Església de Santa Maria de Palacio (Logronyo)

Virgen de Valvaneda (patrona de la Rioja)

Mare de Déu de l'Ebre

L'església de Santa Maria de Palacio a Logronyo es va aixecar al segle XII i XIII, es va reconstruir el creuer i la capçalera i es va ampliar entre el segle XV i el XVI. És famosa per la seva peculiar torre del segle XIII, un cimbori piramidal d'estil gòtic en forma de corona imperial que anomenen l'Agulla. És difícil definir l'estil a què correspon aquest monument donat el gran nombre d'intervencions que ha sofert al llarg de la seva història.

Està situat entre dues artèries principals del nucli antic de la ciutat, la Ruavieja i el carrer Major. El seu origen està vinculat a una capella annexa al temple, dedicada a Nostra Senyora de l'Antiga, fundada com oratori o església pel rei castellà Alfons VII l'emperador, que al costat de casa palatina imperial, va donar a l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem.

La Col·legial església de Santa Maria és un edifici de carreus, presenta una planta basilical de tres naus amb tres trams cadascuna, creuer i triple capçalera i a més cor, claustre, capella annexa de la Verge de l'Antiga, sala capitular i sagristia.

La part més primitiva coincideix amb els tres últims trams de l'església, construïts en estil gòtic a finals del segle XII i segle XIII. Entre els segles XV i XVI es van reconstruir el creuer i la capçalera amb pilastres fasciculades i arcs apuntats que sostenen voltes de creueria i de terceletes. Finalment, durant el segle XVIII es va emprendre una reforma que va tenir per objecte reforçar elements estructurats interiors perquè l'edifici pogués suportar prou l'empenta de l'agulla piramidal de l'exterior, realitzada en estil barroc va incloure la cúpula interior, els pilars angulars i arcs de reforç i les quatre capelles situades en els flancs del creuer.

L'agulla, l'element més conegut i famós de l'església, va ser construïda al segle XIII. Està formada per una llanterna octogonal sobre trompes que serveixen de suport a una estilitzada fletxa de vuit cares en forma de piràmide octogonal i dividida en diverses zones per una sèrie de frisos, impostes, ... La part inferior presenta en les seves vuit cares uns cossos sortints a manera de golfes i en què s'obren finestrals de forma apuntada.

Del bell interior podem destacar entre la seva variada i rica ornamentació: el retaule, una de les obres més importants del manierisme hispà, obra de Arnau de Brussel·les i diverses talles magnífiques, com la romànica de Nostra Senyora de l'Antiga, o la gòtica de la Verge l'Ebre o una bella Immaculada flamenca.

Aeroport de Roma

 

Insula dell'Ara Coeli (Roma)

 

L' Insula dell'Ara Coeli és un edifici romà situat als vessants del Campidoglio , a Roma , en un racó entre les escales que condueixen a la basílica de Santa Maria in Aracoeli (d'aquí el nom) i el Vittoriano .
L'estructura data del segle II i va ser construïda en maó , recolzada sobre un mur reticulat que probablement es va construir al segle I per consolidar el turó Capitolí. A l' Edat Mitjana la part superior de l'edifici va ser ocupada per l' església de San Biagio de Mercato mentre que el 1653, en el seu lloc, es va construir l' església de Santa Rita da Cascia , que després va ser desmantellada als anys trenta per permetre la construcció del Vittoriano i reconstruïda a pocs centenars de metres prop del teatre Marcellus .
Va ser durant el desmantellament de l'església quan es van descobrir les restes de l'edifici i, a diferència de moltes altres troballes arqueològiques de la zona, es va conservar. De l'església de San Biagio només quedaven algunes parts del campanar romànic i un arcosoli decorat amb un fresc del segle XIV.

Basilica di Santa Maria in Aracoeli (Roma)

 

Porta lateral

Situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma. El nom es podria traduir per «Santa Maria que té un altar als cels». Per pujar des del carrer hi ha una llarguíssima escala de pedra que té el mateix nom.

El nom original era Santa Maria in Capitolio i l'església formava part d'un monestir construït al segle vi, el qual es va incendiar.

El nom actual apareix per primera vegada en un document del 1323 i devia ser un recull de la parla popular. Sobre la creació del temple hi ha una llegenda, narrada al llibre Mirabilia Urbis Romae, segons la qual es va triar aquest lloc perquè es deia que allà l'emperador August va tenir una visió d'una dona amb un nen als braços mentre sentia una veu que deia: «Aquesta és l'ara (la pedra de l'altar) del fill de Déu.» Aquesta història està també narrada a la Llegenda àuria.

La construcció va començar molt més tard, ja que August no va tenir creences cristianes, però el nom de la llegenda va quedar en el nom de la basílica.

A l'església hi havia una figura de Jesús de Natzaret nen, que es deia estava feta amb la fusta d'un oliver de Getsemaní (Jerusalem) i que obrava miracles sanatoris. Aquesta figura va ser robada el 1994, però ha sigut substituïda per una còpia idèntica.

Chiesa del Gesù (Roma)

L'Església del Santíssim Nom de Jesús, conegut principalment com una església de Jesús o simplement com "La Vida de Crist, és l'església mare de la Companyia de Jesús a Roma i és, de fet, la seu del Pare General dels jesuïtes.

La construcció de l'església, que domina la plaça de Jesús, és considerat com un important punt d'inflexió en la història de l'art, ja que va ser construït en l'esperit dels decrets del Concili de Trento: va ser concebut per a un sol passadís, perquè l'atenció de fidels se centrés en l'altar i en qui hi celebra.

La construcció de l'església era ja, el 1551, un desig d'Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús i actiu durant la Reforma protestant i successives reformes catòliques més tard. El Papa Pau III el 1540 havia autoritzat la creació de la Societat de Jesús. Pau III vivia al Palazzo Venezia i es va oferir la capella als primers jesuïtes, prop de la seva residència, que es trobava en el lloc de l'església.

Tanmateix, a causa de la manca de fons la tasca de l'església no es va iniciar durant la vida d'Ignasi. El treball va començar el 1568, essent el General de la Societat Francesc de Borja, que va ser General de 1565 a 1572. En què el cardenal Alessandro Farnese, nebot de Papa Pau III, reuní els fons per a la construcció.

Els primers projectes de l'església, tal com ho exigeix Ignasi, havia estat dissenyat per Nanni di Baccio Bigi, un arquitecte florentí. El 1554, el projecte va ser redissenyat per Michelangelo i després per Vignola (1568), amb dos requisits:

Un gran passadís amb un púlpit lateral, per facilitar la predicació; un altar central per a la celebració de l'Eucaristia.

L'obra va ser dirigida per Vignola 1568 a 1575. Després de la mort de Vignola, l'obra passa sota la direcció de Giacomo della Porta fins a 1580. El della Porta va reelaborar el disseny de la façana i projectà la cúpula. Es va consagrar el 1584.

L'església de Jesús va ser el model per a diversos edificis de culte erigits per la Companyia de Jesús a tot el món, com l'Església de Jesús del Ateneo a Manila, o com l'església de Sant Miquel a Múnic.

Imatges als carrers de Roma

 

Basilica di Santa Maria Sopra Minerva (Roma)

 

La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma. L'església, situada a la zona del Camp de Mart, és considerada l'única església gòtica de Roma, i és la principal església a la ciutat dels dominics.

La basílica rep el seu nom de la tradició segons la qual, com moltes altres basíliques dels primers temps del cristianisme, està construïda sobre (sopra) un temple pagà dedicat a la deessa Minerva. Darrere la seva modesta façana, la seva volta està pintada de brillants nervis vermells, i blava amb estrelles daurades, una restauració del segle xix en gust gòtic.