dimecres, 1 d’abril del 2015

Catedral de Santa Maria d'Urgell (Catalunya)

Vitrall

Mare de déu d'Urgell

Mare de déu de Núria

És l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya, considerada un exemplar únic dins el romànic català per les seves característiques italianitzants, altament visibles en l'ornamenta de la façana i la galeria oberta de la capçalera.

El temple data del segle XII i està presidit per la Mare de Déu d'Urgell, patrona de la ciutat. Aquesta talla policromada del segle XIII, situada dins l'absidiola de l'altar major, és d'estil romànic i va ser restaurada el 1922. Sovint és anomenada Mare de Déu d'Andorra, segons la tradició havia estat amagada a Andorra durant la invasió sarraïna

Ermita de la Mare de Déu del Soler (Pallars)


La Mare de Déu del Soler és una ermita del poble de Montardit de Baix, al terme municipal de Sort, de la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme d'Enviny.
Està situada a prop i a la dreta de la Noguera Pallaresa, a ponent de la carretera N-260/C-13, a prop i al nord-oest del Pont de l'Hostal Nou i del lloc on hi hagué l'Hostal Nou.
Tot i que d'origen romànic, aquesta església fou profundament reformada durant el segle XVIII, quan es construí, entre altres coses, el campanar d'espadanya abarrocat que ocupa tota la façana de ponent.
L'ermita de la Mare de Déu del Soler és centre d'un aplec comarcal el dia 1 de maig de cada any. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu amb l'Infant que, si bé és moderna, està feta copiant l'antiga, malauradament desapareguda.

Sant Feliu de Sort (Pallars Sobirà)

Mare de Déu del Remei

Sagrada Família, retaule de l'altar

Santa Anna i Maria,  retaule de l'altar

Immaculada

Vitrall sagrada família

Immaculada


Sant Feliu de Sort és l'església parroquial de la vila de Sort, dins de l'antic terme municipal primigeni, a la comarca del Pallars Sobirà.
Està situada a migdia del centre de la vila, a la Plaça Major, davant de la carretera nacional. Construïda el 1630 ha patit molt al llarg de la història, la darrere penúria, cremada per la guerra civil.

Carretera Sort - Llesuí (Catalunya)



Tot pujant a Llesuí, abans d'Altrón, a peu de carretera, aquesta imatge de la Mare de Déu de Monstserrat

Sant Joan d'Isil (Catalunya)



Sant Joan d'Isil és l'església parroquial romànica del poble d'Isil, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
S'esmenta per primer cop l'any1095. Amb planta basilical de tres naus, la central més ampla i alta, amb volta de canó, coronades per un absis i dues absidioles decorats, a l'exterior, amb un fris de dobles arcuacions cegues amb lesenes. L'absis central presenta tres finestres de doble esqueixada, mentre que les absidioles només en tenen un al centre. Sobre el mur de llevant, on descansen els absis, es va obrir un ull de bou, centrat damunt de l'absis principal.
Tots els murs exteriors són senzills, menys el de migdia, on hi ha la portalada, que s'ha datat de finals del segle XII, de notable factura. Corona la paret un fris d'arcuacions cegues, entre les quals, interrompent-les, hi ha encastats dos relleus molt primitius, potser amb funció funerària, amb mènsules a cada costat. Les quatre cantonades sota la teulada estan rematades amb uns torrellons sostinguts per mènsules. La portalada consta de tres arquivoltes de mig punt en gradació que descansen sobre columnes llises amb capitells esculpits amb rostres humans i animals.
Entre el portal i l'absis s'obren dues finestres, d'estil gòtic, geminades i d'arc apuntat, i amb manell i traceria de trifolis, del segle XIV. A la façana de ponent hi ha un petit campanar de cadireta.
En el cementiri annex veiem aquesta imatge de Maria.

Esterri d'Aneu (Catalunya)

Creu de terme

Al cap del poble d'Esterri hi ha aquesta creu amb aquest curiosa imatge de Maria.

Mare de Déu d'Arboló (Pallars Sobirà)



Imatge insòlita, la mare de déu en reconstrucció

L'ermita de la Mare de Déu d'Arboló és una capella del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori del poble d'Arcalís, dins de l'antic terme d'Estac.
Es troba molt a la vora de l'antiga partió de termes entre Arcalís i Gerri de la Sal (oficialment Soriguera i Baix Pallars), a la part superior d'un espadat de roca que s'alça sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, al lloc conegut com Estret d'Arboló.
S'hi accedeix pel Camí d'Arcalís a Arboló, que des del poble d'Arcalís baixa a buscar la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, o bé des del punt quilomètric de la carretera N-260, travessant el riu pel Pont d'Arboló i anant a buscar el camí anterior en el seu tram final. En tots dos casos és recomanable fer la ruta a peu; en el cas del segon, el pont no admet el pas de vehicles, però el camí és de només 325 metres.
L'església és un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, cobert amb volta de canó i capçat per la banda de llevant amb un absis semicircular que s'obre a la nau amb un doble arc presbiteral. A l'interior actualment hi ha tres portes, una a cada mur. En el de tramuntana la porta, que és de doble arc en degradació, s'obre al costat del presbiteri i dóna pas a les dependències internes del santuari. Les altres dues s'obren en els murs de ponent i de migdia, amb un sol arc de mig punt adovellat. El portal de ponent, que és una mica més tardà, és format per tres arcs de mig punt en degradació. A 1,5 m per sobre de l'arc del portal hom pot apreciar una imposta llisa a manera de guardapols que travessa tota la façana, tombant uns 2 m per cadascun dels murs laterals; aquesta solució ornamental continua en el mur de migdia, però aquí el guardapols segueix uns 80 cm més avall que a la façana de ponent. Aquest element ornamental no és freqüent en les construccions religioses de la regió, i això dóna una datació molt avançada per a aquest edifici.
Coronant la façana s'alça un campanaret quadrat. Possiblement una de les singularitats d'Arboló és la tipologia dels seus paraments, en què l'aparell és fet amb carreus de mides mitjanes, molt ben escairats i polits, que es disposen molt ben encaixats en perfectes filades horitzontals. És precisament la tipologia d'aquest aparell tan regular, i també alguna de les solucions ornamentals de l'edifici, com ara el guardapols, els ulls de bou o la mateixa selecció del cromatisme dels carreus, el que fa pensar en un moment avançat dels models constructius dins la tradició del romànic llombard, amb una datació ja del final del segle XII o fins i tot de principis del XIII.
El primer diumenge de maig s'hi celebra un concorregut aplec.