El Bitxo, Barcelona

Quan alces el got, si mires a dalt, una petita imatge veuràs.

Castellfollit de la roca (Catalunya)

Tot passejant per aquesta bella ciutat de la Garrotxa, pots trobar aquesta imatge

(imatge d'Enric Barbet)

CES Don Bosco (Madrid)

Maria Auxiliadora (capella)

Maria Auxiliadora (passadís)

Maria Auxiliadora (Hall)

Maria Auxiliadora (entrada)

En aquest centre de nova construcció de la salle hi podem veure aquestes imatges. (web)

Església del Sagrat Cor de Jesús - Col·legi Casp (Jesuïtes) de Barcelona

Mare de Déu amb Jesús

Immaculada

Obra representativa del moment premodernista, realitzada pels arquitectes Joan Martorell i Montells i Camil Oliveres i Jansana, entre els anys 1883 i 1889 i situada dins el complex escolar dels Jesuïtes de Casp. Té planta de creu grega, amb una gran cúpula central i un absis amb deambulatori, separat del presbiteri amb un seguit d'arquets de mig punt amb dobles columnes. L'entrada principal està situada enmig d'una de les naus laterals, que dóna al carrer Casp. L'interior té una rica ornamentació força acolorida que, com tot el conjunt, recorda en gran mesura les esglésies bizantines, tot i que hi ha altres referències historicistes derivades del romànic i del gòtic. En síntesi, és una bona mostra de l'arquitectura monumental finisecular, tenyida d'un historicisme eclèctic que va ser el precedent del posterior esclat modernista

En l'interior de l'església hi podem trobar l'espasa de Sant Ignasi de Loiola, que va deixar el 1522 com a exvot a Montserrat. L'espasa va arribar a l'església del Sagrat Cor de Jesús el 1907. El capellà-rector de l'església de Betlem, Ramon Garriga i Molins, amb l'acord previ de la Junta d'Obra de la Parròquia i amb l'aprovació del Bisbe, Cardenal Casañas, van lliurar l'espasa a la Companyia de Jesús, sabedor de la gran estimació que havien manifestat els PP. Joaquim Carles, el seu antic professor, i Joan Capell, Rector del Col·legi de Casp. La solemne cerimònia de lliurament davant notari va tenir lloc el 25 de març de 1907 amb la presència de nombroses autoritats eclesiàstiques i civils i gran concurrència de personalitats, entre elles D. Claudio López, Marquès de Comillas. Es va col·locar a l'altar de Sant Ignasi de l'església en una urna de bronze daurat realitzada a l'efecte. La junta constituïda per aprovar el disseny de l'urna va estar presidida per Antoni Gaudí i Cornet i el disseny aprovat va ser el de Bernardí Martorell i Puig, nebot de l'arquitecte constructor de l'església.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona)

Immaculada

Creu de Terme

Pavelló Mare de Déu del Carme

Pavelló Mare de Déu de la Mercè 

Pavelló Mare de Déu de Montserrat 

Pavelló de la Puríssima

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona i que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Tot i no haver-se desenvolupat íntegrament tot el projecte original la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.

Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, al cap de cent anys ha deixat de complir amb aquestes funcions i, actualment, s'està restaurant per tal d'allotjar centres vinculats amb la secretaria general de la Unió per la Mediterrània, ubicada a Barcelona. Les seves funcions hospitalàries han estat traslladades a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte en sintonia amb les necessitats del segle XXI.

Construït amb els materials i la decoració pròpia d'un modernisme amb inspiració neogòtica, destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una ampla iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista del seu autor.

Per la gran quantitat d'edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.

Església de la Trinitat (Vilafranca del Penedès)

Mare de Déu de Montserrat

Capella del Remei (detall)

Anunciació i Naixement

Mare de Déu dels Dolors

Immaculada

L’església de la Santíssima Trinitat és única a Vilafranca per ser un edifici de transició del gòtic al renaixement. Construïda l’any 1578, s’estructura en una sola nau, una volta de canó lleugerament apuntada i cinc capelles laterals per banda.

Mare de Déu de Montserrat:

Escultura de fusta policromada que representa una figura femenina, dreta, coronada i vestint una túnica fins als peus. Porta als braços un nen que té el braç enlairat i agafa un ocell. Ambdós tenen la pell de color negre. Als seus peus hi ha unes formes arrodonides semblants a muntanyes i dues petites figures alades a sobre, utilitzant una serra.

Nova iconografia de la Verge de Montserrat. No té tron.

Pintures de la capella del Remei:

Pintura mural policroma amb la representació de temàtica religiosa, centrada en la part superior central per una Crucifixió voltada de figures d'àngels que porten copes. A la part inferior hi ha els temes de l'Anunciació i del Naixement, un a cada banda. Estil figuratiu realista, un xic ingenu.

Un xic d'història:

L'Església de la Trinitat es va edificar al lloc ocupat anteriorment per una antiga església dedicada a la Mare de Déu del Remei -part occidental- i una part de l'antic Hospital del Sant Esperit, construït el 1272 i ocupat pels frares trinitaris des del 1557. Les obres van començar el 8 de desembre de 1578 i van concloure al llarg del segle XVII.

El 1868 es va convertir en segona parròquia de Vilafranca, per insuficiència de la de Santa Maria. El 1902 Eugeni Campllonch va projectar l'altar major. El 1908 es va acabar el nou campanar, en substitució d'un altre més primitiu i no tan alt.

La Capella del Remei va ser cremada l'any 1934 i va ser reconstruïda de nou i inaugurada l'any 1935. Ara és la Capella del Santíssim

L'imatge de la Mare de Déu de Montserrat, segons l'antiga propietària, la sra. Benach, l'escultura és anterior al 1936, ella fou la donadora de l'escultura a l'església de la Trinitat.

La capella del Remei, cremada el 1934, es reconstruí de nou i s'inaugurà el 1935. El director de l'obra fou l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Mª Güell. Ara és la capella del Santíssim de l'església de la Trinitat. La pintura mural és anterior a la data de la crema i fou restaurada posteriorment.

Vedruna Gràcia

En el pati d'aquesta escola gracienca veiem aquesta bella imatge de la Mare de Déu de Montserrat