dimecres, 16 de novembre del 2016

"Convento de la Consolación" de Xàtiva



"En el ya desaparecido “Portal fosc”. Allá por el año 1518 había una ermita y en ella un hermoso cuadro de la Virgen de la Consolación. Bella pintura de autor desconocido, creación del arte valenciano( de fines del S. XV o principios del XVI, según opinan algunos críticos.
La guerra y la peste hicieron sus estragos en la ciudad. Los setabenses acuden a pedir gracias y consuelo ante esta imagen de Ntra. Sra. De la consolación.
Y los frailes dominicos que ya estaban establecidos en la ciudad desde el año 1347, siendo entonces prior el venerable P. Fr. Luis Castelloli, trae monjas dominicas del Monasterio de Ntra., Sra. De los Ángeles de la ciudad de Barcelona y funda, el 31 de marzo de 1520 el convento de la consolación sobre y alrededor de dicha ermita. Pocos detalles conocemos de la historia de dicho monasterio ya que primero el incendio de 1707 y después el terremoto de 1748 nos han dejado sin documentos. Se conoce por un manuscrito de la real biblioteca del Escorial que el duque de Calabria, D. Fernando de Aragón tuvo una hija que ingresó como religiosa en esta monasterio de la que dice: “Ilustrísima e muy virtuosísima religiosa sor Jerónima d´Aragón.”
También se conserva una carta fechada desde Manila el 24 de junio de 1764 y firmada por el hoy San Jacinto de Castañeda dirigida a la M. Priora Sor Josefa M. Aliaga y Comunidad.
La devoción que los setabenses tenían a la Virgen de la Consolación tiene una continuidad. Se lee en las crónicas: Todos los años el día de la Asunción, ambos cabildos, el eclesiástico y el civil iban procesionalmente a visitar a la Virgen del portal Fosc.
El tiempo, las guerras, las catástrofes, pueden haber destruido y erosionado los valores artísticos e históricos, pero los valores del espíritu han permanecido gracias a la tradición viva que la comunidad de monjas Dominicas guarda actualiza y cultiva."

Per: Sor Elvira Catalá
(http://www.monjasdominicasxativa.org/historia.html)

Església de Sant Francesc (Xàtiva)




Aquesta església es pot considerar l'únic vestigi arquitectònic del desaparegut convent de Sant Francesc, fundat per Jaume I, del qual formava part. La seua primera ubicació va ser fora de la muralla, però va ser destruïda durant la Guerra castellanoaragonesa de 1356-1369, anomenada Guerra dels Dos Peres (quan la ciutat va ser assetjada per Pere I de Castella, el Cruel), reconstruïts (convent i església) entre 1366 i 1377 en terrenys de la ciutat situats intramurs. Als seus voltants veiem aquestes tres imatges.

Passejant per Xàtiva


Retaule al carrer (Xàtiva)


Tot anant cap a la plaça de la Seu, ens trobem amb el carrer Noguera on podem veure a més a més de l'antiga Botica central (antiga farmàcia del poble) aquest bonic retaule d'estil rococó. Diuen que estava dedicat a la Mare de Déu de la Seu, aquesta apareix envoltada de personatges xativins, que van aconseguir la santedat o un rang eclesiàstic elevat en l'època. A la part inferior del retaule veiem una representació de la ciutat emmurallada, i a sobre, una galeria de teòlegs, cavallers i dignitats d'ordres religioses, els situats a tots dos costats veiem diferents símbols al·legòrics a pintors, guerrers, navegants i homes de lletres. Aquest retaule va ser restaurat al segle XVIII per A. Bolinches Molina i posteriorment per R. Gimeno Ramírez al juny-octubre de l'any 1986.

Hospital reial de Xàtiva


L'hospital es pot datar al segle XIII, quan Jaume I després de la reconquesta de la ciutat va fundar un hospital (1250). Ja al segle XV es té notícies de la necessitat de construir un altre hospital davant la insuficient capacitat de l'existent, ampliant mitjançant l'adquisició d'habitatges confrontants, ocupant tota l'illa, i a l'elevació d'un hospital de nova planta, la construcció es va allargar durant el segle XVI. Al segle XVIII, a 1707, amb l'incendi de la ciutat, va ser necessària la seua reforma interior, es van aprofitar aquestes reformes per decorar les seues sales a finals del mateix segle amb suports de taulellets de la Reial Fàbrica de València, adquirida feia poc pel xativí d'origen francès, Marc Antoni Disdier.
El conjunt està estructurat al voltant d'un pati interior però l'element que l'identifica, és la façana principal, organitzada en dos estils completament diferents, que evidencien les fases constructives, fusió de l'última arquitectura gòtica i els primers assajos renaixentistes. Presenta planta trapezoïdal. A la part inferior dreta hi ha l'accés a la capella gòtica, composta per una portada adovellada i un timpà de mig punt sobre el qual es desenvolupa un arc conopial que en la seva última imposta està decorada per figures d'àngels músics que acompanyen la mare de Déu i al nen situats en una fornícula superior.
A la part superior de la façana es desenvolupa una lògia correguda d'arcs de mig punt amb un ràfec en sortint. La resta de la façana és d'estil renaixentista. La porta central a manera d'arc triomfal romà, emmarcat per fornícules. Al centre la portada i sobre ella seguint l'eix de simetria s'obren tres finestrals. Un quart finestral se situa a la part esquerra lleugerament més separat dels altres la qual cosa dóna un gran equilibri visual al conjunt de la façana. L'interior és d'una sola nau de planta quadrada amb coberta de volta estavellada de tercelets amb les claus policromades que se sustenta en mènsules també policromades.

Passejant per Xàtiva

Mare de Déu de la Seu, patrona de Xàtiva

Mate de Déu dels desemparats


dimarts, 15 de novembre del 2016