El 1348 els frares franciscans van construir una nova església al lloc d'un antic oratori en ruïnes. L'edifici, acabat el 1357, va ser obra de l'arquitecte milanès Ambrosolius. Uns deu anys després, es va construir el monestir franciscà i encara es pot admirar el preciós claustre. Una vegada finalitzats els treballs de construcció, l'església es caracteritzava per una sola sala rectangular, amb un absis pla i teulada en forma de tronc. L'església es va engrandir i embellir el 1421 amb la incorporació del cor, la sagristia i el campanar. El 1610, per ordre de l'arquebisbe Carlo Borromeo, es construeix la volta de canó, amb l'esvelta monofore i les finestres del cor tancades. L’arquitecte Giovanni Battista Riccardi el 1756 coordina una intervenció radical que condueix a la construcció d’una cornisa a la base de la volta i algunes pilastres d’estuc, a la reconstrucció de l’altar major en marbre i bronze daurat i a l’obertura de les capelles. El 1798 el convent es va convertir en l'església de districte de la parròquia de la catedral i el 1862 va ser utilitzat com a escola bressol. L’any 1870 l’arquitecte Carlo Maciachini es va ocupar de la restauració de la façana.
(Imatge Anna S.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada