Església Santa Maria de l'Assumpció d'Amorebieta

De fundació desconeguda, existia ja l'any 1441, ja apareix citada en documents d'aquest any. Temple herrerià que consta d'una nau de capçalera rectangular i cinc trams iguals coberts per volta de creueries. Aquesta sostinguda per vuit estreps exteriors, contraforts que arriben a la cornisa de la teulada.

El Cor, als peus, s'estén sobretot l'últim tram recolzat en tres arcs escarsers. El pòrtic data del 1849, es troba dividit en quinze trams per arcs de mig punt sobre pilastres que recorren bona part del perímetre de l'església. La torre, construïda entre 1771 i 1773, és d'estil barroc. El cos inferior porta adossat un gruix contrafort lateral, en el segon cos apareix el campanar, amb entrants i sortints molt originals; la cúpula corona el tercer cos.

Del mobiliari cal citar el Retaule Major (1749-1775), en fusta d'estil rococó, amb una magnífica talla del titular (s. XVIII), retaules barrocs de cap a 1715 de Sant Josep i la Mare de Déu del Roser.

Parròquia de Sant Antoni Abat (Vilanonva i la Geltrú)

L'Església de Sant Antoni Abat és una església parroquial barroca i neoclassicista de Vilanova i la Geltrú (Garraf). El campanar barroc està separat de l'església. els dos elements estan protegits com a béns culturals d'interès local.

L'any 1663 s'acordà la construcció d'un nou temple parroquial en substitució del del segle XIV. L'obra va començar per l'aixecament del campanar (1670-1706). Es començà a bastir l'any 1670, mateix any de realització del projecte per Fra Josep de la Concepció. La primera pedra va ser col·locada aquell mateix any. La primera etapa constructiva durà fins al 1674, un cop acabat el portal. La segona etapa es desenvolupà entre els anys 1686 i 1688. L'any 1693 es va iniciar el darrer període constructiu que, després de diverses interrupcions, va concloure definitivament el 1706.

Quan s'havia d'iniciar la construcció de l'església, la guerra de Successió ajornà l'obra, que no començà fins al 1734. El 1771 es va beneir, quan encara no era acabada. El 1790 es reprengué la construcció i s'enderrocà l'antic temple. Les obres es van interrompre de nou el 1800. entre el 1826 i el 1830 es tornà a treballar i el 1831 es tornà a beneir, un cop acabades les naus. La façana s'acabà el 1879. Durant la guerra del 1936 l'edifici va sofrir greus destrosses. La reconstrucció s'inicià en acabar la guerra i es prolongà fins al 1977, amb la intervenció a la façana de la plaça de les Neus.

(imatge de Sergi N)

Passejant per Barcelona

Sagrada Família

Si passeges per Barcelona aixecant el cap pots observar que molts edificis tenen diferents plaques, escultures o imatges de sants, de Jesús, del Sagrat Cor de Jesús, d'àngels... i també de lleons, gossos... com si l'arquitecte hagués volgut posar aquell edifici sota la seva protecció. Aquesta placa del carrer Diputació n'és una mostra.

Convent de Santa Catalina (Barcelona)

Altar

Almudena

Mare de Déu de Montserrat

El Convent de Santa Caterina, verge i màrtir, de Barcelona va ser fundat l'any 1219, sent Bisbe Berenguer de Palou i, segons una tradició, durant una estada de Santo Domingo a la ciutat. La ubicació de la primera Comunitat de Predicadors va ser al barri jueu (actual carrer de Sant Domènec del Call).

En 1223 es va fer necessari construir un nou convent més espaiós. El Rei Jaume I va afavorir la iniciativa i, amb ajuda de molts ciutadans, es va edificar un magnífic edifici gòtic, justament a l'actual plaça de Santa Catalina. Aquest Convent es va convertir en un gran centre d'evangelització, amb gran influència social i cultural a tot Catalunya fins 1835, quan va ser desamortitzat i ho van derrocar.

La Comunitat de Dominics es va restaurar el 1889, i des de principis del s. XX es va situar en els carrers Bailén i Ausiàs Marc.

Ermita de la "vera cruz"

L'ermita del Sant Crist o de la vera cruz, és un "humilladero" a la vora de l'antic Camí Reial. La tradició explica que aquí es descavalcaven els pelegrins abans d'arribar al santuari. Va ser construïda en 1663.

Santuari de Urkiola (Euskadi)

És un dels santuaris més venerats de la província i dels més antics. Està situat al cor del Parc natural d'Urkiola, al costat d'una de les rutes històriques que uneix la costa cantàbrica amb l'altiplà castellà i envoltat d'una exuberant naturalesa en la qual destaquen com a fons les parets calcàries de les muntanyes del Duranguesado, amb l'Amboto com major altura, on la mitologia basca situa l'habitada principal de la seva màxima deïtat, Mari (anomenada la «Dama d'Amboto»).

L'edificació actual, la tercera de la qual es té notícia, és un edifici inacabat d'estil neomedieval que es va començar a construir en 1899 i es va consagrar el 1933. Aquest edifici, juntament amb un petit campanar, que es va alçar en 1870, la casa rectoral, l'antic hospital i l'hostatgeria, conformen el conjunt religiós que es complementa amb dues antigues i petites ermites, la del Sant Crist i la de Santa Polònia, un viacrucis i calvari construït el 1943, i el petit cementiri del barri rural.

Santa Maria de Bellver (Font-rubí - Alt Penedès)

Allunyada uns 3 km del nucli de Guardiola, l'església de Santa Maria de Bellver té el seu origen en una antiga capella romànica, consagrada l'any 1152 pel bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja. Cap a la fi del segle XV va substituir a l'església de Sant Vicenç de Morrocurt en les seves funcions parroquials. A mitjan segle XVIII va ser derruïda per construir l'edifici actual, d'estil barroc classicista. Al seu costat hi ha el cementiri.

És un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó seguit amb llunetes, capelles laterals, capçalera quadrada, i cúpula semiesfèrica sobre el transsepte. la façana té el típic coronament ondulat barroc, portal d'arc rebaixat i campanar de torre, octogonal.

Al costat de l'església hi ha una curiosa font, en forma d'església.