professional a l'oferta formativa del Centre.

La Comunitat de Barcelona experimentà a partir de 1660 una vitalitat progressiva que la portà a finals de segle a la fundació de noves cases de Tudela i Tarragona i també a Amèrica.

Actualment imparteix ensenyaments a les etapes d'educació infantil, primària, secundària i batxillerat. Actualment és un centre concertat amb la Generalitat de Catalunya. El 1999 van rebre la Medalla d'Honor de Barcelona en motiu de la celebració del 350è aniversari de la fundació del col·legi a Barcelona. (extret de ca.wikipedia.org)

Per conèixer més el col·legi, clica'm
Per conèixer més l'altar de l'església, clica'm

Basílica Santa María de Uribarri, Durango (Euskadi)

Santa Maria Uribarriko

La basílica de Santa Maria va ser construïda adossada a la torre de Arandoño que es va utilitzar com a campanar. Data del segle XIV i és fonamentalment d'estil gòtic al que se li superposen elements renaixentistes. Els seus retaules i altres elements s'han anat restaurant en els últims anys. El seu immens pòrtic amb coberta de fusta i sense columnes, el més gran de la seva espècie a Europa, es recolza en enormes bigues corbes segons velles tècniques de construcció naval, data del segle XVIII. Serveix com a mercat per a diverses activitats realitzades a cobert. A l'interior destaca el cor elevat que se situa als peus de la nau.

Imatge de la família Navarro 

Pares Camils de Barcelona (Catalunya)

Al carrer Sant Pere Més Baix en direcció a la Plaça Sant Pere, al número 33, es troba una de les tres esglésies en un radi de 100 metres: la dels Pares Camils.De dimensions reduïdes, va ser cremada els primers dies de la Guerra Civil.