L'església de la Mare de Déu del Carme neix com a santuari annex al Convent de Franciscans descalços que havia estat traslladat al s. XVIII des de l'Església de La nostra Senyora de l'Antiga. Després de la desamortització de Mendizábal, el cenobi va passar a acollir les instal·lacions de l'Hospital Psiquiàtric de la ciutat fins que va ser traslladat a la seva ubicació actual. El temple, que mai va deixar de ser utilitzat com a església, és actualment temple cafrade on radica la seu canònica de la Germandat del Calvari.
Després de l'abandonament del Convent de l'Antiga per la seva llunyania al nucli de la ciutat antiga, els Franciscans descalços van decidir crear una nova fundació religiosa prop de la Porta de Sant Jaume, actual carrer Almendralejo. L'església del convent, avui sota l'advocació de la Mare de Déu del Carme, comença a construir-se en 1721 sent consagrada, segons indica la làpida commemorativa de la façana barroca, el 19 d'octubre de 1737.
El convent va estar en funcionament fins al segle XIX, moment en el qual les lleis desamortitzadores de l'època van obligar a l'Ordre a abandonar l'edifici que seria destinat a funcions públiques. Després d'un llarg període en què el monestir va ser utilitzat com Hospital Psiquiàtric provincial, les dependències conventuals van passar a acollir els jutjats de la ciutat i la seu de l'Audiència Provincial fins al seu trasllat a l'actual Palau de Justícia en el complex administratiu Mèrida, Tercer Mil·lenni . Avui dia, s'està estudiant per part del govern local dotar l'edifici d'un contingut cultural.
No obstant això, el temple va córrer una sort diferent ja que, des de la seva fundació, mai va deixar de complir amb les funcions litúrgiques i religioses per les quals va ser concebut. A la dècada dels noranta, mentre van durar les obres d'excavació de la cripta de la Basílica de Santa Eulàlia, va ser l'església escollida per albergar a la patrona de la ciutat. El 2009, va ser erigit, per part de l'Arquebisbat de la ciutat, com temple confrare, seu canònica de la centenària Germanor del Calvari i escenari privilegiat dels molts actes i funcions religioses que se succeeixen a la ciutat al voltant de la festa de la Setmana Santa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada