dilluns, 23 de setembre del 2019
dilluns, 26 d’agost del 2019
Église Saint Didier
La col·legiata de Sant-Didier Avinyó és una església gòtica construïda al mig del xvi segle. La construcció d'una nova església es deu a la presència dels papes d'Avinyó . Va ser el cardenal Bertrand de Deaux qui, en el seu testament, va obligar els seus hereus a construir una església a la seva finca.
(Imatge Anna S.)
Catedral Notre-Dame-du-Réal (Embrun)
La catedral de Nostra Senyora de Embrun o simplement catedral de Embrum és una església catòlica de Francia i antiga catedral situada a la ciutat de Embrun, departament d'Alts Alpes.
La catedral és un monument històric i va ser la seu de l'antic arquebisbat de Embrun, que va ser dividit entre la diòcesi de Gap i l'arxidiòcesi de Aix en 1822. En la seva porta es van publicar en 1489 les trenta-dues proposicions imputades als valdenses, que presagiaven la campanya per expulsar-los com «heretges», que van ressorgir al Dauphiné amb un intens salvatgisme durant les Guerres de Religió de França: Lesdiguières va saquejar la catedral de Embrun a 1585.
Al segle V les relíquies de sant Nazario van ser portades a Embrun, que havia tingut bisbe des del segle IV. Embrun es va convertir llavors en un notable lloc de peregrinació. Carlemany va erigir una basílica que va ser visitada pel papa Lleó III. L'església catedral, construïda sobre fonaments que daten de la seva fundació al segle IX, va ser construïda entre el 1170 i 1220.
(Imatge Anna S.)
Arengario de Monza
L'Arengario és un edifici històric situat al centre de Monza; es troba a la Piazza Roma: d’aquí surten tots els carrers principals de Monza. L'Arengario és l'antic ajuntament de la ciutat.
(Imatge Anna S.)
Santa Maria in Strada, Monza
El 1348 els frares franciscans van construir una nova església al lloc d'un antic oratori en ruïnes. L'edifici, acabat el 1357, va ser obra de l'arquitecte milanès Ambrosolius. Uns deu anys després, es va construir el monestir franciscà i encara es pot admirar el preciós claustre. Una vegada finalitzats els treballs de construcció, l'església es caracteritzava per una sola sala rectangular, amb un absis pla i teulada en forma de tronc. L'església es va engrandir i embellir el 1421 amb la incorporació del cor, la sagristia i el campanar. El 1610, per ordre de l'arquebisbe Carlo Borromeo, es construeix la volta de canó, amb l'esvelta monofore i les finestres del cor tancades. L’arquitecte Giovanni Battista Riccardi el 1756 coordina una intervenció radical que condueix a la construcció d’una cornisa a la base de la volta i algunes pilastres d’estuc, a la reconstrucció de l’altar major en marbre i bronze daurat i a l’obertura de les capelles. El 1798 el convent es va convertir en l'església de districte de la parròquia de la catedral i el 1862 va ser utilitzat com a escola bressol. L’any 1870 l’arquitecte Carlo Maciachini es va ocupar de la restauració de la façana.
(Imatge Anna S.)
dijous, 22 d’agost del 2019
Oratori de sant Felip Neri (Porreres)
L’any 1886 arribaren a Porreres els Pares de Sant Felip Neri de Palma, que s’instal·laren en una casa del carrer d’en Cerdà amb la intenció de fundar una congregació al poble. Es començà a construir l’edifici actual, que es donà per acabat l’any 1911 després de diverses interrupcions. L’església es va fer segons plànols de Pere d’Alcàntara Penya i fou beneïda pel Bisbe Campins.
L’edifici és d’una sola nau amb volta de canó i té quatre capelles per banda. L’altar i el retaule principal són obra de l’escultor Gabriel Moragues. El presbiteri conté una imatge de la Inmaculada Concepció feta per Lluís Font l’any 1900 i un templet daurat de l’escultor Vadell. Aquesta església es troba al carrer Passaraix.
La fundació de l'Oratori de Sant Felip Neri de Porreres es va deure a la generositat del piadós sacerdot Mn. Joan Barceló Mora ex ecònom de l'església parroquial i a l'encomiable tasca del Pare Francisco Molina Guardiola co restaurador de la Congregació de Oratori de Palma.
En el seu testament el Rvd. Joan Barceló va llegar a la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri una casa i solar annex per a la fundació d'aquesta Congregació a Porreres.
Va morir el virtuós sacerdot dia 31 de juliol de l'any 1854 però la Congregació de Palma, beneficiària del testament, travessava per aquelles dates una difícil situació que de fet va obligar a posposar la nova fundació fins a l'any 1885. En aquesta data es van iniciar les obres necessàries per a la instal·lació de la Congregació de l'Oratori a Porreres. L'any 1891, dia 8 de novembre es va instal·lar canònicament la Congregació i amb rapidesa es va iniciar la construcció de l'actual temple i la part més antiga del convent. Van concloure les obres l'any 1911, es va beneir la nova església encara que en veritat es va continuar treballant incansablement durant anys en obres posteriors.
(imatge Víctor G.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)