Casa de l'ardiaca

 

La Casa de l’Ardiaca, antic casal per a aquesta dignitat eclesiàstica, es va edificar al voltant del segle XII, aprofitant una part de l’antiga muralla romana de Barcelona. A finals del segle XV el va reconstruir l’ardiaca Lluís Desplà en estil gòtic amb elements renaixentistes.

Desamortitzada en el segle XIX, va passar a mans de propietaris burgesos, que en van completar el pati en forma de claustre, segons el projecte de l’arquitecte Josep Garriga, i també van fer diverses modificacions als interiors d’acord amb els gustos de l’època.

El 1895 es va convertir en la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i d’aquesta època és la famosa bústia modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner.

La va adquirir l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1919, per instal·lar-hi l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb reformes dirigides per l’arquitecte Josep Goday.

Després dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939) es van enderrocar les cases adossades a la part exterior de la muralla i es va obrir l’avinguda de la Catedral. Entre el 1955 i el 1962 se’n van remodelar les façanes, sota la direcció de l’arquitecte Adolf Florensa.

La reforma integral de la Casa de l’Ardiaca es va fer entre els anys 1991 i 1998, per consolidar l’edifici i millorar les condicions de treball, de consulta i de conservació de la documentació, segons el projecte dels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech.

(Imatges Quim SR)

Passejant per Almoster

 

(Imatges Quim SR)

Peramea

 

Just entrar al poble venint de Gerri, 

la mare de Déu ens dona la benvinguda.

Santa Maria de Valldeflors, Tremp

Porta de l'església

Santa Maria de Valldeflors, o Santa Maria de Tremp, és una església d'origen romànic al municipi de Tremp, al Pallars Jussà. 

La història d'aquesta església està molt unida a la mateixa història de Tremp, atès que la ciutat nasqué a partir de dotacions fetes a l'església canònica en el moment de la reconstrucció del temple després de les incursions alarbs pel Pallars Jussà al segle XI. Després de les donacions fetes pels comtes de Pallars Jussà els anys 1079, foren múltiples les donacions que arribaren a la canònica de diferents senyors pallaresos, que anaren dotant la canònica de possessions a molts llocs de la comarca. Al mateix temps els comtes de Pallars Jussà anaven ampliant també les possessions de Santa Maria.

Tremp, amb aquests ajuts, anà formant un territori autònom dins del terme de Talarn, cosa que justifica la seva peculiar composició geogràfica.

Ja a partir del 1090 consta una comunitat de canonges regint aquesta església, per la qual cosa obtingué el títol de canònica. La jerarquia subsistí més enllà de la desaparició de la comunitat (al segle XVIII s'hi arriben a documentar 24 membres), de manera que Santa Maria de Tremp ha estat sempre cap d'una demarcació territorial eclesiàstica, de primer en la figura de Deganat de Tremp, més tard Ardiaconat de Pallars (del 1299 en endavant), encara més tard com a Arxiprestat de Tremp, i actualment com a Arxiprestat de Pallars Jussà. Se sap que la parròquia estigué regida per un canonge almenys fins el 1852. El 1923 Pius XII li concedí el títol de basílica.

L'edifici

Obra bàsicament del segle XVII, construït entre 1638 i 1647, i amb un campanar edificat el 1909, queden restes del romànic a la façana de migdia, on l'arc exterior de la porta ornat amb una bola a cada carreu no ha estat desgastat pel temps. Del claustre de l'antiga canònica augustiniana se'n conserven sis capitells al Museu Diocesà d'Urgell des del 1957 i almenys un més a Tremp mateix.

L'església compta amb interessant orgue barroc restaurat a principis de segle XX pel Dr. Pearson.

Sant Bartomeu de Tavascan

Església d'una sola nau i capçalera rectangular a l'est, flanquejada per capelles laterals. La nau és dividida en quatre trams amb volta d'arestes. A la façana occidental, sota el pinyó, s'obren la porta adovellada amb arc de mig punt i molt per damunt d'aquesta un òcul, i els extrems dos pisos de petites finestres. Al costat nord de la façana, s'aixeca la torre campanar que a partir del nivell de la coberta de la nau, es transforma en vuitavat. Corona el campanar un agut xapitell.

Església de l'Assumpció de la Mare de Déu (Torres del Bisbe)

Torres del Bisbe se situa a mig camí entre Graus i Benabarre, amb la seva estructura urbana ordenada al voltant de dues places que conserven porxos i edificis de notable interès. Pertany a l'Abadia de Sant Victorià fins a 1573 en què passa a dependre del Bisbat de Barbastre de recent creació, canviant el seu número de “Torres de Sant Victorià” pel de Torres del Bisbe.

Al costat d'una d'aquestes places, pràcticament oculta entre edificacions annexes, es localitza la seva església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu de la qual només són visibles el primitiu absis romànic, sobre el qual es va aixecar la torre-campanar, i la façana sud on s'obre la portada d'entrada en estil plateresc.

Al segle XVI es construeix, sobre la primitiva romànica, la nova església de nau única formada per tres trams coberts amb volta de creueria estrellada, conservant l'absis romànic com a presbiteri. Al XVII s'amplia el temple substituint les capelles laterals per sengles naus, igualment de tres trams coberts per voltes buides sobre petxines, comunicades entre si a través de grans obertures que tanquen en arc de mig punt, igual que els que obren a la nau central. Les cúpules estan realitzades en maó i arrebossades. El cor baix dels peus és afegit de finals del segle XIX.

(Imatge Quim SR)

Hotel Palacio del Obispo (Graus)

 

(Imatge Quim SR)